Resultats de la cerca

Visqué l’inici de l’època brillant del monestir de Ripoll L’any 951 anà a Roma, juntament amb Guisad, bisbe d’Urgell, i el comte Sunifred de Cerdanya, per obtenir privilegis del papa, ensems que hom consolidava la dependència i la subjecció romanes, seguint la iniciativa del monjo de Cuixà Sunyer Essent bisbe de Girona s’oposà activament a l’abat Cesari, que volia fer-se reconèixer arquebisbe metropolità de Tarragona, enfront de la metròpolis de Narbona, de la qual depenien els bisbats catalans

Després d’estudiar a Salamanca i d’obtenir una canongia a Sevilla, passà a formar part de la inquisició de Toledo fins el 1543, que fou destinat al Consell d’Índies poc després anà a Nova Espanya com a visitador del virrei, inquisidor apostòlic i promulgador de les “lleis noves” contra els comenderos 1544-47 De tornada a Espanya, ocupà les cancelleries de Granada 1557 i Valladolid 1559 i la presidència del Consell d’Índies 1564 el rei li atorgà els bisbats d’Osma 1567 i Plasència 1578

En l’antiguitat constituí una província romana de la Gàllia meridional Gallia Narbonensis i tingué per capital Narbo Martius l’actual Narbona Zona profundament romanitzada, la Gàllia Narbonesa abraçà tota la part mediterrània d’Occitània i, pel cantó nord, arribà fins a Viena del Delfinat i Ginebra Dioclecià la dividí en tres regions Prima Narbonensis, Secunda Narbonensis i Viennensis Des del segle VIII fins a la fi del segle IX, eclesiàsticament el Narbonès comprengué els bisbats d’Occitània i també els catalans de la Tarraconense arquebisbat de Narbona

Creat per butlla papal del 1523, la seva finalitat era contribuir a la defensa armada de la fe catòlica contra els heretges o infidels El 1532 s’estengué també als dominis hispànics d’ultramar S'estenia sobre totes les esglésies, monestirs, bisbats i capítols El 1560 fou substituït pel subsidi de galeres o contribució anual que el clericat hispànic havia de fer al rei de 420 000 ducats per a construir i armar 50 galeres o Esquadra del Clericat d’Espanya, que havia de portar les insígnies eclesiàstiques Aquest subsidi es recollia per quinquennis, i perdurà fins al principi del s…

La sinodalitat s’exerceix pròpiament en el si d’una diòcesi També es posa en pràctica a escala interdiocesana, fent que caminin junts els bisbats d’un mateix territori, nació o país, amb una identitat sociocultural i lingüística pròpies Finalment, en l’Església Catòlica la sinodalitat s’exerceix a escala universal, en la comunió de totes les diòcesis presidides per la de Roma i pel seu cap, el papa Diversos teòlegs catalans han publicat obres sobre aquest tema Salvador Pié i Ninot La sinodalidad eclesial , 1993 Jaume Fontbona Fent camí junts La sinodalitat de l’Església , 1999…

Molt vinculada a l’eclesiologia dogmàtica, té com a objecte formal propi, no pas l’essència permanent de l’Església, sinó el condicionament de la realització de l’Església en cada situació d’actualitat, i utilitzant per a això el concurs de ciències tals com la història, la sociologia, l’antropologia i la psicologia Hom ha creat centres d’estudis pastorals o escoles d’especialització pastoral oberts a professors i alumnes de tots els bisbats d’una mateixa província eclesiàstica El primer fou establert el 1968 a Barcelona i el 1970 en fou creat un altre a València El de Barcelona…

Sorgit dels plets comtals carolingis, aparegué a la fi del s XII a Westfàlia i als bisbats de Colònia, Paderborn, Münster i Osnabrück, i posteriorment s’estengué a tot Alemanya Substituí la justícia legal i tenia, originàriament, dues menes de sessions una de pública, per als delictes menors o comuns, i una de secreta, per als grans crims A partir del s XV només hi hagué els judicis secrets La pena màxima mort per penjament era executada immediatament Era presidit pel freigraf el comte o el seu representant, assistit pels freischöffen , que eren alhora jutges i botxins Entrat en…

Es formà a Oxford, i des del 1507 ocupà càrrecs diversos a la cort d’Enric VIII, on arribà a concentrar els màxims poders civils i eclesiàstics gran canceller 1515, legat papal 1518 vitalici el 1524, ultra els bisbats de Tournai, Lincoln i York, i cardenal 1515 La seva política pretenia de situar Anglaterra com a punt de referència de l’equilibri europeu i d’evitar de totes passades les formacions hegemòniques continentals Caigué en desgràcia l’any 1529, en no aconseguir de Roma la declaració de nullitat del matrimoni d’Enric amb Caterina d’Aragó Morí a la presó acusat d’alta…

Franciscà, doctor en teologia Confessor i conseller del rei Martí l’Humà, l’acompanyà a Sicília el 1392, on governà els bisbats de Pati i Catània El 1397 fou elegit arquebisbe de Mont-real i el 1410 Benet XIII el traslladà a la seu d’Albarrasí-Sogorb En morir el rei 1410 li encomanà el seu net Frederic d’Aragó i de Sicília, comte de Luna, els drets del qual a la successió defensà durant l’Interregne Fou amic de Vicent Ferrer Feu publicar les constitucions sinodals de Sogorb del 1417 i deixà escrits comentaris bíblics, sermons i epístoles sobre esdeveniments del seu temps

En l’Església d’Occident, fins el segle XII hom anomenava aquesta demarcació parochia o paroeceia L’Església d’Orient, a partir ja de la divisió de Dioclecià, aplicà el terme diòcesi a una territori més gran, integrant diverses províncies i presidit per un patriarca Com a expressió de l’Església local o particular, la diòcesi no és un simple districte administratiu, sinó que representa, en el seu territori, l’Església universal La seva forma jurídica es fonamenta en l’ofici episcopal per a la seva administració el bisbe disposa d’un equip de collaboradors cúria i, a aquest fi, el concili II…