Resultats de la cerca
Es mostren 153 resultats
serra de la Mussara
El poble de Maspujols presidit per l’església de Santa Maria, al peu de la serra de la Mussara
© Fototeca.cat
Serra
Alineació de la Serralada Prelitoral catalana, al Camp de Tarragona, formada per dos sectors: al N, la plataforma de la Mussara, primer graó de les muntanyes de Prades, entre el Baix Camp i l’Alt Camp, i, al SE, un branc que s’endinsa pel Baix Camp fins al puig d’en Cama (717 m alt.), esquistós, enllà del coll de la Batalla (468 m alt.).
La plataforma estricta, parallela als Motllats i al S d’aquests, és formada per quatre pisos estratigràfics aparents en el paisatge Els gresos del Triàsic inferior formen l’anomenat cingle Roig, damunt el qual descansa el cingle Blanc calcàries del Triàsic mitjà, que forma, amb l’anterior, els Altars de Prades El tercer pis és format per les margues i carnioles del Triàsic superior, coronats als sectors elevats pel Liàsic bàsicament calcari, que culmina a 1055 m alt, al pic de la Mussara La vegetació, relativament humida botjars, alzines i roures, és afavorida per les boires persistents “de…
Ignasi Folch i Torres

Ignasi Folch i Torres
© Fundació Folch i Torres
Literatura
Escriptor, germà de Josep Maria Folch i Torres.
Collaborador de La Veu de Catalunya i Cu-cut , dirigí D’Ací i d’Allà 1919-24 i fundà les revistes Futurisme i Actualitats 1924, que també dirigí Publicà un bon nombre de novelles d’un valor desigual, com Els adéus 1924, Ídol vivent 1928, Les dues germanes 1923, L’etern retorn 1924, La desventura de Tomàs Salom 1925, Una dona 1925 i Camins de dolor 1926 També és autor del recull de narracions Vides humils 1929, publicat pòstumament, i de diverses comèdies Mal d’amor , Per damunt les boires i El casquet i la boina anglesa Traduí La passatgera 1926, de Guy de Chantepleure, i Vida de Beethoven…
,
Les alectoriàcies
Un altre grup de barbes de caputxí són les Bryoria alectoriàcies, que conviuen amb les Usnea a les branques dels avets i dels pins de muntanya, en llocs amb boires i rosades freqüents El caràcter diferencial més destacat és la ramificació, que és dicotòmica, i l’absència de cordó medullar resistent, al centre A la branca de pi negre de la fotografia podem distingir els penjolls brunencs de B fuscescens , barrejats amb altres, groc pàllid, de diverses espècies d’ Usnea , i els arbrets grisos, no penjants, de Pseudevernia furfuracea Totes aquestes cabelleres atrapen fàcilment aigua a partir de…
Jerry Uelsmann
Fotografia
Fotògraf nord-americà.
Es graduà en fotografia al Rochester Institute of Technology i estudià, a més, comunicació, història de l’art i disseny Explorador de les fronteres de la fotografia, experimentà amb múltiples positivacions, imatges en negatiu i altres tècniques per a elaborar la seva mitologia personal Les seves imatges són formades per elements dispars —nus, arbres voladors, boires, objectes reflectits en masses d’aigua, detalls de plantes, etc— situats de tal manera que ressalten l’ambigüitat dels conceptes espai i escala Per a Uelsmann, el laboratori fou un taller de recerca visual Els seus treballs s’…
Entre l’eixut i la calor
Els deserts de la calor seca Un criteri de definició dels deserts i subdeserts càlids del món és que la temperatura mitjana anual sigui superior als 10°C La variabilitat dels paràmetres climàtics dels deserts, però, és considerable Prenent per exemple el Sàhara, el desert més extens del món, es podria subdividir en un Sàhara muntanyós fresc, i fins i tot fred segons l’altitud i la latitud un Sàhara tòrrid, a la zona meridional, on la temperatura mitjana anual arriba o supera lleugerament els 30°C i encara un Sàhara temperat, al llarg del litoral atlàntic, on no gela mai però les temperatures…
inversió tèrmica

Etapes successives del fenomen de la invasió tèrmica
© Fototeca.cat
Meteorologia
Geografia
Fenomen pel qual una capa d’aire registra una temperatura més elevada que la capa inferior o bé més baixa que la superior.
Es produeix habitualment en condicions atmosfèriques estables, sense intercanvis verticals de masses d’aire, com l’estratosfera o als indrets que per llur relleu afavoreixen l’estancament de l’aire valls tancades, cubetes, etc La inversió pot produir-se en períodes més o menys llargs, i sobretot a l’hivern, quan els moviments convectius són menys acusats Als Països Catalans el cas més conegut és el de la plana de Vic, que fou estudiat per Eduard Fontserè el 1937 en la conca d’erosió del centre d’Osona, oberta només pel pas del Congost, molt sovint s’hi embassa l’aire a l’hivern i origina…
antinuclear
Ecologia
Dit de tot el que es relaciona amb la defensa o protecció contra els efectes de les radiacions nuclears.
Les mesures de protecció contra l’explosió d’un giny nuclear que només tenen eficàcia fora del centre d’explosió poden ésser individuals o collectives La protecció collectiva comprèn des de la construcció de refugis antiatòmics, semblants als refugis clàssics, però especialment equipats per tal de resistir la calor, l’ona expansiva i la infiltració de pols i boires radioactives, fins a trinxeres profundes i estretes cobertes amb materials aïllants La protecció individual consisteix a resguardar el cos, especialment de la pols radioactiva, amb vestits i màscares especials Posteriorment a l’…
Hokkaidō
Hokkaidō Valls de la serralada de Hokkaidō
© Corel Professional Photos
Illa
Illa del Japó, la més septentrional de les quatre grans illes de l’arxipèlag, que forma un do
.
La capital és Sapporo Muntanyosa, amb nombrosos volcans, és ocupada en gran part per la serralada de Hokkaidō, que la travessa del cap Erimo al cap Sōya el SW és muntanyós, i entre ambdós sistemes s’obre la plana d’Ishikari, travessada pel riu del mateix nom Els rius, curts, corren per valls encaixades i són de règim torrencial, amb crescudes de primavera El clima és sotmès, a l'hivern i a la tardor, als vents freds de Sibèria, que provoquen nevades i grans boires, sobretot a les costes occidentals A l’estiu les temperatures són suaus mitjana de juliol a Sapporo 20°C Mitjanament poblada, amb…
Orba
La plaça de l’Ajuntament d’Orba
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta situat a la vall longitudinal del Girona i als vessants del prebètic valencià; els plans corresponen als al·luvions del Girona i del barranc d’Orbeta, i els costers a la serra de Migdia (puntal del Morrut, 756 m alt.), de la Solana i Segili (521 m alt.) i de Fontilles.
Les pastures 727 ha, les pinedes i la garriga ocupen tant d’espai com el secà 852 ha, on es destaquen oliveres i ametllers, malgrat que les boires perjudiquen aquests darrers El regadiu, molt escàs, és actualment ampliat per un Grup de Colonització No hi ha més indústria que un establiment de materials de construcció de les dues almàsseres cooperatives, creades el 1970, no en resta cap Les vicissituds de la població els darrers anys han estat molt pronunciades després d’un màxim 1289 h el 1897 hi hagué la forta baixa del 1910 1098 h, a causa de l’emigració, recuperada al cap de deu anys amb…
Maria dels Àngels Vayreda i Trullol
Literatura catalana
Cinematografia
Escriptora.
Vida i obra Membre de la família d’artistes, escriptors i intellectuals Vayreda filla de Joaquim Vayreda i Olivas i neta del botànic Estanislau Vayreda i Vila i de l’escriptor Sebastià Trullol Casada amb el químic i farmacèutic Joan Xirau i Palau El 1939 s’exilià a la capital de Cuba, l’Havana, i després s’establí a Mèxic En aquest país collaborà en diverses publicacions literàries i escriví guions de cinema El 1955 tornà a Catalunya i residí a Figueres Mestra en gai saber a Perpinyà És autora dels reculls poètics El testament d’Amèlia 1964, La boira als ulls 1977 i La meva masia 1978,…
, ,