Resultats de la cerca

Fou membre del partit bolxevic des del 1906, s’exilià l’any 1910 i l’any 1912 entrà en contacte amb Lenin El 1916 dirigí a Nova York el diari bolxevic clandestí Novy Mir  ‘Nou Món’ Tornà a Rússia després de la revolució del febrer del 1917, i participà activament en la revolució d’octubre Fins el 1929 fou director de Pravda Fou un del líders del l’ala esquerrana, i féu costat a les posicions de Trotskij i Jevgenij Preobraženskij L’any 1919 sortí a la llum la seva obra, escrita conjuntament amb Preobraženskij, Bukvar’ Kommunizma ‘ABC del comunisme’, que és, fins a un…

Membre destacat del partit bolxevic, fou comissari d’instrucció pública i dirigí la política cultural, artística i educativa dels primers anys de la revolució Polemitzà amb els continuadors dels corrents culturals del passat i amb els preconitzadors de la destrucció de la cultura anterior i la formació d’una cultura revolucionària proletària afavorí els corrents artístics i literaris nous Publicà treballs polítics, socials, filosòfics i de crítica literària i obres dramàtiques Enviat a Madrid 1933 com a ambaixador de l’URSS, morí durant el viatge El 1972 fou publicada en català…

Membre del partit bolxevic des del 1906 i més tard del comitè central Fou autora de nombrosos treballs sobre el lloc de la dona en la família capitalista Després de la revolució continuà ocupant-se de reivindicar el lloc que havia de correspondre a la dona en la nova societat Pertangué a l’Oposició Obrera contra la burocratització del partit i de l’estat obrer, però fou apartada de la política activa el 1924 i relegada a funcions diplomàtiques a l’estranger Tingué una gran producció bibliogràfica, de la qual sobresurten les obres sobre economia i sobre teoria socialista

Intervingué en la guerra russoturca 1877-78 i a la russojaponesa 1904-05, en la qual assolí el grau de general Nicolau II el nomenà cap de l’estat major general durant la Primera Guerra Mundial, càrrec que continuà exercint durant el govern provisional març-maig del 1917 i més tard —bé que per molt poc temps— durant el mandat de Kerenskij Després de la revolució bolxevic s’uní a Denikin i treballà a Ucraïna en l’organització de l’exèrcit blanc que havia de lluitar contra els soviètics 1917-18 Fou nomenat 1918 membre del directori d’Ufa govern provisional antibolxevic organitzat…

D’origen camperol, el 1917 entrà al partit comunista i participà en la revolució bolxevic russa i en la revolució hongaresa dels consells 1919 Refugiat a l’URSS, tornà a Hongria el 1944 Ministre d’agricultura el 1945, defensà la reforma agrària socialista enfront del model soviètic de collectivitzacions, defensat per Mátyás Rákosi fou ministre de l’interior 1945-46 i d’alimentació 1950-52 Elegit president de l’Assemblea Nacional 1948 i havent arribat a primer ministre 1953, denuncià l’estalinisme i prometé l’alliberament polític i econòmic, però fou destituït 1955 En produir-se…

Ingressà 1906 al partit bolxevic Secretari de redacció de Pravda 1912, fou deportat a Sibèria 1909 i 1915 i participà activament en la revolució del 1917 Fou nomenat secretari del comitè central del partit 1921 i membre del politburó 1926 President del consell de comissaris del poble 1930 i del Komintern 1930-34, el 1939 fou nomenat comissari del poble i després ministre d’afers estrangers, i en aquest càrrec signà el pacte Germanosoviètic Destituït 1949, el 1953 s’incorporà novament al ministeri d’afers estrangers Amb l’inici de la desestalinització 1956, començà també la seva…

De família jueva, començà estudis de lleis que hagué d’interrompre a causa de la Revolució i la Guerra Civil Bolxevic convençut, amb el seu germà periodista Mikhail anà a Moscou, on es canvià de cognom i treballà per a Pravda , per al qual a partir de 1922 publicà un gran nombre de dibuixos i cartells de propaganda Seguidor de Trotski, que prologà el seu primer llibre de caricatures 1924, sota el règim de terror de Stalin que feu executar el seu germà el 1940 caracteritzà el seu antic protector i els seus aliats com a ‘enemics del poble’ i aconseguí sobreviure a les purgues dels…

Fill d’un popa, estudià teologia a Sant Petersburg Bisbe de Lublín 1897, d’Alaska 1898, de Jaroslavl’ 1907 i de Vílnius 1914, fou elegit metropolita de Moscou 1917, d’on recuperà la dignitat patriarcal abolida el 1721 per Pere I el Gran Més pastor que savi i polític, el seu coratge i la seva humilitat enfortiren la seva autoritat moral durant els anys de persecució bolxevic Excomunicà els perseguidors 1918, però alhora imposà la neutralitat del clergat en la guerra civil entre roigs i blancs negà a aquests la benedicció Relegat quinze mesos en un monestir, durant la seva absència…

Estudià història natural i medicina a Peterburg Després d’una temporada de pràctiques a l’estranger sota la direcció de Heidenhain i Ludwig, guanyà una càtedra de fisiologia al seu país i ja no deixà mai d’investigar dins el camp de la vida regulació nerviosa de la circulació, fisiologia de la digestió, reflexos condicionats i conducta, etc La característica dels seus treballs, inspirats en gran part pel seu compatriota Sečenov, fou un esforç per arribar a comprendre el psiquisme, tant l’animal com l’humà, a través dels mètodes materialistes emprats en la investigació fisiològica Això li…

Estudià a Berlín amb M Mayer-Mahr i R Breithaupt piano, amb Karl Muck direcció i amb E Humperdinck composició El 1908 fou korrepetitor al Berlin Hofoper el 1911 ja era assistent de Muck a Bayreuth, i després fou director suplent a Essen i Augsburg El 1914 dirigí òpera a Bremen, on fundà la Neue Musikgesellschaft, entitat que a més a més dirigí El 1924 passà a la Staatsoper de Berlín, ciutat en la qual també donà classes a la Hochschule für Musik, d’on fou destituït amb l’arribada del nazisme 1933 per les seves idees esquerranes i el compromís amb la nova música, que el convertien en …