Resultats de la cerca

Aquest castell, avui desaparegut, sorgí dins el terme del castell d’Alforja, del qual Riudecols formava part El terme d’Alforja fou concedit l’any 1158 a Ramon de Ganegod per part del comte Ramon Berenguer IV El topònim Riudecols és conegut des del 1170, que apareix entre les afrontacions del terme del castell d’Escornalbou El senyor del castell d’Alforja, Ramon de Ganegod, subinfeudà el lloc de Riudecols a Pere de Puig l’any 1182 Aquest degué alçar un castell tot seguit i començà la repoblació del terme El seu fill I hereu Guillem de Puig, degué adoptar el cognom Riudecols, cognom que també…

Situació Probable basament d’una torre situat dins el nucli del poble d’Alforja, a la plaça del Castell ECSA - J Bolòs Les poques restes d’aquest castell es troben dins el nucli urbà del poble d’Alforja, a la plaça del Castell Actualment, correspon a una illa de cases de la part alta del poble Mapa 33-17445 Situació 31TCF304643 Per a arribar a Alforja des de Reus, cal prendre la carretera N-420 i tot seguit la carretera C-242 que s’enfila cap al coll d’Alfoija, passant per les Borges del Camp JJMB Història La història del castell i el terme d’Alforja és complexa per la presència de nombrosos…

El terme és completament pla, i és separat dels termes d’Alboraia i de Tavernes Blanques pel barranc de Carraixet, el qual baixa normalment sec llevat de les èpoques de pluges les inundacions han estat perilloses la del 1957 arrasà el terme Tot el terme és de regadiu 270 ha, regat en part per aigües procedents de la séquia de Montcada, però la major part amb les de la séquia de Rascanya, que el travessa d’oest a est L’aprofitament de la terra és màxim normalment hi ha tres collites anuals, principalment d’hortalisses melons, cebes, carxofes, cacauet i patata primerenca El conreu típic és la…

Constitueix un potent bloc de conglomerats oligocènics, amb una superfície d’uns 135 km 2 i una extensió lineal de 17 km, per damunt dels 1000 m d’altitud —culmina a roca Corbatera 1163 m— i elevat uns 800 m damunt la fossa paleozoica del Priorat Els estrats horitzontals són tallats en enormes cingleres al costat sud Priorat i donen al muntanyam la forma de gran taula, mentre que a la banda nord s’inclinen intensament i s’enfonsen vers el llit del riu de Montsant, que el separa de la serra la Llena al límit amb les Garrigues El riu ha obert entre les dues elevacions un espectacular congost Bé…

Santuari marià en el límit dels termes d’Alforja i Riudecols, al cim de la muntanya del mateix nom La construcció d’aquesta església es degué a la iniciativa del llinatge dels Arcs El 1227 morí Pere dels Arcs, senyor d’Alforja Entre altres llegats, encarregà a la seva esposa Ròmia la construcció de l’església de Puigcerver Al seu torn, Ròmia, el 1233, deixà el mateix encàrrec testamentari al seu fill Pere, i aleshores, probablement, fou bastida tot seguit Pere dels Arcs s’enfrontà violentament amb l’arquebisbe en no voler reconèixer que tenia Alforja en feu de la mitra i les seves hosts…

Segons l’historiador E Morera, tant el lloc de Renau com el veí llogaret de Peralta foren colonitzats al segle XII El castell i vila de Renau fou possessió dels senyors del Catllar fins a l’inici del segle XIV, en què Sibilla de Requesens l’aportà com a dot en contraure matrimoni amb Dalmau de Montoliu aquest fou, doncs, el primer senyor privatiu de Renau L’any 1391, el rei Joan I va vendre a l’arquebisbe de Tarragona Ènnec de Vallterra l’alta jurisdicció sobre la vila de Renau Al segle XV, Ramon Guillem, besnet de Dalmau de Montoliu, es casà amb Francesca de Menaguerra, senyora de …

Situació i presentació És el més extens del Priorat històric i el segon de l’actual divisió comarcal Limita amb Ulldemolins N, Cornudella de Montsant E, Poboleda i Torroja del Priorat S, la Vilella Alta i Cabasseres SW, Margalef NW i toca en un punt a Porrera S Es troba al sector septentrional de la comarca, entre el riu de Montsant que forma en una petita part el límit N i el riu de Siurana que corre al S en una estreta franja entre els veïns termes de Cornudella i Poboleda i comprèn una gran part del massís de Montsant, amb els seus punts culminants la Roca Corbatera 1163 m a l’extrem de…

Tenia la mateixa finalitat, però una vida més monàstica i amb esperit congregacional El papa Honori II l’aprovà el 1126, i el 1134, a la mort del fundador, tenia ja trenta cases, el 1160 eren un centenar i arribaren a les mil tres-centes a la fi del s XIII S'establiren a Catalunya el 1148 seguint la crida del papa Eugeni III al concili de Reims per a ajudar el comte Ramon Berenguer IV a la conquesta de Tortosa i de Lleida El 1149 el comte cedí a l’orde un alou a Vallclara del Montsant per fundar-hi un monestir, que tingué per únic abat Frederic, ja que sols subsistí fins el 1151 L’autèntic…

Ermita i santuari de la serra de Montsant, al sud-oest d’Albarca Aquesta església va ser erigida el 1164 per Pere de Vallbona i el sacerdot Pere arran d’una donació d’Albert de Castellvell Primerament va acollir un eremitori, fins que els seus membres uns anys més tard es traslladaren a Poboleda El 1210 es formà aquí una comunitat cistercenca femenina que poc després, el 1215, va passar a Bonrepòs Situada en un paratge encimbellat, va acollir sovint un ermità El temple va ser reformat en diverses ocasions, com en l’època de l’ermità Joan Ros, al segle XV Va pertànyer a la…

Situació i presentació El terme de Gavet de la Conca, de 90,88 km 2 es formà el 1970 per la unió dels fins aleshores municipis de Sant Serni 15,6 km 2 , Aransís 25,4 km 2 i Sant Salvador de Toló 49,8 km 2 El terme es troba al sector meridional de la comarca Limita al N amb l’enclavament de Tremp format per les terres de Vilamitjana i Suterranya, al NE amb el municipi d’Isona i l’enclavament dels Obacs Llimiana al S amb Artesa de Segre i Vilanova de Meià, ambdós de la Noguera, i amb l’enclavament de Montadó Isona, i a l’W amb els termes de Llimiana i de Guàrdia de…