Situació
Probable basament d’una torre situat dins el nucli del poble d’Alforja, a la plaça del Castell.
ECSA - J. Bolòs
Les poques restes d’aquest castell es troben dins el nucli urbà del poble d’Alforja, a la plaça del Castell. Actualment, correspon a una illa de cases de la part alta del poble.
Mapa: 33-17(445). Situació: 31TCF304643.
Per a arribar a Alforja des de Reus, cal prendre la carretera N-420 i tot seguit la carretera C-242 que s’enfila cap al coll d’Alfoija, passant per les Borges del Camp. (JJMB)
Història
La història del castell i el terme d’Alforja és complexa per la presència de nombrosos senyors que hi tingueren drets. L’esment més reculat del lloc d’Alforja és del 27 de juny de 1158, en què el comte Ramon Berenguer IV va fer donació a Ramon de Ganegot del lloc de Santa Maria d’Alforja, amb la seva vall anomenada Vall d’Alforja, per tal que el fortifiqués i el repoblés. El 1170 Ramon i Bernat de Ganegot i Berenguer de Cambrils atorgaren una carta de població als habitants d’Alforja concedint-los els usos i costums de Siurana. Finalment, el 23 de desembre de 1173 l’arquebisbe Guillem de Torroja confirmà a Ramon de Ganegot la donació d’Alforja que li atorgà el comte Ramon Berenguer IV perquè repoblés i fortifiqués el lloc, reservant-se, però, alguns drets, entre els quals la potestat del castell.
Ramon de Ganegot es va casar amb Saurina, de la qual va tenir tres filles: Romia, Dolça i Gaia. La major de les filles, Romia, es va casar en primeres núpcies amb Bertran de Castellet el 27 d’agost de 1194, i rebé del seu pare, segons el seu testament, la meitat de la dominicatura d’Alforja. Això no devia complir-se, ja que a la mort de Ramon de Ganegot, Romia va restar com a hereva universal.
Durant els primers temps de la senyoria d’Alforja, sembla que els drets sobre el terme no eren gaire clars, ja que Berenguer de Cambrils reclamà diverses vegades els seus drets sobre el castell i el lloc d’Alforja, tal com ho reflecteix una concòrdia signada el 5 de maig de 1198 entre aquest, per una part, i la família Ganegot i Bertran de Castellet, per l’altra. Posteriorment, el 18 de març de 1201 Berenguer de Castellet, cambrer de la seu, donà permís a Berenguer de Cambrils per a poder habitar personalment el castell d’Alforja, però sempre en feu de Romia de Ganegot.
En morir el seu marit, Romia va maridar-se de nou el 1200 amb Bernat dels Arcs, amb la qual cosa, es van unir les senyories dels Arcs i d’Alforja. Tot seguit va pagar dots a les seves germanes, i va restituir el dot i l’escreix a la seva mare, que també va tornar a maridar-se. Del matrimoni entre Romia i Bernat dels Arcs van néixer tres fills: Pere, Romia i Saurina (abadessa del monestir de Santa Maria de Bonrepòs). L’hereu, Pere dels Arcs, a la mort dels seus progenitors, es negà a reconèixer que tenia Alforja en feu de la mitra de Tarragona, i portà a terme un seguit d’accions bèl·liques per tot el Camp de Tarragona. Greument malalt, el 6 de febrer de 1243 va fer testament; mostrant el seu penediment per les accions realitzades, constituí com a hereu universal dels seus béns el monestir de Santa Maria de Bonrepòs, després de dotar les seves dues filles. En rebre Alforja, l’abadessa del monestir de Bonrepòs procedí a realitzar un inventari de la senyoria, i un cop constatats els seus nombrosos deutes, va decidir vendre’l, juntament amb els Arcs, a l’arquebisbe Pere d’Albalat. Aquest arquebisbe adquirí de Jaume I els drets reials d’Alforja i des de llavors Alforja i el seu castell restaren en mans de la mitra com a centre de la baronia d’Alforja, que incloïa els llocs de les Borges, Riudecols, les Ires, els Banys, els Domenys, Cortiella, els Arcs, les Benes, les Voltes i Tascals. (RMG)
Castell
De l’antic castell només es conserva una paret orientada cap a l’oest i una torre situada a l’angle del sud-oest. Segurament trobaríem més restes de la fortificació entre les parets dels habitatges de l’illa de cases que, si fa no fa, deu correspondre a l’espai ocupat per l’antic castell.
La paret occidental de la fortificació es veu en una longitud d’uns 20 m, els darrers dels quals en molt mal estat. La paret té una alçada de gairebé 4 m. És formada per un encofrat amb uns blocs que sembla que tinguin només una alçada d’uns 45 cm. Les pedres sense treballar s’arrengleren en filades unides per morter.
A l’angle del sud-oest del castell, a uns metres d’aquest pany de mur, hi ha una torre de planta quadrada, amb uns costats de gairebé 4 m. La seva alçada actual també és d’uns 4 m. És massissa. Els angles eren fets amb carreus de mida gran (amb una alçada d’uns 35 cm). La resta del mur és fet amb un encofrat amb uns blocs també de 35 cm d’alt, com els carreus dels caires. Les pedres que formen la resta de la paret són de mida irregular i són unides amb molt morter de guix i calç.
Segurament podem datar aquesta fortificació cap al final de l’època que estudiem en aquesta obra, bé que sense un estudi més acurat no es pot descartar totalment una datació més antiga.
El nucli vell del pobre, que s’estén al sud-est del castell, s’organitza bàsicament al llarg d’un carrer que va des d’un portal fins a la plaça de Dalt, propera a l’església. Més enllà, cap al nord, segueix el carrer de la Font. A més hi havia alguns carrers laterals, com els de Sant Antoni, l’Hospital o el Bolcador. Al nord-oest d’aquests carrers hi havia el castell i al nord-est el mercadal. En relació amb aquests dos llocs centrals també es degueren organitzar els habitatges en aquest sector septentrional. (JBM)
Bibliografia
- Font i Rius, 1969-83, vol. I(I), doc. 110, pàgs. 162-164, doc. 137, pàgs. 194-195, doc. 146, pàgs. 206-207 i vol. I(II), 742-743
- Els castells catalans, 1973, vol. IV, pàgs. 181-182
- Cortiella - Anguera, 1986, pàssim.