Aquest castell, avui desaparegut, sorgí dins el terme del castell d’Alforja, del qual Riudecols formava part. El terme d’Alforja fou concedit l’any 1158 a Ramon de Ganegod per part del comte Ramon Berenguer IV. El topònim Riudecols és conegut des del 1170, que apareix entre les afrontacions del terme del castell d’Escornalbou.
El senyor del castell d’Alforja, Ramon de Ganegod, subinfeudà el lloc de Riudecols a Pere de Puig l’any 1182. Aquest degué alçar un castell tot seguit i començà la repoblació del terme. El seu fill I hereu. Guillem de Puig, degué adoptar el cognom Riudecols, cognom que també ostentaren els seus descendents.
Coneixem l’existència del castell gràcies al fet que el 1235 Berenguer de Riudecols, senyor Immediat del castell, sembla que es negà a reconèixer el domini eminent que hi tenia Pere dels Arcs, senyor de la baronia d’Alforja. Aquest l’atacà I el foragità del seu castell. Més tard, el 1243, Pere dels Arcs, en el seu testament, restituí a Berenguer de Riudecols el castell de Riudecols, deixant constància que els Riudecols el posseïen com a feudatarís dels senyors de la baronia d’Alforja. Per aquest motiu, el castell I el terme de Riudecols seguiren les mateixes vicissituds d’Alforja. Per l’esmentat testament de Pere dels Arcs, la baronia d’Alforja, i també Riudecols, passaren al monestir de Santa Maria de Bonrepòs. L’abadessa d’aquest cenobi acabà venent el mateix any 1243 la baronia a l’arquebisbe de Tarragona, que a partir de llavors fou el senyor de Riudecols.