Resultats de la cerca

Professor a l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya després Escola d’Enginyers Tècnics i cap dels Serveis d’Arbres Fruiters de la Generalitat de Catalunya i dels Serveis Tècnics d’Agricultura de la Diputació de Barcelona Publicà El alforfón 1932, Cultivo del almendro 1965, ultra diversos treballs, com Els caràcters botànics en pomologia 1936, Sistemàtica pomològica 1938, Notas agrológicas y frutícolas de l’Alt Pallars 1946-47 i Las formas geográficas de Pirus amygdaliformis 1948, entre altres

Té 588 pàgines, illustrades amb mapes i panorames, sobre esbossos de l’autor, gravats per TLEnguídanos Producte d’un minuciós viatge pel País Valencià, ofereixen una notable quantitat de dades de tota mena, fixades des de la Illustració, d’un alt valor per als estudis botànics, demogràfics, geogràfics, etc Conté un índex de plantes amb equivalències llatines, castellanes, catalanes i franceses Esdevinguda un clàssic dels estudiosos del País Valencià, l’obra ha estat reeditada el 1958, a cura de JMCasas i Torres, i, en facsímil, el 1972

Es graduà de batxiller en cirurgia a Osca Ingressà a l’orde com a germà coadjutor En produir-se l’expulsió dels jesuïtes 1767, passà a Itàlia El 1782 fou ordenat sacerdot a Bolonya Publicà al voltant d’unes 80 obres sobre temes mèdics, botànics i religiosos, en castellà, llatí i italià se'n destaquen Nueva razón de la medicina práctica Venècia 1775 i una edició crítica Ferrara 1774, Bolonya 1786 d' Opera omnia publicada a Madrid el 1738, del monjo de Montserrat Josep de Sant Benet

Fou apotecari de Sant Cugat del Vallès i més tard de l’exèrcit, amb el qual passà a Itàlia 1741, on conegué naturalistes destacats El 1748 passà a Madrid, on fou apotecari dels hospitals General i de la Pasión Des del 1755 fou professor de botànica del Jardín Botánico de Madrid Publicà dos fulletons un amb la descripció del gènere Cerviana 1739 que Linné anomenà més tard Minuartia minuàrtia en honor seu, i un altre amb la descripció de l’espècie Cotyledon hispanica 1739 Estigué en contacte amb Linné i botànics francesos

Es llicencià en medicina per la Universitat de Jena, s’hi doctorà 1801 i obrí consulta a Bremen L’any 1806 publicà part dels seus estudis botànics, i la Universitat de Rostock li oferí una càtedra de botànica ensenyà també a Breslau i a Bonn Es dedicà preferentment a l’anatomia i la fisiologia, i descobrí els moviments del protoplasma cellular, la individualitat de les cèllules vegetals i l’origen dels vasos llenyosos És autor de Physiologie der Gerwächse 1835-38 i de força estudis monogràfics sobre el món vegetal Collaborà sovint amb el seu germà Gottfried Reinhold Treviranus

Realitzà un vast treball de camp per Occitània, la Catalunya del Nord i els Pirineus i mantingué intercanvis molt actius amb botànics catalans, principalment amb Simó i Pons amb qui preparà cinc fascicles d’una exsiccata del gènere Rosa 1895-1900 És autor de la Flore descriptive et illustrée de la France, de la Corse et des contrées limitrophes 1900-06, molt utilitzada encara avui i que serví de model per a la Flora de Catalunya de Joan Cadevall i Diars juntament amb Joseph Soulié publicà una Florule du Val d’Aran 1913, a la qual afegí un suplement el 1922

Deixeble de Pech i de Seguier, herboritzà de jove per la Narbonesa, les Corberes, el Donasà, el Capcir i la Cerdanya i, posteriorment, recorregué Catalunya, estudià la vegetació de Montserrat i residí a Barcelona 1792-97 on classificà —i espolià— l’herbari Salvador, família de botànics sobre la qual escriví Noticia histórica sobre la familia Salvador 1796 Residí també a Madrid 1797-1804, on fou sotsdirector honorari del Real Jardín Botánico 1798-1801 Durant la invasió francesa fou perseguit i perdé bona part dels seus manuscrits i el seu herbari És autor també d’una monografia…

Fou el primer catedràtic de botànica de la Universitat de Barcelona després de la seva restauració, el 1846 Anà després a Sevilla i a Madrid 1847, on fou també nomenat director del Jardín Botánico 1868 i membre de la Real Academia Española És autor del primer catàleg de plantes de Catalunya que ha estat publicat 1846, que Antoni Cebrià Costa esmenà i amplià uns quants anys després, i també d’altres obres, més bibliogràfiques que científiques, on reuní, però, moltes informacions abans disperses entorn de les plantes de la península Ibèrica i també moltes referències biogràfiques de …

Havent estat encaminat a treballar en el comerç i en la banca, inicialment fou un autodidacte Aviat, però, entrà en relació amb alguns dels principals botànics suïssos de l’època Eduard A Rübel, John Briquet, etc Obstacles d’ordre burocràtic impediren que dugués a terme una vida universitària normal a Suïssa Acollit pels professors Charles Flahault i Gaston Pavillard a la Universitat de Montpeller, hi preparà la seva tesi de doctorat sobre les Cevenes meridionals 1915, obra en la qual assajà extensament, per primera vegada, l’aplicació de les seves concepcions teòriques El mateix…

Estudià gramàtica, filosofia, matemàtiques i medicina a València, i dret a Salamanca S'interessà per l’arqueologia i la botànica Fou membre de l’Academia Naturae Curiosorum i de la Göttingen Akademie der Wissenschaften i mantingué correspondència amb Linné de qui traduí la Philosofia botanica i el Species plantarum al castellà i amb Haller a qui facilità la informació sobre els botànics catalans i hispànics que figuren a la seva bibliografia botànica El 1769 es retirà a Tovarra, on exercí com a metge La seva publicació més destacada és Teoremas y problemas para examinar y saber…