Resultats de la cerca

Té el cap amb cinc tentacles, el prostomi manifest, les brànquies cirriformes i la boca proveïda d’un complex aparell maxillar de diverses peces Habiten a la mar Aquest gènere inclou nombroses espècies, entre les quals Eharassii i Etorquata , comunes a les costes dels Països Catalans

Tenen aspecte de grossos llimacs i poden atènyer uns 25 mm de longitud De pell nua, no posseeixen cap closca, i a la part posterior de l’esquena tenen una corona de brànquies disposades en plomall Viuen en els fons d’ascidis entre els 20 i els 100 metres de profunditat

Tenen nombrosos tentacles, molt prims, que en algunes formes fòssils són desproveïts de ventoses Posseeixen dos parells de brànquies i de nefridis Hom coneix membres d’aquest grup des del període cambrià Pràcticament tots els representants d’aquest grup s’han extingit, llevat d’alguns exemplars del gènere Nautilus , anomenat vulgarment nàutil

Presenten la boca envoltada de tentacles i amb una ràdula dentada Manquen de cor i de brànquies i tenen dos ronyons Viuen enfonsats obliquament al fang o a la sorra dels fons marins, des de les zones del litoral fins a 4 000 metres Constitueixen els representants d’un fílum arcaic amb fòssils del Devonià

A més de les brànquies, té un pulmó únic, amb una sola vena pulmonar, que acompleix funcions respiratòries molt semblants a les dels amfibis caudats quan les aigües dolces on viu es redueixen, a l’estació seca, i s’empobreixen d’oxigen Les barramundes són considerades, per llurs característiques fisiològiques, fòssils vivents Habiten alguns rius de Queensland Austràlia Llur carn és comestible

Tenen un cos allargat, sovint protegit amb una cuirassa d’ossos cutanis plaquetes òssies que els donen un aspecte estrany, boca petita, sense dents, amb musell llarg i tubular, brànquies reduïdes, lobulades o filiformes, aletes abdominals reduïdes o inexistents i caudal homocerca i indivisa, quan és present Habita en aigües càlides, temperades i també fredes, tant dolces com salabroses Almenys 15 espècies són comunes a la Mediterrània

Els tentacles són nombrosos i retràctils en els tetrabranquis, i en els dibranquis són quatre parells en els octòpodes o octobraquis, no retràctils i totalment o parcialment coberts de ventoses internes i, sovint, d’ungles còrnies la conquilla dels tetrabranquis és externa té forma d’espiral i és dividida en septes, el darrer i més gran dels quals és ocupat per l’animal, i els altres són plens d’aire La conquilla dels dibranquis és interna a excepció de la de les espírules, que és semblant a la dels tetrabranquis, i ha sofert una reducció progressiva i alternativa, d’una o altra part de la…

Tenen un cap gros i globulós, continuat per un tronc molt curt i una cua llarga i aplanada en sentit transversal, vorejada per una aleta flexible En néixer tenen brànquies externes, que esdevenen internes al cap d’una setmana, abans de formar-se els pulmons Posteriorment adquireixen extremitats i la cua va en regressió, fins que esdevenen adults El règim alimentari és variable, i habiten les aigües tranquilles o estancades

Tenen forma de cogombre i posseeixen tentacles ramificats que filtren el plàncton i el porten al vestíbul faringi Els pulmons són aqüífers i s’omplen d’aigua, que hi entra i en surt com si fossin brànquies Tenen sexes separats La larva és simple, amb anells ciliars, i no està adaptada a la vida pelàgica, car els ous de les femelles d’aquest ordre són molt rics en vitella

Agrupa animals que conserven el notocordi durant tota la vida, desproveïts de mandíbules i proveïts només d’aletes imparelles Tots ells són anguilliformes, tenen la pell nua i brànquies de sis a quinze parells tancades dins unes bosses branquials el disc bucal és suctor, d’acord amb llur vida parasitària La classe agrupa nombroses formes fòssils que tingueren llur màxima expansió en el Silurià superior i el Devonià inferior Els ciclòstoms actuals són representats per dues formes característiques, les llamprees i les mixines