Resultats de la cerca
Es mostren 110 resultats
cabra

Cabra
Whodden (cc-by-nc-4.0)
Carcinologia
Crustaci decàpode marí, de la secció dels braquiürs, el cefalotòrax del qual fa de 13 a 18 cm.
És cordiforme, verrucós i ple de punxes, dues de les quals les situades entre els ulls són llargues i aparents Les potes ambulatòries són llargues i les pinces, primes i fortes És de moviments lents, de vida sedentària, solitària, llevat a l’època de reproducció, que forma agrupacions nombroses es nodreix principalment de briozous i d’hidraris Habita en els fons tous sorrencs, fangosos i de grava amb algues, a una profunditat de 20 a 50 metres És àmpliament estès per les costes europees, per la mar del Nord, per tot l’Atlàntic i per la Mediterrània, on és pescat abundantment com…
quilostomats
Zoologia
Ordre de briozous gimnolemes, que comprèn la família dels retepòrids.
exoesquelet

Exoesquelet d’un crustaci terrestre
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Esquelet exterior al cos d’un animal i que li serveix de protecció.
Els diversos grups d’animals tenen un exoesquelet adaptat a llurs condicions de vida mobilitat, creixement, etc En els coralls i molluscs, que fan vida sedentària, l’exoesquelet és rígid i serveix de sosteniment les sals de calci formen l’exoesquelet del corall, i la conquiolina, el calci i l’aragonita, el dels molluscs En els braquiòpodes és calcari En els briozous és de quitina, de vegades calcificada o de parets gelatinoses En els artròpodes, que tenen una vida activa amb molta mobilitat, l’exoesquelet és format per quitina còrnia en plaques independents que s’articulen de…
encistament
Biologia
Acció i efecte d’encistar-se.
Nombrosos animals inferiors protozous, rotífers, briozous, etc, davant unes condicions ambientals desfavorables o un medi advers, poden deshidratar llur citoplasma, aturar les manifestacions vitals i secretar una substància que els envolta, la qual s’endureix en contacte amb el medi ambient i dóna lloc a una membrana que els aïlla de les condicions externes D’aquesta manera poden resistir abiòticament Quan les condicions esdevenen favorables, el cist o membrana protectora es trenca i l’ésser viu recupera el seu aspecte normal És freqüent que l’animal aprofiti l’estat d’…
Terciari
Geologia
Sistema o període més antic de l’era cenozoica.
El terme fou creat per G Arduino 1759, en una de les primeres divisions estratigràfiques Va des de 65 a 1,9 milions d’anys, i es caracteritza per l’extraordinari desenvolupament i el predomini dels mamífers Aquests i els foraminífers són els grups cabdals en l’anàlisi bioestratigràfica Són també molt abundants els molluscs, els equinoderms, els hexacorallaris, els briozous i les algues calcàries en els sediments marins La diversificació dels insectes i de les plantes amb flors van desembocant a la situació actual De fet, la semblança amb les faunes actuals és més i més visible i…
simetria

Tipus de simetria en els animals
Josep Lluís Ferrer
Anatomia animal
Disposició repetitiva dels diferents òrgans o parts del cos d’un animal amb relació a un pla o plans imaginaris.
Segons llur simetria, hom pot classificar els animals en asimètrics, de simetria bilateral i de simetria radiada En els asimètrics no és possible de trobar cap pla o plans que permetin de dividir el cos de l’animal en parts iguals En els de simetria bilateral hom pot partir el cos de l’animal segons un pla sagital orientat en sentit vertical i que separa més o menys el cos en dues meitats dreta i esquerra En els de simetria radiada o radial és possible de dividir l’animal un nombre indeterminat de vegades a partir de plans que parteixen del punt central de l’animal La simetria radiada és…
retepòrids
Zoologia
Família de briozous gimnolemes de l’ordre dels quilòstoms, que comprèn la retèpora.
trepostomats
Paleontologia
Ordre de briozous paleozoics que formen esquelets a vegades enormes (uns 60 cm).
La forma de la colònia varia molt, i són les petites estructures individuals les que caracteritzen una espècie, en particular els septes, diafragmes i diversos tipus de porus
gemmació
Biologia
Tipus de reproducció asexual, molt freqüent en protozous, esponges, cnidaris, briozous i tunicats.
En els animals unicellulars la gemmació s’inicia en la divisió mitòtica del nucli, en emigrar una de les dues parts formades a la superfície cellular, on es forma una protuberància o gemma que, més tard, es desprèn, acompanyada d’una porció de citoplasma i d’una membrana que l’envolta, i constitueix una cèllula filla En els animals pluricellulars la gemma és formada per un grup de cèllules que, despreses o no del cos del progenitor, es desenvolupen i donen lloc a un nou individu
estatoblast
Zoologia
Gemma o forma de resistència produïda pels briozous, de morfologia variable segons les espècies.
És constituït per unes quantes cèllules voltades d’un revestiment cuticular de dues valves quitinoides Es produeix en l’època desfavorable tardor i origina un nou individu quan les condicions canvien primavera