Resultats de la cerca
Es mostren 2677 resultats
Antoni Solà, encarregat de l’estàtua de bronze de Miguel de Cervantes
Antoni Solà realitza l’estàtua de bronze de Miguel de Cervantes, model dels monuments individuals de carrer
Es comencen a encunyar monedes de bronze amb llegendes bilingües ibero-llatines
Les seques d’Arse-Saguntum Sagunt, Saiti-Saitabi Xàtiva i Kili Los Villares comencen a encunyar moneda de bronze amb llegendes bilingües ibero-llatines Aquestes emissions es documenten fins el 27 aC
sagrari

Sagrari de bronze
Cristianisme
Lloc on hom posa i guarda el Santíssim.
Als primers temps del cristianisme, sense regles fixes per a la reserva eucarística, era anomenat diversament conditorium, repositorium, aedicula, turris i situat ja sigui sota la mesa de l’altar, al mur de l’absis, a la sagristia anomenada sacrarium o secretarium Les formes també foren variades nínxol, fornícula, edicle o cimbori, colom, monument sepulcral Pau V n’obligà la fixació sobre l’altar, sense prescriure’n la forma externa en aquest cas és anomenat també tabernacle
fíbula

Fíbules pertanyents a l’Edat de Bronze trobades a la cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí
© Fototeca.cat
Arqueologia
Sivella o fermall a manera d’imperdible feta de bronze i ferro o metalls preciosos.
Se n’estengué l’ús a partir del segon milleni aC, a Escandinàvia En època prehistòrica es destaquen les fíbules de la cultura de La Tène A Grècia i a Roma foren profusament decorades Les invasions bàrbares difongueren per Europa el tipus nòrdic, que, amb diferents adaptacions, fou conservat fins al s XIV a partir d’aleshores la fíbula fou emprada només per a ornaments religiosos Als Països Catalans hom començà a utilitzar les fíbules tot seguit de l’entrada dels pobles indoeuropeus de la primera edat del ferro cultura hallstàttica, als primers segles del primer millenni aC n'han estat…
Abel Vallmitjana i Vallès
Magna Mater, bronze d'Abel Vallmitjana i Vallès
© Fototeca.cat
Escultura
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, gravador, escultor i professor.
Fill del pintor i dramaturg Juli Vallmitjana i germà de David Vallmitjana i Vallès , també pintor Format a Bells Oficis, a Barcelona, i a l’École des Arts Décoratifs de París Treballà inicialment com a ceramista i escultor Dedicat a la docència, fou professor de l’Escola Blanquerna i membre dels Amics de l’Art Nou ADLAN Se n’anà del país el 1938 i s’establí a França, a París, des d’on es traslladà a Veneçuela aquell mateix any i s’establí a Caracas Hi exercí com a professor de la Nueva Escuela Experimental de Venezuela 1939 i també a la facultat d’arquitectura de la Universidad Central de…
Club Artístic Blanes Fundació

Equip del Club Artístic Blanes Fundació, guanyador de la medalla de bronze en l'especialitat de grups de xou en el Campionat del Món del 2010
PABFP
Patinatge
Club de patinatge de Blanes.
Fundat l’any 1961 amb el nom de Club Patinatge Artístic Blanes, l’any 2007 adoptà la denominació actual Participa en els Campionats d’Espanya i de Catalunya, títols que ha guanyat en diverses ocasions El 2010 obtingué la primera medalla de bronze en un Campionat del Món en l’especialitat de grups de xou amb l’equip dirigit per Aurora Navarro Alguns dels seus patinadors aconseguiren medalles en els Campionats d’Europa Organitzà diverses proves de patinatge, entre les quals destaca el Campionat d’Europa de patinatge artístic 2012 Disposa d’equip sènior i d’equips en categories…
cera perduda
Art
Dit del procediment emprat en escultura per a reproduir imatges en bronze.
El model, de material refractari, és recobert d’una capa de cera que és novament recoberta del mateix material que el model consolidat el conjunt, hom hi aboca, per un orifici superior practicat al recobriment, bronze fos que desplaça la cera per un altre orifici inferior, i adopta, en solidificar-se, la forma buida del model inicial
Genó
Poblat del període del bronze final del terme municipal d’Aitona (Segrià).
Extensament excavat, és un dels assentaments del període del bronze final més ben coneguts de Catalunya És situat sobre un tossal d’erola plana, de forma ellipsoidal, delimitat per pendents abruptes Les disset cases que formen el poblat, quadrangulars i d’uns 40 m 2 , s’adossen a un mur de fons que segueix el perímetre de l’erola i s’obren a un espai central lliure de construccions La troballa de nombrosos materials ha permès reconstruir amb força precisió les formes de vida d’aquest petit grup d’agricultors i ramaders del segle XI aC
turó del Montgròs
Poblat ibèric i del període del bronze final del terme municipal del Brull (Osona).
És situat sobre una península de 746 m d’altitud als contraforts occidentals del Montseny De superfície plana i d’unes 9 ha, queda netament delimitat per cingles, excepte pel costat oriental, on es construí durant el segle IV aC una potent muralla de 150 m de longitud L’interior de l’assentament és mal conegut, excepte algunes cases adossades a la muralla Sota les construccions ibèriques s’ha detectat un assentament del bronze final datat als segles X-IX aC
Can Roqueta
Jaciment arqueològic
Assentament i necròpolis de l’edat del bronze i primera edat del ferro del terme municipal de Sabadell (Vallès Occidental).
Les excavacions realitzades a partir del 1995 revelaren l’existència de 103 estructures, que corresponen a fons de cabanes i de sitges datables entre l’edat del bronze inicial i la primera edat del ferro Les restes indiquen una ocupació intermitent, pròpia d’un règim de vida semisedentari, basat en la ramaderia i l’agricultura d’artiga Molt a prop, a la finca de Can Piteu, s’hi documentà una necròpolis d’incineració de l’època del bronze final i primera edat del ferro amb més de 1200 tombes