Resultats de la cerca

Membre del grup d’escalada del Club Excursionista de Gràcia CEG des del 1950, del qual fou president 1957-61 Durant la seva presidència creà el Grup d’Investigacions Espeleològiques i l’Agrupament Escolta Pere Rosselló Ascendí als principals cims catalans i espanyols, els Alps i diverses muntanyes de Grècia Cofundà les Jornades de Medicina de Muntanya i organitzà les operacions de recuperació del paisatge de l’alta muntanya dels Pirineus amb la Mountain Wilderness de Catalunya Fou vicepresident de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC 1992-95 i membre del Grup Cavall Bernat…

Aquests poden ésser originats a la mateixa emissora o estació butlletins de notícies, cròniques, reportatges i intervius, projecció de films, actuació d’artistes i de conferenciants als estudis de la pròpia emissora o bé a fora, per equips mòbils enllaçats amb l’emissora telefònicament, o bé per ràdio, mitjançant una freqüència auxiliar, o a través de microones en el cas de les retransmissions televisives Els tècnics amplifiquen, enregistren i mesclen els diferents sons i converteixen les imatges a transmetre en senyals elèctrics abans d’aplicar-los als dispositius moduladors de…

Desenvolupà una gran activitat en el món de l’excursionisme Collaborà a La Renaixença , al Diario de Cataluña  i als butlletins de l’Associació d’Excursions Catalanes AEC i de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques Publicà nombroses guies itineràries de gran difusió, amb tocs descriptius i costumistes no exempts d’interès literari, entre les quals Una excursió a la muntanya de Montseny 1876, 1880, 1886, 1893, 1899, Una excursió a la Schwarwald Selva Negra i llegendes de l’encontrada 1888, Més excursions pels Alpes 1891,  Guia de l’Alt Pla de Barcelona i del Baix…

Impulsat per un grup juvenil alguns membres procedien d’ Independentistes dels Països Catalans i d’altres no tenien militància prèvia, cobrà notorietat entre el 1981 i el 1982 pel fet de dur a terme una campanya xenòfoba amb el lema “Xarnegos fora” Manifestà un pancatalanisme militarista i antimarxista El grup, radicat essencialment a Barcelona, publicà nombrós material gràfic, un Manifest Separatista , el butlletí Nosaltres Sols maig de 1980-març de 1981 i els Quaderns del Separatisme El cap visible fou Lluís Morera El 1982 es dissolgué i part dels seus escassos militants ingressaren en les…

Agrupa diversos comitès internacionals, comitès nacionals i organismes afiliats Disposa d’un centre de documentació i edita publicacions i butlletins D’ençà del 1977, cada any convoca, el 18 de maig, el Dia Internacional dels Museus Té uns 12 000 membres repartits per 144 països dels cinc continents N'ha estat secretari general el català Lluís Monreal i Agustí 1974-85 La primera setmana del juliol del 2001 tingué lloc a Barcelona la 19a Conferència General i la 20a Assemblea General del Consell Internacional de Museus ICOM Amb el lema “Gestionant el canvi”, s’hi aplegaren…

Hibridador especialitzat en el conreu de roses, n’assolí varietats de prestigi internacional com Margarita Riera 1923, Mme Gregoire Staechelin 1927, Nevada 1927,  Condesa de Sàstago 1932, Si 1956, considerada la rosa més petita del món, i com els rosers miniatura Estrellita de Oro , 1940, Perla de Alcanada , 1944, Perla de Montserrat , 1945 Visqué i desenvolupà la seva tasca a Sant Feliu del Llobregat Obtingué 26 medalles d’or i 17 certificats de mèrit en concursos com els de Bagatelle de París, Saverne, Roma, Baltimore i Ginebra, i la Rosa d’Honor, màxima distinció mundial Collaborà amb l’…

Vida A quinze anys inicià la seva tasca literària en diverses publicacions El 1935 participà en la fundació del Cineclub Avançada, que feu sessions en alguns locals de Terrassa A la dècada del 1940 liderà la creació del cineclub Cinema, i reprengué la tasca literària Collaborà en revistes especialitzades com ara "Otro Cine" 1952-75, "Arte Fotográfico", "Proyector" 1956-57 i "Imagen y Sonido" 1963-75, en butlletins d’entitats locals i al setmanari "Presència" de Girona Organitzà i participà en cicles de cinefòrum a les entitats Amics de les Arts, Centre Parroquial de Sant Pere i…

El 1950 ingressà a l’orde de l’Escola Pia a Moià i fou ordenat de sacerdot, a Barcelona, el 1955 Residí i exercí el seu treball pastoral a Olot fins el 1964 Afeccionat al periodisme, collaborà al setmanari catòlic Misión i al butlletí de les Escoles Pies Colegio on es féu molt popular amb el pseudònim RAM-MAR Més tard, marxà a Morella, on fou rector del Collegi de Morella 1964-70 El 1970 fou destinat a Mèxic, on fou administrador de l’Institut Carlos Gracida d’Oxaca i rector de l’Institut Pereya, a Puebla, fins el 1976 Fundà i dirigí els butlletins Chiautempan i Calasanz El…

Sorgí des de la línia anarcosindicalista defensada pels trentistes i des dels Sindicats d’Oposició, però també s’hi incorporaren persones procedents del Partit Republicà Democràtic Federal PRDF , com ara Eduardo Medrano Pretenia “recollir en una organització adequada l’acció política derivada de l’acció sindical econòmica” i era partidari del federalisme Al juliol de 1935 signà una aliança amb el PRDF de Barriobero per dur a terme accions conjuntes En les eleccions de 1936 Pestaña fou escollit diputat per Cadis dins les llistes del Front Popular El 1937 celebrà a Barcelona el Congrés Regional…

L’any 1933 entrà a formar part de l’equip de Ràdio Girona, d’on fou traslladada, el 1934, a Ràdio Associació de Catalunya de Barcelona, on prestà els seus serveis fins al final de la Guerra Civil Espanyola, llegint els butlletins de guerra des del Palau de la Generalitat Després de passar un temps inhabilitada pel franquisme, el 1942 retornà a Ràdio Girona, on fou un dels locutors més populars de l’emissora Amb Nostra dansa , de tema sardanista, hi inicià un dels primers programes radiofònics en català de la postguerra, que presentà fins a mitjan la primera dècada del segle XXI…