Resultats de la cerca
Es mostren 151 resultats
Lluís Anton Baulenas i Setó
Literatura catalana
Escriptor.
Es llicencià en filologia catalana i es dedicà a l’ensenyament fins el 1987 Aquest any abandonà la docència per dedicar-se exclusivament a la literatura, combinant la creació literària, les collaboracions a la premsa i, durant els primers anys, les adaptacions per al gran públic dels clàssics medievals catalans Publicà Qui al cel escup 1987, Sus scrofa 1988, Neguit 1988 i Càlida nit 1990, premi Documenta 1989, narracions o novelles dominades per elements esperpèntics i marginals Posteriorment ha publicat novelles de base històrica Noms a la sorra 1995, Alfons XIV, un crim d’…
,
premi Documenta
Premi de narrativa en llengua catalana atorgat anualment a un text inèdit i d’un autor menor de 35 anys per la llibreria Documenta de Barcelona i l’editorial Empúries, fins el 2014, i des de l’edició del 2015 per la llibreria Documenta i L’Altra Editorial.
Relació de guardonats Any Obra i autor 1980 Descomposicions , de Josep Elias 1981 Interruptus , de Valerià Pujol 1982 Somni , de Joaquim Pijoan 1983 FM Fragmentació modulada , de Carles Decors 1984 desert 1985 Ni una gota de sang xarnega , de Jordi Viader 1986 El plat preferit dels cucs , de Pere Saborit 1987 Mal de lluna , de Jordi Coca 1988 desert 1989 Càlida nit , de Lluís-Anton Baulenas 1990 Carn a les bésties , de Jordi Arbonés 1991 Hotel Europa , de Vicenç Villatoro 1992 no convocat 1993 L’Estat contra P , d’ Òscar Pàmies 1994 Abam-ba-Buluba-bam-bu , d’ Aleix Cort 1995…
Javier Rodríguez Nebreda
Futbol sala
Jugador i entrenador de futbol sala.
Més conegut com Javi Rodríguez, fou considerat un dels millors jugadors de futbol sala d’Espanya S’inicià com a ala pivot al Sant Andreu FS el 1992 A partir de llavors, jugà sempre a la màxima categoria estatal Formà part del Indústries García de Santa Coloma de Gramenet 1992-97, el Playas de Castelló FS 1997-2006 i el FC Barcelona 2006-12 Amb l’equip de Castelló guanyà dues Lligues 2000, 2001, la Copa d’Europa de clubs 2001, la Copa de la UEFA 2002, 2003, la Supercopa d’Espanya 2004 i tres Copes de la Generalitat Valenciana 1999, 2000, 2002 Amb el FC Barcelona, equip del qual fou capità, …
terra rossa
Geologia
Sòl relicte quaternari, de color roig viu, format sobre roca calcària per descarbonatació i rubefacció, en un clima de tendència tropical, amb una estació seca i càlida.
Antonio Stradivari
Antoni Stradivari
© Fototeca.cat
Música
Constructor d’instruments de corda, conegut també amb el nom llatinitzat Stradivarius.
Inicià la carrera com a deixeble de Nicolò Amati el 1657, però a partir del 1666 començà a signar les seves obres Els primers treballs han estat inclosos dins de l’època anomenada amatisé , ja que es limità a continuar les directrius rebudes per Amati Més endavant, però, abandonà l’estil del seu mestre, amplià la caixa, que prengué una forma més elegant, i feu les voltes menys rígides per tal d’aconseguir una sonoritat més dolça i potent El 1690 tornà a canviar la forma dels bombats, amb un inici més suau i arrodonit que facilità en gran manera la vibració de les tapes Entre el 1694 i el 1700…
El cielo sube
Cinematografia
Pel·lícula del 1991-1992, Experimental, 70 min., dirigida per Marc Recha i Batallé.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Nofilms Sigfrid Monleon, València, Marc Recha l’Hospitalet de Llobregat ARGUMENT Oceanografía del tedio 1916, d’Eugeni d’Ors GUIÓ Joaquín Ojeda, MRecha FOTOGRAFIA José Miguel Llorens Cano blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Mercè Batallé, Chus García MUNTATGE JOjeda MÚSICA Miquel Jordà SO Daniel Fontrodona INTERPRETACIÓ Salvador Dolz, Corinne Alba, OPlanas i la veu de Lluís Porcar ESTRENA Barcelona, octubre del 1992 preestrena PREMIS València Cinema Jove 1992 2n en la categoria de llargs, millor banda sonora i millor producció del País Valencià,…
Jaume Rocamora i Cardona

Jaume Rocamora i Cardona
© Família Rocamora
Pintura
Pintor.
Estudià a l’Escola Taller d’Art de la Diputació de Tarragona, a Tortosa, i al Cercle Artístic Sant Lluc de Barcelona, però la seva formació és també en bona part autodidàctica Ha anat completant el seu univers amb constants viatges i exposicions arreu d’Europa Creador d’una obra molt particular i personal, el seu estil ha evolucionat des del tractament més acadèmic dels paisatges i els valors plàstics evocadors de la realitat fins a la geometria de les masses, de tons severs, amb valors escultòrics, que l’entronquen amb la tradició geomètrica de l’avantguarda europea del primer terç del segle…
Pes corporal en la vellesa
El pes corporal, que, en condicions normals —i en molts casos caldria dir que en condicions ideals— gairebé ateny el seu màxim cap a la fi de l’edat adulta, en la persona d’edat disminueix progressivament En els homes, sol atènyer el punt màxim als 50 anys i després minva lentament i gradualment en les dones pot atènyer el punt màxim una mica més tard, i la disminució és inferior Això respon, en primer lloc, al fet que les modificacions que produeix el procés d’envelliment originen una progressiva pèrdua de la massa cellular, especialment evident en el cas del teixit muscular, que, en les…
clima subtropical

Terres de conreu al Japó. L’abundància de vegetació a les zones de clima subtropical és un reflex de l’elevada precipitació d’aquest tipus de clima
© Fototeca.cat-Corel
Meteorologia
Geografia
Designació que alguns autors donen a la zona climàtica situada cap als 30° de latitud aproximadament (zona temperada càlida), fent al·lusió a la seva posició intermèdia entre la zona intertropical i l’extratropical.
Aquest fet és particularment apreciable en el clima mediterrani de l’hemisferi boreal, que durant l’hivern és integrat dins la circulació ciclònica extratropical pas de les pertorbacions del front polar, i a l’estiu constitueix quasi una prolongació dels climes intertropicals per raó de la deriva vers el nord de les calmes subtropicals, cosa que determina l’establiment d’un temps anticiclònic
vertisol
Geologia
Sòl de perfil AC o A(B)C, amb els horitzons poc diferenciats, de color fosc i d’una gran riquesa en argiles del tipus de la montmoril·lonita, format en climes amb una estació càlida i seca.