Resultats de la cerca
Es mostren 89 resultats
Francisco de Rojas Zorrilla
Teatre
Dramaturg castellà.
Estudià humanitats a Toledo i a Salamanca i residí més tard a Madrid, on portà una intensa vida teatral i es guanyà ràpidament el favor del públic i sobretot de la cort de Felip IV, moltes festivitats de la qual foren animades per representacions de les seves obres Aquestes foren publicades per l’autor en dues parts 1640 i 1645 respectivament Rojas retoca i poleix el seu teatre fins a assolir en ocasions una elegància i perfecció extraordinàries, i es destaca per uns trets característics, com la figura de la dona venjadora del seu honor Cada cual lo que le toca, Progne y Filomena , la…
Jack Levine
Pintura
Pintor nord-americà.
Pertanyent a una família de jueus lituans, es formà amb Denman Ross a Harvard Fou pintor de la WPA Works Progress Administration el 1935 Se serví d’un expressionisme barroc per a crear una obra dominada per la sàtira social Retratà sobretot els ambients freqüentats per potentats, per denunciar el gran capital, la corrupció política, el militarisme i el racisme, subratllant la distinció entre víctimes i opressors En les seves pintures sovint són recognoscibles personatges públics caricaturitzats fins al grotesc La seva obra, que reflecteix la influència de Velázquez i d’expressionistes…
Joaquín Álvarez Quintero

Joaquín Álvarez Quintero
© Fototeca.cat
Teatre
Comediògraf castellà.
Escriví sempre en collaboració amb el seu germà Serafín Álvarez Quintero Utrera, Sevilla 1871 — Madrid 1938, amb qui s’inicià en el periodisme collaborant en la publicació humorística sevillana Perecito El 1888 estrenaren llurs primeres peces i obtingueren un bon èxit amb Belén, 12 principal Traslladats a Madrid, aconseguiren d’estrenar amb facilitat assoliren una gran popularitat i donaren a l’escena al voltant de dues-centes obres, entre comèdies i sainets Llur teatre recrea una Andalusia on la vida és arcàdica els rics són bons, propensos a les afeccions sentimentals els pobres,…
Lluís Daufí i Moreso
Metge.
Llicenciat i doctorat a Barcelona, fou professor adjunt de patologia general de la Universitat de Barcelona, fins que en fou expulsat arran de la Caputxinada del 1966 Posteriorment anà als Estats Units, on feu recerca i investigà a Ann Arbor Universitat de Michigan fins el 1970 En tornar fou nomenat director de l’ICE i catedràtic de patologia general de la Universitat Autònoma de Barcelona Després del restabliment de la Generalitat de Catalunya, fou director general de promoció de la salut de la Conselleria de Sanitat i de l’Institut d’Estudis de la Salut 1981- 82 Autor d’ El sedimento…
la Vella Dixieland
Música
Grup de jazz tradicional format l’any 1980.
Creat a partir de les trobades d’un grup d’afeccionats, els seus membres fundadors foren PGol, ARegada, XManau, XMateu, JLacruz, JOms, RPou i OBordas Grup pioner, juntament amb la Locomotora Negra, en el conreu del jazz tradicional a Catalunya, la seva música comprèn diversos estils que van des del jazz dels orígens fins al swing El gran èxit de públic els ha dut a participar en nombrosos festivals internacionals de jazz , i a enregistrar discs d’una manera força regular La Vella Dixieland 1 1985, La Vella Dixieland 2 1987, La Vella Dixieland 3 + Manel Joseph 1988, La Vella Dixieland 4 En…
Miguel Bosé
Música
Nom amb el qual és conegut el cantant i actor espanyol Miguel González Bosé.
Fill de l’actriu Lucia Bosè , a quinze anys interpretà la seva primera pellícula, Los héroes millonarios , de Duccio Tessari Des d’aleshores ha intervingut en diversos films Suspiria , de Dario Argento 1975 El caballero del dragón 1985, de Fernando Colomo Tacones lejanos 1991, de Pedro Almodóvar, i La reine Margot , de Patrice Chéreau 1993, al costat d’Isabelle Adjani, entre d’altres Com a ballarí ha treballat amb Lindsay Kemp i fou alumne de Martha Graham Com a cantant, es convertí en líder d’un públic adolescent i femení de l’Estat espanyol El seu primer èxit discogràfic, Linda 1977,…
András Sütő
Literatura
Escriptor hongarès.
S’inicià amb contes publicats a partir del 1949 i aconseguí la plena maduresa amb drames, dels quals cal destacar Egy lócsiszár virágvasárnapja ‘El diumenge de rams d’un rambler’, 1973, Káin és Ábel ‘Caín i Abel’, 1977, i molt especialment Csillag a máglyán ‘Estel sobre la foguera’, 1975, centrat entorn de les figures de Calví i Miquel Servet i dedicat al conflicte entre poder i ideals Entre altres publicà els volums d’assaig Anyám Könnyű álmot ígér ‘La meva mare em promet son lleuger’, 1970, Istenek és faloväcskák ‘Déus i cavalls de bastó’, 1973 i Nagyenyedi fügevirág ‘Flor de figuera de…
Joaquim Soler i Ferret
Literatura catalana
Novel·lista i crític literari.
Estudià al seminari menor de Barcelona i treballà en diferents oficis amb una important tasca en el guionatge radiofònic 1983-90 La seva novellística, que es basteix com una alternativa al realisme, s’inicià a Laberint sense 1978, Camil i Adelf 1980, on, a la manera de Caín i Abel, contraposa la personalitat de dos germans bessons, i La prova del mirall 1981, obres que se situen en les coordenades d’una literatura imaginativa i lúdica, a frec sempre de l’experimentació La seva obra ha continuat amb Una furtiva llàgrima 1983, premi Ciutat de Palma, i Cambra de Bany 1985, premi…
,
Josep Maria Fontana i Tarrats

Josep Maria Fontana
© Fototeca.cat
Literatura
Política
Polític i escriptor.
De família d’empresaris tèxtils, estudià a Barcelona, on freqüentà els cercles del tradicionalisme i la Falange , a la qual s’afilià El 1934 en fundà la secció local a Reus, i el 1935 fou nomenat cap de publicacions a Catalunya El 1936 passà a la zona del govern de Burgos i s’incorporà al front, on fou ferit Amb Xavier de Salas, el 1937 fundà la revista Destino Cap territorial de Tarragona de Falange Española y de las JONS 1938-43, governador civil de Granada 1943-47 i cap del sindicat tèxtil 1947-54, posteriorment residí a Madrid Diputat a les Corts franquistes en 1943-55, la seva carrera…
Els murals veterotestamentaris del carrer de Lledó de Barcelona
Art gòtic
En el decurs dels treballs de restauració del palau Pallejà aparegueren, a l’octubre del 1997, les restes d’un important conjunt de pintures murals Aquest edifici, situat al carrer de Lledó, 4, ha estat esmentat ocasionalment i de manera errònia amb el nom de palau Fiveller, tot suposant que Joan de Fiveller i de Santcliment, conseller de la ciutat de Barcelona, hi havia viscut L’estança que acollí aquestes pintures havia tingut una alçada de 7,25 m La paret oest feia 5,10 m d’amplada, i la paret orientada a nord, més de 14 m A la paret sud, quatre grans arcades obrien aquest espai al pati…