Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
verb copulatiu
Gramàtica
El verb ésser (i, naturalment, els verbs equivalents de les altres llengües indoeuropees), destinat essencialment a introduir l’atribut del subjecte d’una frase.
L’aplicació del terme a d’altres verbs de funció més o menys anàloga estar, semblar, tornar-se , proposada per alguns gramàtics, no sembla recomanable La tradició gramatical grecollatina exagerava la importància i l’excepcionalitat d’aquest verb, perquè gairebé no coneixia sinó la lògica sillogística, que és una lògica de les classes , i ésser és un verb essencialment classificador a part la seva funció com a formador del passiu i les funcions auxiliars que té a certes llengües, com el francès Una doctrina que procedeix de l’antiguitat, però que els gramàtics de Port-Royal formularen amb un…
mal·lòfags
Entomologia
Ordre d’insectes format per individus que atenyen de 0,3 a 8 mm, amb la regió toràcica reduïda, sense ales i amb els ulls atrofiats.
Es diferencien dels polls en el fet que tenen l’aparell bucal mastegador Són ectoparàsits d’ocells i d’alguns mamífers L’alimentació és sapròfaga, constituïda per plomes i pèls Exemples típics de mallòfags són el poll dels polls Menopon gallinae , que parasita gallines, el poll dels coloms Colpocephaleum longicaudum , el poll dels gossos Trichodectes canis i el poll dels gats Trichodectes subrostratus
Els cànids: guineu i afins
Àrea de distribució mundial dels cànids El ratllat blau indica l’àrea ocupada pel dingo Canis dingo , espècie que va colonitzar Austràlia fa uns 20 000 anys i que, pertant, no pertany a la fauna originària d’aquest continent-illa Maber, original dels autors Els cànids són carnívors adaptats al desplaçament a la carrera per espais oberts Per aquest motiu, són dotats d’extremitats relativament llargues La base de la seva alimentació la constitueixen les preses d’origen animal, inclosa la carronya, però molts d’ells, i pràcticament tots en alguna ocasió, consumeixen vegetals sovint Aquesta…
Albertino Mussato
Literatura italiana
Filosofia
Humanista italià.
El 1315 fou coronat solemnement com a poeta i historiògraf a la seva ciutat S'hagué d’exiliar per les seves idees polítiques Escriví, entre altres obres, De Gestis Henrici VII Caesaris anomenada posteriorment Historia Augusta i De gestis italicorum post Henricum VII Caesarem , i les obres poètiques Ecrinis , tragèdia que segueix el model de Sèneca, De obsidione domini Canis i Somnium in aegritudinem , viatge a través del regne d’ultratomba, que té analogies amb la Divina Comèdia
constel·lació
Astronomia
Cadascuna de les 88 zones en què hom divideix l’esfera celeste (planisferi celeste).
Procedeixen de les agrupacions d’estels que foren imaginades a l’antiguitat, bé que actualment la zonificació acceptada internacionalment és un conveni Les constellacions foren imaginades en l’antiguitat per tal d’aconseguir una orientació dins els nombrosos conjunts d’estels en el firmament i per tal d’identificar els diversos aspectes totals i parcials del cel, que permetien de conèixer amb exactitud les diverses èpoques de l’any temps de pluges, sembra, crescuda dels rius, etc Cadascuna d’aquestes agrupacions fou batejada amb un nom, i foren composts dibuixos on coincidia l’esquema de l’…
Església d’Alcanís (Rosselló de Segrià)
Art romànic
Actualment, el topònim Canís o Canisset fa referència a una partida i a una colònia tèxtil situades al nord del terme municipal Aquí, al mig de l’horta del Segrià antic, pròxim a la sèquia major del Segrià, hi hagué un poblat medieval que s’abandonà al segle XIV Segons J Lladonosa, l’origen del topònim Alcanís es troba en la paraula àrab al-kanisīat , “temple”, en una referència a una església de tradició mossàrab Estudis recents, però, relativitzen aquesta hipòtesi De fet, els primers esments directes del lloc són tots de després de la conquesta d’aquest sector els anys 1148-49…
xacal
Mastologia
Nom donat a diversos mamífers carnívors de la família dels cànids que pertanyen al gènere Canis.
Més petits que els llops, més aviat solitaris, que cacen individualment o en parelles i que es nodreixen de mamífers mitjans i petits, d’ocells i d’altres animals petits i de fruita, carronya i deixalles abandonades pels grans carnívors són representats per quatre espècies eurasiàtiques i africanes el xacal comú, el xacal de llom negre, el xacal gris i el xacal ratllat El xacal comú C aureus té una longitud d’un metre o una mica més, una alçada a la creu d’uns 50 cm, amb una cua de 20-24 cm, pesa uns 20 kg i el seu pelatge oscilla, segons la localitat, entre el terrós rogenc i el gris…
Manuel Guerrero i Brullet
Literatura catalana
Assagista i crític.
És autor de la biografia JV Foix, investigador en poesia 1996 i de l’antologia de poesia Sense contemplacions 2001 Ha format part del consell de redacció de les revistes Àrtics 1985-90, Cave Canis 1995-99 i Transversal 1996-2003 Ha traduït, entre altres llibres, El banquer anarquista de F Pessoa, Ostinato rigore d’E de Andrade i Els Negres de Jean Genet Ha estat comissari de diverses exposicions, entre les quals cal destacar “Joan Brossa o la revolta poètica” 2001, la més completa dedicada a l’obra visual i objectual del poeta, presentada a la Fundació Joan Miró Ha tingut cura de l’edició…
Sant Joan de Viladecans
Art romànic
Era dins el terme del castell d’Eramprunyà i el lloc pertanyia a la parròquia de Sant Climent de Llobregat La vall de Cans Canis vallis és documentada a la fi del segle X Durant el setge de Tortosa, el 1148 Ramon Berenguer IV empenyorà la senyoria del lloc de Viladecans al bisbe de Barcelona La capella de Sant Joan de Viladecans és documentada el 1272 El 1303 hi havia donades El 1319 el bisbe Ponç de Gualba, atès que la parròquia de Sant Climent els quedava molt lluny, autoritzà els veïns de Viladecans a oir missa i rebre els sagraments a la capella de Sant Joan de Viladecans El 1684 l’…
Cal Guardiola
Jaciment paleontològic
Jaciment del Plistocè inferior a la ciutat de Terrassa.
Fou excavat l’any 1997, fruit de la important concentració de material fossilífer aparegut durant els rebaixos de l’ampliació de la Mútua Sanitària d’aquesta localitat Un seguit d’esllavissades procedents de l’àrea actual de Matadepera afavorí la conservació d’una variada fauna d’un estadi climàtic temperat Entre aquesta fauna es trobaren animals vinculats a zones humides limítrofes, com els hipopòtams i els peixos d’altres més relacionats amb zones boscoses, com els cérvols gegants megaceronts i les daines, i d’altres més propis d’espais oberts, com el cavall de Stenon, l’elefant i el simi…