Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
Pietro Ballerini
Cristianisme
Història del dret canònic
Eclesiàstic, teòleg i canonista.
Es dedicà a l’ensenyament a Verona i publicà Il metodo di S Agostino negli studi 1724, on semblava sostenir la doctrina del probabilisme Combaté el préstec amb interès, i per aquest motiu publicà la Summa Theologica d’Antoní de Florència 1741, la Summa de Ramon de Penyafort 1745 i el tractat De iure divino et naturali circa usuram 1744-47, alguns punts del qual foren acceptats en la butlla de Benet XIV El mateix papa li encarregà l’edició crítica de les obres de Lleó I 1753-57 És també autor de diverses obres en defensa de l’autoritat pontifícia
Gracià
Cristianisme
Monjo camaldulenc i canonista.
Compilador del Decret , és considerat l’iniciador del dret canònic Fou designat arreu com el Magister
Antoni Agustín i Albanell
Historiografia catalana
Eclesiàstic, humanista i canonista.
Era fill d’una família d’alts funcionaris de la monarquia el pare, Antoni Agustín i de Siscar, membre d’una nissaga de la petita noblesa de Fraga, fou regent i, després 1508, vicecanceller del Consell d’Aragó, i la mare, Aldonça Albanell i Durall, era filla de Jeroni Albanell, ciutadà honrat barceloní, regent de la Cancelleria de Catalunya i actiu collaborador de Ferran II en la reforma del règim municipal de Barcelona el 1498 Diversos germans seus ocuparen igualment càrrecs oficials Es coneix la seva vida gràcies, sobretot, a la biografia que el 1734 n’escriví l’illustrat valencià Gregori…
Matteo d’Acquasparta
Cristianisme
Teòleg i canonista italià.
Deixeble de Bonaventura, fou general de l’orde franciscà 1287 i cardenal 1288 Desenvolupà, sense gaire èxit, missions diplomàtiques És autor de Commentarii in Sententias, Breviloquium de Sanctissima Trinitate, Quodlibeta i Sermones
Nicolau Eimeric
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Filosofia
Escripturista, biògraf i canonista.
Vida i obra Ingressà 1334 al convent de dominicans de Girona, on estudià sota la direcció de Dalmau Moner de qui escriví una biografia, que publicà Diago el 1599, es doctorà en teologia a París 1352 i tornà a Barcelona De caràcter enèrgic i intransigent, s’oposà enèrgicament al lullisme des que fou nomenat inquisidor general de la corona catalanoaragonesa 1356, raó per la qual trobà l’oposició de Pere III Fou deposat el 1360 pel capítol general de Perpinyà per la seva implicació en el procés contra el beguí Nicolau de Calàbria Elegit vicari general de l’orde de predicadors 1362, aquesta…
, ,
Bernat Miquel
Història del dret
Literatura catalana
Jurista i funcionari reial.
De difícil identificació, des del 1362 figura ja a la cancelleria de Pere III el Cerimoniós i des del 1374 consta com a secretari, càrrec en el qual, a la seva mort, succeí Bartomeu Sirvent Era nebot del canonista Bernat Miquel, advocat a la cúria papal d’Avinyó El 1382 consta com a auditor del consell reial De formació humanística, el 1380 redactà el preàmbul sallustià de la donació reial de llibres històrics a Poblet És considerat l’autor del famós elogi de l’ Acròpolis d’Atenes , primer elogi fet en temps moderns, que apareix en la carta adreçada al bisbe de Megara 11 de…
,
Casal de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos)
Art romànic
Al lloc on hi hagué el monestir dominicà, anomenat convent de Penyafort, hi fou englobada, al segle XVII, entre les construccions del cenobi, la torre medieval, i fou revestida de pintures murals Segons la tradició d’aquest n’era fill el famós eclesiàstic dominicà i canonista sant Ramon de Penyafort, el qual hi nasqué probablement cap al 1185 No s’ha trobat cap document d’abans del segle XV que esmenti aquest indret L’any 1405 la torre anomenada de Penyafort es trobava destruïda i pertanyia a la parròquia de Santa Margarida La torre de base rodona que avui es pot veure en un…
Miquel Tomàs de Taixequet i Fluixà
Història del dret
Jurisconsult.
Estudià filosofia a Barcelona, teologia a París i dret a Bolonya, on fou deixeble de Socino Assistí al concili de Trento com a procurador del seu oncle, el bisbe d’Empúries actual Castelsardo, a Sardenya, Francesc Tomàs de Taixequet, i del bisbe d’Agnani i hi tingué una actuació important com a canonista Treballà a Roma des de l’any 1563 amb Antoni Agustí en la revisió del Decret de Gracià Fou nomenat canonge sagristà de Mallorca i bisbe de Lleida 1577, on morí dos mesos després de prendre possessió La seva important biblioteca contenia més de dos mil manuscrits Dedicà al…
Sebastià Salelles
Història del dret canònic
Canonista, jesuïta des del 1590.
El 1611 passà a Malta, on professà en la Companyia de Jesús el 1614 Ensenyà durant divuit anys la teologia moral i fou consultor de la inquisició de Malta, on gaudí de l’amistat del gran mestre Alofi de Wignancourt i de l’inquisidor i delegat apostòlic 1635-39 Fabio Chigi després papa Alexandre VII, el qual en les seves Musae iuveniles Anvers, 1654 l’exhortava a enllestir l’obra De materiis tribunalium SInquisitionis en tres volums, Roma 1651-56
Guiu de Terrena
Cristianisme
Dret canònic
Teòleg escolàstic, canonista i bisbe.
Frare carmelità, dit també Guiu de Perpinyà i doctor breviloquus i doctor mellifluus pels escolàstics medievals Estudià a la Universitat de París, on es graduà de mestre de teologia abans del 1313 i hi exercí el professorat fins el 1316 Després fou també professor de l’estudi que el seu orde tenia a Avinyó, i per això nomenat mestre del Sacre Palau En aquest mateix temps fou provincial dels carmelitans a Provença i general de l’orde entre el 1318 i el 1321 Fou remarcable la seva actuació com a teòleg i inquisidor en la qüestió dels begards i dels espirituals El papa Joan XXII li encomanà l’…