Resultats de la cerca

Alguns el situen al país franc a l’època carolíngia, en part com a manipulació del cant antic romà i en gran part, la més artística, com a creació nova D’altres, amb més probabilitat, el creuen elaborat tècnicament a Roma segles V-VII —època de Gregori I— amb material de l’antic cant romà, uniformat segons l' oktoekhos bizantí Inicialment sembla que es transmeté oralment a través de les Scholae de lectors i de cantors i a través de les comunitats monàstiques o basilicals Hom no conserva cap notació musical anterior al segle IX La bona tradició manuscrita és dels segles IX-XII Hom hi empra…

Denominat també contrapunt escolàstic i contrappunto osservato , es caracteritza per ser un contrapunt modal que té l’interval com a categoria harmònica bàsica i pel fet d’estar fonamentat en un cantus firmus També li és propi un control estricte de la dissonància, de la falsa relació i dels enllaços melòdics Aquest estil s’identifica amb les espècies de Fux , que pretenen codificar la pràctica contrapuntística de Palestrina

Vida No es coneix gairebé res sobre la seva vida Probablement es tracta del ’Walter cantor’ que apareix empleat al cor de la catedral d’Ely des del 1443 fins al 1466 Degué mantenir algun vincle amb la cort borgonyona Gairebé tota la seva música ha sobreviscut en manuscrits continentals, malgrat que el seu estil sembla més proper a la producció musical anglesa que a la del continent i probablement mai no sortí d’Anglaterra Les seves composicions tingueren molta difusió a Itàlia, sud d’Alemanya, Bohèmia i Hongria, i foren utilitzades com a cantus firmus pels més eminents compositors del moment…

El terme nasqué per distingir una tècnica compositiva nova diàleg entre veus i instruments, material temàtic completament nou que desenvoluparen els germans Gabrieli a Itàlia i JH Schein i H Schütz a Alemanya Amb el nom de concertato coral , Schein compongué un tipus d’obres sacres alliberades de la utilització del cantus firmus que s’exigia al motet Schütz feu una cosa semblant al seu Saul, Saul was verfolgst du mich 'Saül, Saül, què vols de mi', que és definit com un concertato dramàtic

La denominació ’soprano’ aparegué al segle XVII i coexistí, fins a imposar-se com a denominació preferent a partir del segle XVIII, amb termes que també indicaven la veu més aguda, com el català tible o tiple, el castellà tiple , l’anglès treble tots tres derivats de l’antic triplum o el francès dessus Abans del segle XVII, la veu més aguda es denominà, segons les èpoques, triplum , quadruplum , discantus , cantus o superius Des d’aquest segle, la soprano és la part més important des del punt de vista melòdic

Denominat també contrappunto comune , contrapunt harmònic o contrapunt decoratiu, es caracteritza per ser un contrapunt tonal que té l’acord com a categoria harmònica bàsica i pel fet que no es basa en un cantus firmus També li és propi un tractament més lliure de la dissonància, de la falsa relació i dels enllaços melòdics Aquest estil s’identifica amb el contrapunt de JS Bach Dins aquest tipus també s’inclou la Freistimmigkeit 'polifonia lliure', típica textura del pianisme romàntic en què el nombre de veus no és constant

El nom fa referència al moviment reposat dels balladors, que deixaven lliscar els peus per damunt del terra, en lloc de saltar, com es feia en l' haute danse Generalment escrita en compàs ternari, solia anar seguida d’una dansa de caràcter viu com el saltarello o el tourdion Musicalment es basava en un cantus firmus amb valors llargs, al qual s’afegien un o dos intèrprets que improvisaven parts de caràcter més animat Ja al segle XVI fou abandonada per altres danses de concepció més harmònica, com ara la pavana

Gairebé no es tenen dades sobre la seva biografia Segons P de Ronsard, fou deixeble de Josquin Des Prés Alguns documents el situen al servei de la capella reial francesa durant el primer quart del segle XVI De la seva producció musical s’han conservat quatre misses, algunes chansons profanes i una vintena de motets La major part de les seves composicions foren editades entre el 1520 i el 1578, principalment per P Attaignant També s’han conservat transcripcions per a orgue d’algun dels seus motets En les misses i els motets utilitzà sovint la tècnica del cantus firmus

Aquest tipus de veu, també coneguda com a "veu lliure" pel fet de no estar subjecta a la disciplina imitativa, té un caràcter d’acompanyament i no és infreqüent en els cànons Acostuma a estar situada al baix vegeu els diferents cànons de les Variacions Goldberg , BWV 988, de JS Bach i a tenir una funció de sosteniment harmònic Tanmateix, malgrat mantenir-se externa a la trama imitativa, la veu complementària també pot assumir el paper de cantus firmus com és el cas d’alguns cànons de L’ofrena musical , BWV 1079, de Bach o d' ostinato Cànon i giga en re M, de J Pachelbel

El nombre de parts serveix habitualment per a caracteritzar una peça polifònica Així, es parla d’una fuga a tres parts, d’un cànon a quatre parts, d’una invenció a dues parts, etc Cal tenir present que, en aquest context, el terme ’part’ sempre es pot substituir per la paraula ’veu', potser més freqüent en les llengües romàniques Es distingeixen diferents modalitats de part es parla de part lliure o complementària per a designar aquella veu o aquelles veus que, en un context imitatiu, com ara un cànon, no participen del principi imitatiu de part principal o part secundària, i de parts reals…