Resultats de la cerca
Es mostren 542 resultats
tònic | tònica
Fonètica i fonologia
Dit de l’element sil·làbic o fonemàtic que presenta un accent d’intensitat, per oposició a d’altres elements no tònics o àtons.
En català, i sobretot en els dialectes orientals, és una oposició poc productiva a causa de les reduccions fonemàtiques que comporta la pèrdua de la tonicitat tribu tríbu enfront de tribú tribú, però no pas cantar káņte i cantar keņtá, etc
radical
Lingüística i sociolingüística
Segons F.de Saussure, l’element lingüístic comú separat espontàniament per la comparació amb una sèrie de mots emparentats, flexionats o no, i que porta la idea comuna a tots ells.
El radical és cadascuna de les formes preses per l'arrel d’un mot i que poden tenir realitzacions diverses, mitjançant l’adjunció de desinències gramaticals El radical és un element que pot ésser reduït a un altre element més abstracte i irreductible, que és l’arrel En els mots cantaré, cantadissa, cantar , hi ha els radicals cantar-, canta- i cant-, una sola arrel, cant - El terme radical ve a coincidir amb el terme lexema de la lingüística moderna morfema
cantor | cantora
impostació
Música
Forma d’aconseguir la perfecció, energia i puresa de la veu cantada amb la màxima naturalitat i sense esforç, mitjançant la collocació correcta dels òrgans articulatoris respecte a les cavitats de ressonància del tub vocal per a cada so emès per la laringe.
El mot impostació prové de l’italià impostare , que al seu torn deriva de posto , ’lloc, situació precisa' Els francesos ho anomenen pose de voix , i els italians parlen de veu coperta Equival a expressions com cantar amb la màscara i cantar endavant, fent referència a un so dirigit cap a un punt imaginari davant de la cara entre el paladar dur i la rel del nas El cantant ho explica com una sensació de so nasal i nota una concentració d’energia vora l’arcada dentària superior, però no és pas un so de nas sinó més aviat d’obertura i amplitud nasal veu 1
George Benson
Música
Intèrpret de guitarra elèctrica i cantant nord-americà.
Un dels millors guitarristes del jazz modern, es donà a conèixer al grup de l’organista Jack McDuff 1962-65 Després formà el seu propi trio i gravà com a acompanyant amb Herbie Hancock i Miles Davis, entre d’altres El 1966 començà a cantar en alguns dels seus discos i, els anys setanta, la seva expressiva veu de tenor era tan coneguda com el seu brillant estil de guitarra En algunes peces combina ambdós talents, en cantar en scat i tocar les seves línies improvisades a l’uníson A partir d’aleshores fou un dels artistes de jazz més venuts El 1976 es vengueren més d’un milió de còpies del seu…
veu
Música
So que es produeix a la laringe pel pas de l’aire expirat a través de les cordes vocals, posades prèviament en contacte en parlar, cridar o cantar.
La veu funciona com un instrument de la família del vent l’aire expulsat per la caixa toràcica durant l’expiració fa vibrar les cordes vocals en passar per l’estretor de la glotis tot provocant un so fonamental Aquest s’amplifica i s’articula a les cavitats de ressonància supraglòtiques la part superior de la faringe, la boca i les fosses nassals, que en fan modificar l’altura, la intensitat i, sobretot, el timbre En el cant, i segons la intensitat del so emès, es diu que hom canta a sota veu sotto voce , amb un fil de veu, a mitja veu mezza voce o a plena veu piena voce Amb relació a la…
Atahualpa Yupanqui
Música
Compositor, cantant i escriptor argentí.
Héctor Roberto Chavero, més conegut com a Atahualpa Yupanqui, fou el cantautor més representatiu de la música folklòrica argentina Acompanyat d’una guitarra espanyola, que aprengué a tocar amb Bautista Almirón, interpretà temes populars com Zamba del grillo , Camino del indio , El payador perseguido , Luna tucumana o Milonga del peón de campo Del 1945 al 1952 pertangué al Partit Comunista, i les seves posicions crítiques amb el peronisme li suposaren la prohibició de cantar i enregistrar discos Durant una gira a principis dels anys cinquanta viatjà a Europa i arribà a …