Resultats de la cerca
Es mostren 1454 resultats
erable
Botànica
Tecnologia
Arbre de la família de les aceràcies, de capçada robusta, que ateny fins 30 m d’alçada.
Les fulles, de 10 a 15 cm, són palmades, amb 5 lòbuls acuminats i sinuats, i flors d’un groc verdós, en corimbes drets Els fruits són disàmares d’ales gairebé horitzontals Natural d’una gran part d’Europa, als Països Catalans només es fa a les muntanyes humides El tronc, serrat amb cilindre, produeix una fullola força ampla i molt decorativa, adornada de petits grops, apta per a aplacar en interiors de mobles i emprada sovint per als plafons dels vagons de tren i dels vaixells
Sant Pere de la Vansa

Aspecte de Sant Pere de la Vansa
© CIC-Moià
Llogaret
Llogaret del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), al SE de Sorribes, un xic aigua amunt del Riu Fred, que aflueix al riu de la Vansa per l’esquerra.
L’església, dedicada a sant Pere, és d’origen romànic i reformada d’una nau coberta amb volta de canó, avui és capçada per un absis força aprofundit, modificat i sobrealçat a la façana de ponent hi ha el portal adovellat i, a sobre, una finestra de mig punt, amb una espadanya a la part superior Adossats hi ha els nínxols del cementiri
Santa Eulàlia de les Anoves
Església
Església del municipi d’Oliana (Alt Urgell), al sector N del terme, vora el fossar de la caseria de les Anoves.
És romànica, d’una nau, sobrealçada, capçada per un absis semicircular, en part alterat per una construcció posterior, adossada Sobre la paret de ponent s’eleva un campanar de paret de dos ulls El lloc és esmentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Antigament va ser església parroquial i pertangué a la senyoria del capítol d’Urgell
Santa Anna de Pelegrinyó (el Campell)
Art romànic
Ara com ara no disposem d’informacions que documentin algun aspecte concret de la història d’aquesta església, tot i que notícies retrospectives indiquen que des d’antic, Santa Anna de Pelegrinyó va pertànyer a la diòcesi d’Urgell i depenia de l’església de Sant Miquel de Rocafort Hom considera que es tracta d’una obra d’origen romànic, molt modificada i sobrealçada, capçada per un absis semicircular
Sant Adrià de la Pobla de Roda
Art romànic
Aquesta capella era emplaçada al nord de la Pobla de Roda, vora l’antic camí de l’Isàvena Avui els seus pocs vestigis permeten de reconstruir-ne l’antiga planta Es tractava d’una església d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular Era construïda amb un aparell rústec de carreuons només desbastats, d’aspecte alt-medieval, sense que en el seu estat actual se’n puguin fer més precisions
Sant Cebrià (Sant Aniol de Finestres)
Art romànic
Situació Planta de l’edifici, a escala 1200 J Bolòs La petita església de Sant Cebrià es troba dintre la demarcació parroquial de Sant Esteve de Llémena, dalt un turó, i actualment es troba abandonada Mapa 295M781 Situació 31TDG676572 Per anar-hi cal agafar des d’Olot la carretera que va a les Preses En arribar a aquesta població, surt, vers tramuntana, una carretera que va a les Encies i a Sant Esteve de Llémena, amb uns 25 km de recorregut Des de Sant Esteve de Llémena cal pujar a peu a Sant Cebrià JVV Història La història de la capella de Sant Cebrià, situada al terme municipal de Sant…
Sant Jaume (Graus)
Art romànic
Els vestigis d’aquesta capella són al nord del terme de Güel, sota el Morró de Güel Només s’han conservat traces dels murs, que permeten saber que es tractava d’una església d’una sola nau, probablement capçada a llevant per un absis semicircular fou construïda amb un aparell de carreuons sense desbastar, disposats en filades irregulars de factura un xic rústega, que no permeten establir una clara filiació constructiva o cronològica d’una obra clarament medieval
Mare de Déu del Remei o Santa Magdalena de la Pobleta de Montanyana (el Pont de Montanyana)
Art romànic
Resten pocs vestigis d’aquesta capella de la caseria anomenada la Pobleta de Montanyana, situada a la capçalera del barranc de Sant Miquel, confluència dels barrancs de Palleroa i de l’Almúnia JBP Les escasses filades dels seus murs dibuixen la planta d’un senzill edifici d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, construït amb una tècnica rústega, de pedra sense treballar, de datació molt imprecisa entre els segles XI i XII JAA
Sant Sebastià de Serradui (la Pobla de Roda)
Art romànic
De l’església de Sant Sebastià només s’han conservat, molt embardissats, escassos vestigis dels seus murs Es tractava d’un modest edifici d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular Era construïda amb un rústec aparell de carreuó irregular, disposat en filades desiguals No es conserven traces de les seves obertures ni altres elements que permetin deduir les característiques o la datació d’aquest edifici que, d’altra banda, palesa una tipologia clarament alt-medieval
Torres d’Alàs

Panoràmica de Torres (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), de caràcter disseminat, al N del terme, a la dreta del Segre, al cim d’un serrat a 883 m d’altitud.
L’església de Sant Pere de Torres, que depèn de la parròquia d’Estamariu, és situada a la part inferior de la població És d’una sola nau, capçada per un absis semicircular sobre la façana de ponent es dreça un petit campanar d’espadanya i al seu davant hi ha un porxo Exteriorment es cobreix amb un teulat de llicorella de doble vessant Sobre el poble hi ha restes de l’antic castell de Torres Tradicionalment, la festa major s´ha celebrat al setembre