Resultats de la cerca
Es mostren 1204 resultats
taula de contingència
Matemàtiques
Taula de doble entrada, amb I línies i J columnes, relativa a dos caràcters qualitatius, els quals poden presentar respectivament I i J modalitats.
Siguin n i i n j els efectius totals de la i -èsima fila i de la j -èsima columna, respectivament, i sigui n i j l’efectiu de la casella corresponent, serà l’efectiu o nombre d’individus total observat La serà l’efectiu o nombre d’individus total observat La contingència decada casella és definida com és a dir, la diferència entre l’efectiu observat a la casella i el teòric que li correspondria en la hipòtesi d’independència dels dos caràcters Hom ha definit diferents coeficients que mesuren el grau de dependència entre dos caràcters qualitatius, entre ells els de…
sexualitat
Biologia
Conjunt de fenòmens, sexuals o lligats al sexe, acompanyats o no de reproducció, que permet la recombinació genètica de caràcters.
Mitjançant la sexualitat, les espècies asseguren llur supervivència i s’adapten cada vegada millor a l’ambient, però conservant la variabilitat suficient per a poder evolucionar flexiblement La renovació i la transmissió del patrimoni hereditari van lligades a la reproducció sexual en la major part de les espècies La multiplicació de les espècies i la barreja de patrimonis hereditaris són dos fenòmens inseparables en la reproducció sexual dels metazous, però en certs protozous ciliats aquests fenòmens es donen per separat llur reproducció sol ésser asexual, mentre que processos sexuals com la…
organolèptic | organolèptica
Alimentació
Dit dels caràcters dels aliments (color, olor, aroma, tast, textura) que afecten els òrgans dels sentits (vista, olfacte, gust, tacte i àdhuc oïda).
La importància d’aquests caràcters —que hom pot modificar amb additius— és comercial, però també fisiològica
prehomínids
Antropologia
Grup de primats del grup dels catarrins que inclou els homínids fòssils més primitius de caràcters més pròxims als dels pòngids.
Pertanyen a aquest grup els oreopitecs, els ramapitecs i els australopitecs Amb les restes de prehomínids hom no ha trobat cap mena de vestigis de cultura o d’activitat projectiva El grup reuneix característiques dels simis antropoides i, alhora, caràcters humans posició bípeda constant, etc Visqueren durant el Plistocè inferior
divergència evolutiva
Biologia
Evolució diferencial dels grups d’organismes descendents d’un mateix ancessor, que mena al desenvolupament d’estructures o caràcters diferents, derivats filogenèticament d’un patró comú.
La divergència evolutiva és regida per factors genètics heretabilitat dels caràcters, mutacions, etc i afavorida per l’isolament dels grups i la seva adaptació a noves condicions ambientals
raça humana
Antropologia física
Cadascuna de les combinacions de caràcters físics, fisiològics i patològics d’origen hereditari que solen aparèixer juntes en diverses poblacions de l’espècie humana.
Atesa la gran capacitat d’aquesta per a produir una descendència viable a partir de l’encreuament d’individus de gran dissemblança genètica, el concepte de races humanes només es justifica per l’existència de poblacions amb un grau elevat d’aïllament i, per tant, d’endogàmia Per aquest motiu, les grans possibilitats de contactes entre grups humans diversos que comporta la interdependència del món actual contribueix a esborrar com més va més les fronteres entre les races Un cop superat l’isolament geogràfic de les poblacions, la resistència a la hibridació només és possible per motius…
genètica quantitativa
Biologia
Branca de la genètica que estudia l’herència dels caràcters quantitatius, com ara l’alçària, el pes i el color de la pell de les persones.
L’estudi d’aquests caràcters, que es distingeixen perquè presenten una distribució contínua, ha demostrat la intervenció de diversos gens en la determinació d’una mateixa característica i el fet que, en moltes ocasions, també hi influeix l’ambient
cicadofilicals
Paleontologia
Botànica
Ordre de pteridospermòpsids constituït per plantes que visqueren entre el Devonià superior i el Juràssic inferior i que reunien caràcters morfològics de falgueres eusporangiades i de gimnospermes.
Sovint tenien fulles pinnades semblants a les de les falgueres els esporofilles eren poc diferenciats i no formaven flors pròpiament dites, però, per contrast, s’hi originaven llavors a partir dels macrosporangis i les tiges tenien creixement secundari en gruix, caràcters que les lliguen a les gimnospermes
iota subscrita
Lingüística i sociolingüística
En la llengua grega, iota (ι) que, en l’escriptura en caràcters minúsculs, s’escriu sota les vocals α (llarga), η i ω, en formar-hi diftong (λόγῳ; τιμᾷ > τιμα-ει).
Quan la grafia de les vocals és representada en caràcters majúsculs, aquesta iota és adscrita al costat de la vocal llarga corresponent ΛΟΓΩΙ, ΤΙΜΑΙ
cordats

Esquema del pla d’organització dels amfiox, un dels tres cordats característics
© Fototeca.cat
Zoologia
Grup d’animals de simetria bilateral que presenten com a caràcters fonamentals un sol cordó nerviós dorsal tubular notocordi i les fissures branquials de la faringe.
Aquests caràcters són constants en les formes larvàries, però n'hi ha algun que pot no donar-se en les formes adultes de certs grups Caràcters comuns amb altres grups zoològics són el fet de tenir tres fulles blastodèrmiques, el cos segmentat, el tub digestiu complet i el celoma ben desenvolupat El notocordi actua com a òrgan principal de sosteniment del cos, té forma de bastó i s’origina a l’embrió en posició dorsal sobre l’intestí El sistema nerviós tubular dorsal apareix poc temps després de la gastrulació com una invaginació de l’ectoderm, i forma un cordó buit…