Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
calamitàcies
Paleobotànica
Família d’equisetals arborescents pròpies dels períodes Devonià, Carbonífer i Permià, que han deixat nombroses restes fòssils, components importants de molts dipòsits d’hulla.
Es caracteritzaven per les fulles, generalment lliures, i pels verticils d’esporangiòfors alternats amb verticils de fulles estèrils que portaven macrosporangis monospòrics a la part inferior de l’estròbil, i microsporangis polispòrics a la part superior El gènere més important és Calamites , del qual hom ha trobat notables fòssils a la conca carbonífera d’Ogassa Ripollès
Essen

Panoràmica de la ciutat d'Essen
© anweber / Fotolia.com
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya.
Situada al centre de la conca carbonífera del Ruhr, en els últims contraforts del massís esquistós Renà, entre els rius Ruhr al S i Emscher al N, ambdós afluents del Rin, amb port en el canal Rin-Herne Les installacions siderúrgiques ocupen l’oest de la ciutat, i els obrers s’allotgen en barris especials Kronenberg, Altenhof Essen té indústria pesant, mitjana i lleugera construcció de camions i material ferroviari, productes químics, vidre i fibres artificials Nucli terciari, és també un centre comercial que es beneficia d’una complexa xarxa de comunicacions, tant ferroviàries…
Santa Cruz
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la Patagònia.
La capital és Río Gallegos 43 727 h 1980 Al N limita amb la província de Chubut, a l’E amb l’oceà Atlàntic i al S i W amb Xile Es compon de dues regions clarament diferenciades des del punt de vista estructural i morfològic a l’W els Andes, amb nombroses restes de les passades èpoques glacials, i a l’E la Patagònia, amb un conjunt d’altiplans i depressions degudes a moviments epirogènics Els rius són cabalosos, car són alimentats per les neus perpètues dels Andes Clima fred, àrid i ventós, amb poques pluges i dèbils És la província menys poblada 0,5 h/km 2 1980 L’economia es basa en la…
Lluís Marià Vidal i Carreras

Lluís Marià Vidal i Carreras
© Fototeca.cat
Geologia
Enginyer de mines, geòleg i escriptor.
Exercí a les mines de Linares Andalusia i Almadén Castella la Nova i el 1881 fou enginyer en cap del districte de mines de Girona més tard 1883 dirigí la secció de mines de la Societat del Ferrocarril i Mines de Sant Joan de les Abadesses Es destacà com a autor d’estudis geològics dels Països Catalans, com Geología de la provincia de Lérida 1875, Reseña física y geológica de las islas de Ibiza y Formentera 1880, Cuenca carbonífera de la Seo de Urgel 1883 —en collaboració amb E Moliné i Brasés—, i d’un gran nombre d’opuscles sobre excursions per al Centre Excursionista de…
,
Mosa
Riu
Riu del nord d’Europa, tributari de la mar del Nord (950 km).
Neix a l’altiplà de Langres França, i corre cap al N encaixat en les calcàries que formen l’extrem oriental de la conca de París Côtes de la Meuse, entre la Xampanya i la Lorena Passa per Verdun, Sedan i Mézières, i, ja a Bèlgica, travessa el massís hercinià de les Ardenes tallant el rocam en profunds congosts i formant alhora una vall sinuosa A Namur rep el seu afluent principal, el Sambre, i flueix cap al NE mentre recorre la principal conca carbonífera de Bèlgica, i, a Maastricht, on comença el seu sector fronterer, es converteix en un riu de plana i s’endinsa als Països Baixos, on rega el…
Castellàs

Vista general de Castellàs, al municipi de Noves de Segre (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell), drenat pel riu de Castellàs Antic municipi del Pallars Sobirà, annexat el 1972 al de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell).
L’antic terme municipal pertanyia a la conca del Segre, del qual és afluent el riu de Castellàs neix dins el terme de Baén, sota Sant Sebastià de Buseu, i, després de rebre per l’esquerra els rius de Solans i de Guils, desguassa aigua avall d’Espaén, al riu de la Guàrdia El territori, de composició carbonífera i molt trencat, arriba al nord fins al coll del Cantó Hi predominen els erms i la vegetació arbustiva amb alguns claps de pins al sector NE El poble 13 h alg 1981 1 301 m alt és a l’esquerra del riu de Castellàs l’església parroquial és dedicada a sant Joan es conserva la…
conca del Ruhr
Regió
Regió industrial d’Alemanya, al land
del Rin del Nord-Westfàlia.
S'estén des de la vora esquerra del Rin, vers l’E, fins al Hamm i des del Ruhr vers el N fins al Lippe En un sentit més ampli caldria incloure-hi les ciutats renanes de Krefeld i Düsseldorf i el cinturó urbà estès cap a l’E, des de Düsseldorf per Wuppertal fins a Hagen Constitueix una complexa aglomeració metropolitana, i la concentració industrial més gran d’Europa No presenta, en canvi, unitat física el seu marc correspon, al S, al pla inclinat del Sauerland, vigorosament entallat pels rius, com el Wupper Al N i NW, els horitzons baixen i l’expansió industrial s’efectua amb més llibertat,…
Saarland
Divisió administrativa
Land de l’oest d’Alemanya, entre el land de Renània-Palatinat i la frontera amb l’Estat francès i amb Luxemburg.
La capital és Saarbrücken És el més petit dels länder alemanys, llevat dels länder urbans de Bremen i Hamburg Morfològicament forma part de l’anticlinal de Saarbrücken, que s’estén entre Hunsrück a l’W i el Pfälzer Wald a l’E, i que ha estat afectat per plegaments i fractures Ofereix un paisatge de cims arrodonits i emboscats al S, i superfícies planes al N és travessat, de SE a NW, pel Saar, i la seva vall en constitueix l’eix vital El clima és continental, amb pluges inferiors als 1 000 mm anuals Densament poblat 417 h/km 2 est 2000, la població es concentra a la vall del riu La riquesa…
Artois
Província
Antiga província del nord de França que correspon, en gran part, al departament del Pas-de-Calais.
La capital era Arràs Des d’un punt de vista morfològic hom hi distingeix dues àrees la part meridional, conjunt de petites muntanyes entre 150 i 200 m, i la part septentrional, que domina ja la continuació meridional de la planura flamenca, part de la qual pertany a l’Artois El poblament, predominantment rural, es concentra en grans pobles Les dues fonts econòmiques principals són l’agricultura blat, bleda-rave i farratge i la ramaderia d’estable La mineria és important a la regió de Bruay-Lens, que forma part de la conca carbonífera més important de França Hi ha indústries a…
Els jaciments de vegetals fòssils del Paleozoic
Mapa de distribució dels jaciments de cormòfits als Països Catalans Distrimapas, original de l’autor Els jaciments paleozoics més importants, i pràcticament els únics, es troben a la petita conca carbonífera de Sant Joan de les Abadesses Ripollès, uns 10 km al NE de la ciutat de Ripoll La petita conca té a penes uns 15 km de llarg per uns 2 km d’ample, aproximadament uns 30 km 2 s’estén pel flanc S de la serra Cavallera des d’Ogassa i Surroca fins a Sant Joan de les Abadesses En aquests estrats carbonífers apareixen jaciments d’hulla que foren explotats durant el segle passat i l’actual, i…