Resultats de la cerca

Síntesi de l’estratigrafia del Neogen bètico-balear Biopunt, original d’E Roca Durant el Miocè inferior i mitjà, aquest domini, a diferència del catalano-valencià, va ésser sotmès a un règim contractiu que donà lloc a la formació del sistema d’encavalcaments bètics, que tot just acaba d’ésser descrit Durant aquest període, la conca catalano-balear tenia un marge extensiu el domini catalanovalencià i un marge contractiu el domini bètico-balear A partir del Miocè mitjà-superior, l’extensió va afectar també aquest domini darrer, de manera que la totalitat de la conca catalano-balear passà a…

Els sistemes del paleozoic Els números indiquen l'edat en milions d'anys Maber Els terrenys hercinians que afloren als Països Catalans es poden agrupar, a grans trets, en tres grans conjunts, els quals són significatius pel que fa a llur origen i evolució El primer inclou les roques sedimentàries paleozoiques i les roques volcàniques i subvolcàniques que hi són interstratificades, així com llurs derivats metamòrfics El segon grup és integrat pels gneis que provenen majoritàriament de granitoides anteriors a l’orogènia herciniana Els granitoides intrusius hercinians emplaçats en terrenys…

El rebliment sedimentari de la conca d’avantpaís del S dels Pirineus es disposa d’acord amb uns models geomètrics que, com es veurà més endavant, responen a l’evolució estructural dels Pirineus L’edat d’aquests sediments va des del Campanià fins al Miocè Com que la sedimentació es produeix a mesura que la seqüència d’encavalcaments progressa cap al S, hom troba que els materials més antics de les conques pirinenques del Maastrichtià a l’Eocè són transportats a colli-be damunt les làmines d’encavalcament, com és el cas de les conques de Ripoll, Tremp-Graus i Àger En canvi, els materials més…

Esquema tectònic de les serralades alpines de l’Orogen Perimediterrani occidental, al qual pertany la Serralada Bètica Comparteix amb aquelles serralades l’estructura de sistemes d’encavalcaments i mantells de corriment i el desenvolupament d’un metamorfisme regional Biopunt, original d’A Martín Algarra Des del punt de vista geogràfic, la Serralada Bètica —anomenada innecessàriament en plural per molts autors— comprèn el conjunt de muntanyes i valls que ocupen els marges S i SE de la península Ibèrica Estesa des del golf de Cadis fins a les costes del País Valencià situades al S del Xúquer,…

A la conca pirinenca la superseqüència juràssica comprèn l’interval de temps Hettangià superior-Berriasià, és a dir, que se situa entre els 213-206 milions d’anys i els 138 milions d’anys Hi han estat descrites onze seqüències deposicionals d’ordre menor, separades per discontinuïtats sedimentàries, entre les quals cal destacar les situades al sostre del Toarcià i a la base de l’Oxfordià, que permeten separar el Juràssic inferior o Lias, el Juràssic mitjà o Dogger i el Juràssic superior o Malm Les seqüències deposicionals del Juràssic inferior o Lias…

La depressió de l’Empordà és determinada per falles d’edat neògena que la superposaren a l’edifici orogènic pirinenc, però la seva evolució és clarament relacionada amb la del marge oriental peninsular L’inici de l’activitat d’aquestes falles és difícil de precisar només és segura a partir del Miocè superior, quan s’enregistra, a l’entorn de la conca, la presència de successions sedimentàries importants i de formacions volcàniques El gruix de les successions neògenes encara no és conegut amb tota seguretat les dades de sondatges i de sísmica de reflexió indiquen que pot arribar als 1000 m Les…

Vista general de la fossa de la Cerdanya, al NW de Naüja Alta Cerdanya La fossa de la Cerdanya és una cubeta neògena limitada al S i SE per la falla de la Tet En la fotografia, presa des de la falla de la Tet mirant cap al N, s’observa que els materials conglomeràtics i lutítics rojos del Miocè mitjà, que formen els turons aixaragallats, són recoberts discordantment per pocs metres de conglomerats subhoritzontals del Quaternari part plana del cim dels turons Aquests materials quaternaris, cap al N, donen lloc a les planes de la vall de la Cerdanya i es disposen, a l’igual que els materials…

Mapa geològic dels voltants de Santa Creu d’Olorda Collserola Hom hi aprecia clarament el sistema d’encavalcaments que afecta aquests materials silurodevonians Ricardo Génova, original de Manuel Julivert, Hortènsia Duran i Joan Soldevila Prop de Barcelona, a l’E de Molins de Rei, es troben les pedreres de Santa Creu d’Olorda, on s’exploten les calcàries del Pridolià-Devonià En aquestes pedreres es pot veure la millor successió del Pridolià i el Devonià de la Serralada Costanera catalana Des del punt de vista estructural, s’hi poden observar una sèrie de petites escates i tot un conjunt d’…

Els estanhs dera Pincèla i el Coret —Collet— de Vilac En la llunyania el massís de la Maladeta, teló de fons de moltes perspectives araneses Jaume Orta La Vall d’Aran 12, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus La Vall d’Aran és situada al vessant nord dels Pirineus, pràcticament al centre geogràfic de la serralada Estrictament no és més que la part més alta de la vall de la Garona i, malgrat el seu nom diferenciat, no hi ha cap discontinuïtat o canvi físic important a la línia fronterera franco-espanyola Per aquests factors geogràfics, l’Aran rep, sobretot en la…

Els rodòfits Distribució de les principals algues calcàries en una hipotètica plataforma carbonatada i medis continentals adjacents i detalls del teixit cellular i òrgans reproductors d’una rodofícia A , del tallus d’una dasicladàcia B , dels filaments corticals i medullars que formen una codiàcia C i del girogonit d’una carofícia D 1 conceptacles, 2 peritallus, 3 hipotallus, 4 esporangi, 5 branca, 6 tija central, 7 filaments medullars, 8 filaments corticals Amadeu Blasco, a partir de fonts diverses Els rodòfits, també coneguts com a algues vermelles per la presència de ficoeritrina,…