Resultats de la cerca

A Morella collaborà 1833 en l’aixecament carlí comandat pel baró d’Herbers que inicià al País Valencià la primera guerra 1833-40 Presa la ciutat pels liberals, formà una partida, i, afusellat Herbers, fou elegit cap de les partides del centre, amb l’aprovació, entre altres, de Cabrera Poc després fou pres i executat

S'incorporà a la quadrilla de Tristany en ésser executat el seu pare, Pere Massacs, pels liberals durant la primera guerra Carlina Lluità novament en el bàndol carlí durant la segona, amb el grau de tinent, i encara durant la tercera, amb el de tinent coronel En l’acció de Vallbona lluità contra les forces del Xic de les Barraquetes

Lluità al costat del baró d’Eroles durant el Trienni Constitucional Participà en la Primera Guerra Carlina amb el grau de general, i fou nomenat cap suprem de l’exèrcit carlí a Catalunya 1835 en substitució del general Guergué Per l’agost del 1835 entrà a la Vall d’Aran i ocupà Viella, però fou derrotat a la batalla del pont d’Aubert El mateix any fou substituït pel general Maroto

El 1820 fou nomenat tinent coronel de voluntaris, i el 1827 participà en la guerra dels Malcontents Empresonat a Barcelona el 1833, el 1835 organitzà els cossos de l’exèrcit carlí a la Catalunya Nova Fou cap d’estat major i oficial general de les forces de Carles Maria Isidre de Borbó guanyà la batalla de Rialb 1838 El 1839 s’exilià a França Fou diputat per Gandesa el 1871

Participà en la guerra contra Napoleó i ascendí a coronel El 1883 organitzà les partides carlines del Baix Aragó i actuà sovint en combinació amb Ramon Cabrera, però fracassà al combat de Maials 1834, quan intentava d’unir-se a l’exèrcit carlí del Principat Ascendit a general i nomenat comandant del Baix Aragó i del Maestrat, anà a Navarra per entrevistar-se amb el pretendent Carles V, però fou fet presoner i afusellat pels liberals

Fou catedràtic de dret a Valladolid, i a Saragossa publicà el periòdic carlí “La Cruzada” 1867-69 diputat a les corts del 1871, passà al camp carlí i fou nomenat corregidor de Biscaia i rector de la Universitat d’Oñati 1872 Refugiat a França acabada la guerra, tornà uns quants anys més tard i fou catedràtic a Oviedo i a Madrid, i, a partir del 1899, delegat del pretendent Carles VII a la península Ibèrica i cap de la minoria carlina de les corts

Llaurador, s’uní a les forces de Cabrera 1833 El 1840 passà a França i s’establí a Lió com a agricultor Lluità novament a la segona guerra Carlina en què fou greument ferit i a la tercera, en què fou segon comandant de la zona de València 1873 En aquesta ocasió s’apoderà de Conca, però, rebutjat per Weyler a Bocairent, hagué de retirar-se Assolí el grau de general de l’exèrcit carlí, però, derrotat aquest, hagué de tornar a França, on féu de venedor ambulant

D’una família de terratinents, estudià dret i exercí d’advocat a Lleida, on fou el darrer alcalde del regnat d’Isabel II Destituït el 1868, es passà al bàndol carlí i presidí 1870 i 1871 la junta provincial del partit En crear-se la Diputació General de Catalunya 1874, en fou vicepresident —bé que hom el coneixia com el President — i hagué de defensar l’autonomia de la Diputació davant l’autoritat militar carlina Ferit al setge de la Seu d’Urgell, fou empresonat Alliberat, el 1888 s’adherí a l’integrisme i esdevingué l’inspirador doctrinal del Diario de Lérida

El 1833 s’uní a les forces de Zumalacárregui, i el 1839, a les de Ramon Cabrera Acabada la guerra, passà a França El 1847 participà en la guerra dels Matiners i fou secretari de la Junta Superior carlina a Catalunya Durant l’intent d’alçament carlí del 1860 fou nomenat comandant general de València, càrrec que no exercí pel fracàs de l’acció Fou secretari del pretendent Carles VII 1868 i, amb el grau de tinent general, comandant general de les forces carlines de Catalunya 1869 Participà en la tercera guerra Carlina com a cap d’estat major 1872, i després fou comandant general d’…

Entrà al seminari, que abandonà el 1872, en iniciar-se la tercera guerra Carlina, i prengué les armes a favor del pretendent carlí En mèrit a la seva tasca militar, fou ascendit a general de divisió Juntament amb Francesc Savalls, prengué Cardedeu i en feu executar els defensors, malgrat que se’ls havia promès no fer-ho Participà en més de vint accions militars, i el 1874 el pretendent li concedí el títol de vescomte de Castellfollit Un cop acabada la guerra, es traslladà a França Posteriorment, Arsenio Martínez de Campos, capità general de Cuba, li oferí el càrrec de coronel del…