Resultats de la cerca

Fou anomenat Mateuet Estudià composició amb Francesc Queralt i orgue amb Carles Baguer Succeí aquest darrer el 1815 com a organista de la catedral El 1830 fou nomenat mestre de capella de la mateixa catedral El 1827 dirigí el Teatre de la Santa Creu, quan el deixà Carnicer Fou mestre dels músics Saldoni, Manent, Rovira i Porcell Era un gran improvisador a l’orgue, especialment sobre temes de cant pla De la seva producció religiosa es destaquen un Benedictus i un responsori Compongué obres escèniques i vocals, i composicions per a instruments de tecla

Iniciat en la música amb mossèn Florensa, desenvolupà les seves primeres activitats musicals com a membre de l’orquestrina Lírica Carnicer Vinculat a diverses iniciatives artístiques, fou part essencial en l’organització de diferents esdeveniments musicals, com concerts i concursos Crític musical de l’ Àguila Tarragense  amb el pseudònim de Guillem , impulsà la creació d’algunes formacions musicals, amb poca fortuna El 1915 fundà l’Orfeó Nova Tàrrega, formació a la qual dedicà els seus esforços com a compositor de peces corals i sardanes, entre les quals destaquen El mercat de…

Estudià música amb el seu pare, un director de bandes i professor de ball El 1819 conegué el compositor J Zapiola, que el feu decantar-se professionalment per la música El 1819 compongué el primer himne nacional xilè, amb lletra de Bernardo de Vera, que estrenà el 1820, obra que, si bé fou substituïda el 1828 per l’himne de R Carnicer, continuà tenint popularitat Marxà a l’Argentina el 1824 i un any més tard retornà a Santiago de Xile Juntament amb la compositora I Zegers, el violoncellista C Dretwetcke i altres, fou un gran dinamitzador de la vida musical xilena Tots ells…

Fou fundat el 2004, sota la presidència de Ricardo José Luis Pérez Un any després formà un equip de competició de bicicleta tot terreny, que reuní un grup de pilots de primer nivell, tant en l’especialitat de camp a través com de descens Ha guanyat nombrosos Campionats i Copes d’Europa d’ambdues especialitats, ha aconseguit diversos podis en proves de la Copa del Món de camp a través i, el 2008, es proclamà campió mundial d’aquesta especialitat La campiona del món Margarita Fullana i el subcampió olímpic Jean Christophe Peraud en foren les figures més destacades, juntament amb Anna Villar,…

Fill del poeta David Sanahuja i Saperas Estudià filologia romànica i actualment és professor universitari La seva obra poètica, de considerable intensitat, s’inicià a El gos del galiot 1981 i ha continuat a Mirador 1983, Doble joc 1988, premi Vila de Vallirana-Josep M López Picó de poesia 1987,  En defensa pròpia 1994, Compàs d’espera 2006, premi Vicent Andrés Estelles de poesia de Burjassot 2005, El llançador d’espases 2013, premi Maria Mercè Marçal 2013 i Teories del no 2016, premi Jocs Florals de Barcelona 2016 També ha estat guardonat amb la Viola d’Or i Argent als Jocs…

Rebé la seva primera formació musical a l’escolania de la catedral de Barcelona, on devia tenir com a mestre Francesc Queralt, i com a companys J Rosés, R Aleix i, possiblement, Mateu Ferrer, R Vilanova, R Carnicer i B Saldoni El 1829 guanyà la plaça de mestre de capella a Tortosa A causa dels aldarulls polítics de les guerres carlines, abandonà el magisteri, que no pogué reprendre fins el 1841, i que des de llavors exercí fins a la mort Entre els seus deixebles a Tortosa hi havia S Gabaldà, D Gabaldà, A Pitarch i Felip Pedrell , el qual servà sempre una especial veneració pels…

Orfe des de molt petit, començà la seva carrera a la capella de música de Mondoñedo com a escolà de cor sota el guiatge d’AC Santavalla, el qual l’arribà a afillar A divuit anys passà a ésser mestre de capella en funcions de Mondoñedo, ja que encara no tenia edat suficient Allí romangué tota la seva vida, tot i que se sap que rebé ofertes d’altres catedrals i que feu oposicions al mestratge de Santiago de Compostella El capítol de la catedral de Mondoñedo, coneixedor de les bones condicions de Pacheco per a la música, l’envià a ampliar estudis a Santiago amb Melchor López Fou un personatge d’…

Promogut per una Sociedad Artístico Musical formada per autors d’èxit com F Asenjo Barbieri, J Gaztambide i C Oudrid, entre d’altres, fou bastit segons plànols de Jerónimo de la Gándara i José M Guallart i inaugurat el 1856 amb obres d’E Arrieta, F Asenjo Barbieri, Ramon Carnicer i J Gaztambide Tingué una gran vitalitat fins el 1909, que s’incendià S’hi havien estrenat els més populars autors de sarsueles, entre els quals Amadeu Vives Bohemios Refet per l’arquitecte Cesáreo Iradier, s’obrí de nou el 1913 amb un ball de màscares Tingué empresaris diversos, fins que la Societat…

Conegut popularment com a Mateuet, estudià amb F Queralt, mestre de capella de la catedral de Barcelona, i amb C Baguer, a qui succeí des del 1808 com a organista de la seu, càrrec que mantingué fins la seva mort A partir del 1827 fou director del Teatre de la Santa Creu, en substitució de Ramon Carnicer, i des del 1830, mestre de capella de la seu barcelonina Ferrer tenia uns grans dots com a organista, especialment improvisant-hi fugues, i la seva fama s’estengué més enllà de Catalunya Casa seva fou un lloc de trobada per a alguns dels compositors catalans més notables, com ara…

Fill de Mateo Albéniz , a deu anys ja tocava l’orgue a la parròquia de San Vicente, a Sant Sebastià El 1826 es traslladà a París, on estudià amb H Herz i F Kalkbrenner A la capital francesa entrà en contacte amb G Rossini, que el protegí quan començà a compondre obres destinades a recitals públics El 1829 retornà definitivament a Espanya, on el 1834 fou nomenat organista de la capella reial i el 1837 pianista del rei Fou el primer professor de piano del Conservatori de Madrid arran de la seva obertura l’any 1830, des d’on introduí la tècnica del piano romàntic al país Fou una de les figures…