Resultats de la cerca
Es mostren 11512 resultats
Estudis Universitaris Catalans
Educació i entitats culturals i cíviques
Historiografia catalana
Ensenyament de tipus universitari iniciat el 16 d’octubre de 1903 com una de les conseqüències del Primer Congrés Universitari Català.
En un principi, se cercà la integració en la universitat oficial, que només reconeixia la llengua espanyola en el seu si i excloïa la cultura catalana, però l’intent fracassà 1905 Aleshores, s’acolliren a diverses institucions barcelonines Ateneu Barcelonès, Escola Industrial, Biblioteca de Catalunya, Ateneu Polytechnicum, etc, fins que s’incorporà a la Universitat Autònoma de Barcelona any acadèmic 1933-34 Durant tot aquest període, esdevingueren un embrió del que havia de ser una universitat catalanitzada i moderna, i un centre de formació de l’elit intellectual que havia de regir les…
,
Entesa dels Catalans
Política
Àmplia coalició d’esquerra, amb pretensions unitàries a la Catalunya administrativa, establerta el 1977, per a les eleccions a senadors de les corts de l’Estat espanyol.
En formaren part Estat Català, ERC, PSC, el PSUC i independents, i presentà a les quatre circumscripcions dotze figures de reconegut prestigi intellectual o cívic JBenet, FCandel, FSolé Sabarís, JSobrequés, PPortabella, JABaixeras, etc, que assoliren totes el triomf i constituïren grup parlamentari propi El 1979, els intents de mantenir l’aliança es frustraren i, mentre el PSUC i el PTE impulsaven una candidatura “Per l’Entesa” que només obtingué un escó Benet, el PSC i ERC crearen una “Nova Entesa” que resultà vencedora amb 10 senadors electes
Institut d’Estudis Catalans
Primera sessió de l'Institut d'Estudis Catalans (1914), quan es va inaugurar la Biblioteca de Catalunya
© (IMHB) Fototeca.cat
Corporació acadèmica fundada a Barcelona el 1907 per Enric Prat de la Riba, dedicada a la investigació científica superior, principalment de tots els elements de la cultura catalana.
Integrat al principi per vuit estudiosos, especialistes en història, història literària, arqueologia, història de l’art i història jurídica, l’Institut fou ampliat el 1911 amb dos altres nuclis, consagrats a l’estudi, l’expansió i el desenvolupament de la llengua catalana i al conreu de les ciències naturals, exactes, fisicoquímiques, filosòfiques, morals i polítiques El nucli primitiu prengué el nom d’Institut Històrico-Arqueològic, o Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i els altres dos, el d’Institut de la Llengua Catalana i el d’Institut de Ciències, o Secció…
Agrupació Catalans d’Amèrica
Entitat fundada a Barcelona el 1931 per a donar suport als catalans retornats d’Amèrica.
En fou president Josep Riera i Puntí, diputat d’Esquerra Republicana i antic president del Casal Català de Buenos Aires Des del 1936, l’agrupació fou presidida per Ricard Carreras i Valls , i Josep Conangla i Fontanilles fou nomenat representant del departament de cultura a Cuba i l’Amèrica Central Pretenia ajudar els catalans retornats d’Amèrica i també mantenir una vinculació institucional entre la Generalitat i els emigrats L’entitat obtingué de la Generalitat de Catalunya ajut per a les víctimes del terratrèmol de Cuba del 1931 Publicà el “Butlletí per als Catalans…
Associació de Teòlegs Catalans
Entitat eclesiàstica que agrupa professors de teologia i altres conreadors de la ciència teològica, tant clergues com laics, dels Països Catalans.
Nasqué com una transformació de les Jornades Catalanes de Teologia, creades per un grup de teòlegs catalans reunits a Roma l’any 1966, amb motiu del primer Congrés de Teologia del Concili II del Vaticà Reconeguda jurídicament el 1972 per la Conferència Episcopal Tarraconense, la seva activitat principal és l’organització de les Jornades celebrades cada any en un indret diferent dels Països Catalans i dedicades a l’estudi de temes teològics d’actualitat Les ponències i comunicacions són sovint publicades en llibres o en números especials de revistes En fou el primer…
Cam. Catalans al Món
Partit polític
Partit amb seu a Barcelona inscrit al gener de 1999 com a Catalans més Catalanòfils [C+C] i promogut per Núria Ripoll, Isabel-Rosa Roca i Josep M. Solé Cavallé.
Es proposa defensar els interessos dels catalans residents fora de Catalunya i fomentar la defensa del medi ambient i dels drets humans En les eleccions autonòmiques d’aquest any obtingué 100 vots en la circumscripció de Girona
El cas dels Catalans
Les cancelleries europees aplicaren aquesta denominació als debats i als acords que feien referència a Catalunya, entre el 1712 i el 1714, en les negociacions entre les potències que tenien com a objectiu posar fi a la guerra de Successió En virtut del pacte de Gènova 20 de juny de 1705, una representació catalana s’havia compromès amb la reina Anna d’Anglaterra a lluitar a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria, la qual, en contrapartida, garantia la conservació de les constitucions i privilegis que gaudien els catalans sota els Àustria, fins i tot en el cas que Felip V guanyés la…
Independentistes dels Països Catalans
Partit polític
Organització independentista i socialista revolucionària fundada al març de 1979 en fusionar-se el PSAN-Provisional i l’Organització Socialista d’Alliberament Nacional, de la Catalunya Nord.
Mantingué relacions polítiques amb Herri Batasuna i patí freqüents detencions El 1982 inicià un apropament al Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans , que acabà el 1985 amb la incorporació d’IPC al Moviment de Defensa de la Terra D’altra banda, el 1984 una escissió donà lloc al Collectiu Independentista La Nova Falç Tingué vincles estrets amb els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, els Collectius Obrers en Lluita, l’Associació d’Estudiants Independentistes d’Universitat, Dones Independentistes i els Grups de Defensa de la…
Estudis Universitaris Catalans (EUC)
Historiografia catalana
Revista erudita anual dels Estudis Universitaris Catalans publicada entre els anys 1907 i 1936, excepte entre el 1919 i el 1926.
La guerra civil del 1936 i les seves conseqüències en comportaren la desaparició, tot i que, si bé als anys quaranta es reprengueren els cursos dels EUC, la publicació d’una revista catalana fou impossible en el context del primer franquisme Malgrat tot, els seus densos 22 volums publicats constitueixen, segons Alexandre Galí, «el corpus científic més notable publicat en català i un dels més notables que hagin sortit mai a Catalunya» Hi tingueren un clar predomini els estudis històrics i literaris i, ja des del primer volum, es defensà una idea de rigor en l’exposició històrica que, en…
Els catalans conquereixen Gibraltar
El regiment d'infanteria de marina del capità Joan Baptista Basset format per 400 voluntaris catalans desembarca a Gibraltar i crea el cap de pont necessari per a la conquesta aliada del penyal La platja on desembarquen els catalans, situada a la banda de llevant de la punta de Gibraltar, és anomenada des de llavors Catalan Bay la badia catalana