Resultats de la cerca

El mantell pot secretar una closca proveïda d’una o més parts, i que en alguns grups molt evolucionats passa a ésser interna, es redueix moltíssim, o fins i tot arriba a desaparèixer El cos és generalment dividit en tres regions cap, massa visceral i peu, bé que aquesta disposició sofreix moltes variacions en alguns grups El cap és ben desenvolupat, excepte en els lamellibranquis i els escafòpodes, i porta els òrgans dels sentits La massa visceral, enrotllada en espiral en els gastròpodes, és protegida per la closca, quan n'hi ha, i conté les vísceres El peu és un òrgan ventral molt variable…

Presenten òrgans de fixació en els extrems anteriors i posteriors els anteriors són formats per elements glandulars que secreten unes substàncies mucoses, i en els posteriors hi ha ventoses i ganxos Parasiten peixos marins, d’aigua dolça o amfibis, fixant-se sobre la superfície del cos o a les brànquies També es troben sobre cefalòpodes i crustacis, i n'hi ha que són endoparàsits de la cloaca dels peixos, de la bufeta urinària de les granotes i de la cavitat bucal de les tortugues Es nodreixen de sang i de cèllules epitelials, i sovint són la causa de la mort dels individus joves…

La convergència sol ésser més patent i coneguda en el pla morfològic, bé que es manifesta també en altres plans, especialment en el fisiològic i l’etològic Les analogies són semblances funcionals no arrelades en cap identitat biològica, conseqüència de pressions ambientals o evolutives extremes en formes derivades d’avantpassats completament diferents Així, molts endoparàsits presenten analogies intertaxonòmiques ben paleses Plantes de famílies diferents p ex cactàcies, euforbiàcies i asclepiadàcies en climes àrids han desenvolupat tiges suculentes Animals de classes diferents en un ambient…

El catxalot Physeter macrocephalus és un cetaci gregari que basa la seva estructura social en l’harem, regit sovint per un únic mascle reproductor Un 70 % dels mascles sexualment madurs queden exclosos cada any de les manades reproductores i neden en solitari o formant petits grups Per alimentar-se, el catxalot fa capbussades de fins 45 minuts de durada i arriba a baixar a profunditats superiors als 1500 m Aquesta extraordinària capacitat d’immersió no ha estat ben explicada, però se suposa que l’òrgan d’espermaceti deu tenir una funció reguladora de la flotabilitat, de manera que permet al…

Són fòssils característics del Liàsic superior Els gèneres més importants són Harpoceras, Hildoceras, Grammoceras i Ludwigia

A causa de l’elevat pes específic i de la viscositat del medi, els animals aconsegueixen fàcilment la flotació gràcies a diversos mecanismes òrgans de flotació que disminueixen el pes específic de l’animal pneumatòfor dels sifonòfors, bufeta natatòria dels peixos, gotes d’oli de molts ous, masses de teixit adipós dels cetacis, etc, grau molt elevat d’hidratació dels teixits meduses, molluscs pelàgics, tunicats, quetognats, etc i augment de la superfície corporal per mitjà d’expansions allargades, formes laminars, etc, que ocorren en la majoria d’organismes planctònics Hi ha animals que…

El cap, enorme i de forma quadrangular, ocupa una tercera part de la longitud total del cos El musell sobrepassa considerablement la mandíbula inferior, que és armada amb grans dents de 40 a 54 L’espiracle és a la part superior i anterior del crani, una mica desviat cap a l’esquerra, de manera que el brollador de vapors condensats surt obliquament Els catxalots manquen d’aleta dorsal, però tenen una filera de geps de magnitud decreixent en el darrer terç del dors En una concavitat de la part superior del crani hi ha un òrgan compost de diverses cavitats delimitades per làmines conjuntives i…

L’orca falsa Pseudorca crassidens és d’aspecte general semblant al cap d’olla, però se’n diferencia pel seu cap de silueta més esvelta i la seva natació ràpida i àgil Tant l’orca falsa com l’orca Orcinus orca són rars visitants de les nostres costes Eduardo Saiz L’orca falsa és un cetaci de talla mitjana, coloració negra, a excepció d’una taca ventral de color blanc, i aspecte general semblant al del cap d’olla però amb una silueta més esvelta És una espècie típica d’aigües càlides que només penetra a la Mediterrània de manera ocasional La majoria de les citacions referents a…

La balena amb bec de Blainville Mesoplodon densirostris es distingeix de la de Cuvier pel fet que té una boca més allargada i perquè les seves mandíbules tenen una protuberància molt marcada prop de la comissura bucal, on es troben dues dents comprimides lateralment Eduardo Saiz L’aspecte d’aquest odontocet és semblant al de la balena amb bec de Cuvier, però la forma del seu cap, i en especial la de les mandíbules, és molt diferent Les seves dues úniques dents, que afloren només en els mascles adults, es troben localitzades a la punta d’una conspicua protuberància situada a la part mitjana…