La balena amb bec de Blainville (Mesoplodon densirostris) es distingeix de la de Cuvier pel fet que té una boca més allargada i perquè les seves mandíbules tenen una protuberància molt marcada prop de la comissura bucal, on es troben dues dents comprimides lateralment.
Eduardo Saiz.
L’aspecte d’aquest odontocet és semblant al de la balena amb bec de Cuvier, però la forma del seu cap, i en especial la de les mandíbules, és molt diferent. Les seves dues úniques dents, que afloren només en els mascles adults, es troben localitzades a la punta d’una conspicua protuberància situada a la part mitjana de cada mandíbula.
La seva presència ha estat registrada en aigües temperades i tropicals de tots els oceans, però sempre amb caràcter excepcional. L’única ocasió en què aquesta espècie ha estat citada a la Mediterrània va ser com a conseqüència d’un encallament recent que va tenir lloc a la platja d’Alcossebre (Baix Maestrat).
Els seus costums són poc coneguts, però, segons sembla, no hi ha evidències que realitzi migracions estacionals, s’alimenta de cefalòpodes i de peixos, i les femelles arriben a la maduresa sexual quan tenen una talla que no arriba als 4 m. En el moment del naixement, les cries deuen mesurar uns 2 m.