Resultats de la cerca
Es mostren 229 resultats
Celestí Martí i Salvat
Història
Política
Polític.
Aprenent de torner, féu estudis mercantils A divuit anys pertangué a la CNT, i després al Bloc Obrer i Camperol i al CADCI El 1933 ingressà a les Joventuts Socialistes Secretari de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya 1936, participà en l’expedició a Mallorca Membre del comitè executiu del PSUC, el 1937 anà al front Exiliat l’any 1939, s'hi installà a París el 1946, després d'haver estat en diversos camps de concentració francesos Retornà a Catalunya vers el 1952 Abandonà el PSUC quan aquest fou absorbit pel PCE
Celestí Destorrent acaba la còpia del Llibre dels feits de Jaume I
Celestí Destorrent acaba la còpia del manuscrit conservat més antic del Llibre dels feits de Jaume I
Honori II
Cristianisme
Nom que adoptà Lamberto en esdevenir papa (1124-30).
Cardenal-bisbe d’Òstia i conseller de Calixt II, participà en el concordat de Worms 1122 Com a papa, superada la resistència de l’antipapa Celestí II, menà una bona política conciliadora amb Alemanya, França i Anglaterra
Sant Vicenç de Castellbell
Església
Església del municipi de Castellbell i el Vilar (Bages).
Es un edifici senzill construït al segle XVII El campanar és obra de la postguerra, dissenyat pel monjo Celestí Gusi, de Montserrat Roman encara sota la seva dependència el popular santuari de la Mare de Déu de Castellet
profecies de Malaquies
Cristianisme
Document pretesament profètic, compost segurament el 1590 i atribuït erròniament al monjo Malaquies, arquebisbe d’Armagh (1094-1148).
Conté una llista d’epítets aplicats als papes des de Celestí II 1143-44 fins a Pere II, darrer papa a la fi del món Profecies molt venerades, encara els darrers papes han estat sovint descrits amb els seus termes, sobretot Pius XII pastor angelicus
papat
Cristianisme
Duració del càrrec.
Cal una mort o una renúncia per a cessar en el càrrec La dignitat papal és, en principi, vitalícia, bé que en la història de la institució s'han donat alguns casos de renúncia per motius diversos Precedit del papa renunciant Celestí V 1294, el qual justificà la seva decisió en no sentir-se capaç d'encapçalar l'Església Catòlica, Bonifaci VIII 1294-1303 contemplà expressament la renúncia papal en les Decretals recollides en el Corpus Iuris Canonici, reformulades en el Codi de dret canònic que impulsà Pius X l'any 1904 La renúncia ha de complir diverses condicions ha de respondre a una causa…
Moto Club Ulldecona
Motociclisme
Club de motociclisme d’Ulldecona.
Fou fundat el 1972 i impulsat, entre d’altres, per Pere Sans, Celestí Hervàs, Manuel Vidal i els germans Vicent, Ramon i Joan Ortiz Ha organitzat proves de trial, motocròs, resistència, velocitat, pujades en costa i concentracions El seu pilot més destacat ha estat el campió de trial Adam Raga
Zòsim
Cristianisme
Papa (417-418).
Successor d’Innocenci I, afavorí de primer les posicions de Pelagi i de Celestí, malgrat l’oposició dels bisbes africans, bé que després condemnà la doctrina pelagiana Amic de Pàtrocle d’Arle, no fou benvist per altres bisbes de la Gàllia La seva festa se celebra el 26 de desembre
Ramon Roig i Ferré
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral.
És autor, entre altres obres, dels drames La fira de Verdú 1877 i Lo corb i la guineu 1886, de la comèdia La Sileta de Riudoms 1877, de la comèdia de màgia Glòria al treball 1886, i de les peces líriques Telefonia 1878 i La tornada de l’hereu , amb música, respectivament, de JM Pla i Celestí Conti
,
Revista de Ciencias Históricas
Historiografia catalana
Publicació mensual, editada a Girona, apareguda entre l’abril del 1880 i el setembre del 1881 i, efímerament, el 1887, any durant el qual se’n publicaren els cinc darrers números.
Fou producte de l’esforç del seu director, Salvador Sanpere i Miquel, per a crear una plataforma de difusió històrica en un sentit ampli que superés amb criteris rigorosos i positius la parcialitat d’una primera historiografia romàntica Intentà aplegar a les seves pàgines les collaboracions de personalitats que excellien en els camps de la història, la filologia, la numismàtica, l’epigrafia, l’etnologia, la religió, etc Així, en el camp de la bibliografia històrica destacava Antoni Elias i de Molins en l’arqueològic, Joaquim Botet i Sisó i Enric Claudi Girbal, l’historiador oficial de Girona…