Resultats de la cerca

Com moltes altres torres situades a la franja litoral de la comarca del Maresme, la torre de Malgrat no presenta cap característica tipològica o formal per la qual pugui ser considerada una construcció d’època romànica, fet que també és avalat per la manca de documentació sobre ella durant el llarg període de l’edat mitjana Tant aquesta torre com moltes d’altres de característiques semblants corresponen majoritàriament a edificacions de guaita bastides al segle XVI per tal de fer front a la pirateria, fenomen que afectà les nostres costes i en general tota la Mediterrània durant l’esmentada…

Prevere i professor de llatinitat i d’eloqüència al capítol catedralici de València 1709-60, la seva obra està vinculada a aquesta labor pedagògica Publicà a València Explicación de la Sintaxis de Torrella 1712, Centuria de frases reducidas a método fácil  1725, Noches y días feriados sobre la Sintaxis del maestro Juan Torrella 1750 i Diálogos del docto valenciano Luis Vives 1723, versió bilingüe llatí-castellà prologada per G Maians que tingué moltes reedicions Coret fou molt apreciat en l’entorn illustrat valencià Bibliografia Esteban, L 1996 Coret y Peris 1683-1760 o el Humanismo…

L’església de Sant Vicenç de Regencós no figura en els nomenclàtors de la diòcesi del final del segle XIV, on són esmentades no solament les parròquies sinó també les capelles que tenien un sacerdot adscrit Aquest fet sembla indicar que en l’esmentada centúria el lloc probablement encara no tenia església La construcció de l’actual edifici fou iniciada el 28 d’abril de 1805, segons que figura en una làpida collocada a l’exterior de l’absis, que devia substituir l’edifici anterior L’església de Sant Vicenç de Regencós fou sufragània de Sant Pere de Begur fins l’any 1788, data en…

Tot i que no es pugui afirmar, amb certesa, l’actual santuari arruïnat de la Mare de Déu del Pla, situat a migdia de Purroi, podria ser el successor d’una església romànica dedicada a Santa Maria i documentada al segle XI Així, a la fi de l’esmentada centúria, el cavaller Rotlan Ramon, en el seu testament, féu diverses deixes a nombroses esglésies d’aquesta contrada, entre les quals figura Sancta Maria de Verneto La venerada Verge del Pla, segons algunes descripcions, seria una imatge de transició de l’estil romànic al gòtic L’actual edifici no conserva característiques…

A Florència fou protegit per Llorenç el Magnífic, que li confià l’educació del seu fill Caigut en desgràcia 1479, passà un quant temps a Màntua, sota el patrocini del cardenal Gonzaga, on escriví la Favola di Orfeo 1480 Reconciliat amb els Mèdici, obtingué la càtedra d’eloqüència llatina i grega al Studio de Florència Gran poeta en llengua clàssica i italiana, és conegut sobretot, ultra per l’obra ja esmentada, per les Stanze per la giostra di Giuliano de'Medici , poema inacabat en octaves, escrit entre el 1475 i el 1478 Fruit dels seus estudis de filologia clàssica són les Miscellaneorum…

La parròquia de Naüja, escrita sota la forma Anaugia , és citada en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de la Seu, document datat l’any 819, però que en realitat fou redactat al final del segle X De l’inici del segle XI, hom té notícia que tant el monestir de Santa Maria de Ripoll com el de Sant Miquel de Cuixà tingueren a Anauga diverses propietats, que foren confirmades per les butlles que el papa Sergi IV els atorgà, respectivament, l’any 1011 Una altra referència del lloc de Naüja data de l’any 1052 en el testament dels esposos Bonfill i Logrídia Segons aquesta acta…

Sota el Tossal Julià, 1 km al sud de Sanaüja, hi ha les ruïnes del que fou el convent augustinià de Santa Maria del Pla En aquest mateix indret hi hagué, a l’edat mitjana, una antiga església del mateix nom, documentada des del segle XI consta que l’any 1051 el bisbe urgellenc Arnau Salla féu una deixa testamentària d’una unça d’or per a l’obra de “ Sancta Maria de ipso Plano de Sanauga ” De l’any 1083 és la venda d’una peça de terra que feren els esposos Arnau Mir i Eicolina a l’església de Santa Maria “ qui est in ipso Plano de Sanauga ”, a favor de Reinald, capellà, i Ramon Guitard,…

Una de les primeres referències documentals on apareix esmentada esglesiola de Santa Margarida data de l’any 1187, amb motiu de la butlla de confirmació de béns I privilegis que el papa Climent III expedí aquest any a favor del monestir benedictí de Santa Maria d’Amer en ella s’especifiquen les esglésies que aquest cenobi posseïa, entre les quals se cita l’“ Ecclesiam S Margaritae ” Hom pot suposar, doncs, que fou a partir de l’atorgament d’aquesta butlla que el monestir d’Amer adquirí definitivament la jurisdicció sobre aquesta església Malauradament ens manquen, ara com ara, dades…

Tot i que el topònim del lloc apareix esmentat en la documentació al segle X, no és fins a la següent centúria que trobem les primeres mencions del castell Així consta que l’any 1042, Adaleis, filla d’Ermemir i esposa de Guillem de Castellvell, vengué al seu fill Ramon diversos territoris maresmencs, entre els quals figura el “ kastrum que dicunt Mata ubi dicunt lavaneres ” A partir d’aquest moment i tot al llarg dels segles XI i XII, es documenten com a senyors del castell de Mata la família Castellvell Un altre membre d’aquest llinatge, Bonfill Guillem, l’any 1062 convingué amb…

Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, el DAS es federà amb la FAI, i assumí la gestió dels assumptes alemanys a Barcelona La seves principals tasques foren la vigilància sobre els residents alemanys a la ciutat sospitosos de connivències amb el nazisme i, en segon lloc, coordinar la incorporació dels voluntaris alemanys al front, operació que vehiculà per mitjà de la centúria Erich Mühsam dins la Columna Ascaso Les activitats del DAS cessaren arran dels fets de maig del 1937, a partir dels quals la delegació a Barcelona del KPD Kommunistische Partei Deutschlands s’imposà en…