Resultats de la cerca
Es mostren 1267 resultats
sil
Geologia
Cos planar de roca ígnia intruït de forma paral·lela a l’estratificació o a un altre tipus de fàbrica primària de la roca encaixant.
El seu gruix sol ésser molt constant, i pot variar entre pocs centímetres i centenars de metres Tanmateix, la seva extensió lateral és molt superior al gruix També rep el nom d' intrusió concordant
pla de Benioff
Geologia
Pla inclinat on se situen, alineats, els hipocentres de sismes profunds.
És localitzat a la part superior de la litosfera, on aquesta s’enfonsa procés de subducció a les fosses marines sota d’arcs d’illa o marges continentals, fins una profunditat de centenars de quilòmetres
dragó
Ictiologia
Gènere de peixos osteïctis actinopterigis de l’ordre dels perciformes, de la família dels cal·lionímids, distribuïts en unes 7 espècies caracteritzades per presentar el cos sense escates, els ulls grossos, junts i situats sobre el cap, els llavis gruixuts, la mandíbula superior protràctil i el preopercle amb 3 o 4 punxes.
Són de petites dimensions, puix que sols poden fer de 15 a 30 cm Viuen en els fons litorals de les mars càlides i atemperades, des d’uns quants metres fins a centenars de metres de profunditat No tenen interès econòmic
Tripiṭaka
Denominació sànscrita (‘tres cistells’) que hom dóna al cànon del budisme mahāyāna i d’algunes escoles hinayāna (cànon búdic).
Ampliació literària i dogmàtica del Tipitaka pali, en conserva la divisió tripartida Escrit originàriament en un sànscrit tardà, la majoria dels seus texts el 99% es conserva només en traduccions tibetanes i xineses El text xinès conté, a més, centenars de tractats canònics introbables en altres tradicions
línia de torboades
Meteorologia
Línia al llarg de la qual l’aire fred descendent es troba amb l’aire calent, la qual cosa dóna lloc a un canvi brusc en la direcció del vent, un ràpid descens de la temperatura i un ràpid augment de la pressió.
Les línies de torbonades són sovint molt curtes i difícils d’identificar en els mapes del temps Però de vegades, quan s’associen amb els fronts freds, l’àrea de tempestats és precedida per una línia de torbonades irregulars, que pot tenir una llargària de centenars de quilòmetres
vol planat
Zoologia
Tipus de vol durant el qual l’animal se sosté en l’aire i avançant amb les ales esteses i quietes després d’haver pres impuls mitjançant el vol batut.
Les distàncies recorregudes així poden variar, segons les espècies, des d’una desena de metres fins a uns quants centenars És emprat amb diverses finalitats, com ara per atacar una presa falcons, com a moviment previ per a parar-se coloms, com a mitjà habitual de desplaçament falcillots, etc
Cançoner popular de Mallorca
Recull de cançons populars mallorquines fet per Rafael Ginard i Bauçà, ajudat per nombrosos col·laboradors.
Publicat a partir del 1966, amb pròlegs de Francesc de Borja Moll Exclusivament literari i ordenat alfabèticament per temes, conté unes quinze mil cançons curtes i molts centenars de llargues És el cançoner més extens publicat fins ara als Països Catalans i un dels més extensos del món
gosset de les praderies
Gosset de les praderies
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels rosegadors, de la família dels esciúrids, que ateny uns 30 cm de llargada, de cos robust, cua curta i bosses a les galtes.
Són animals excavadors que habiten en colònies que poden comprendre centenars de milers d’individus Diürns i vegetarians, emeten un crit característic que s’assembla una mica a la bordada d’un gos Inclou diverses espècies, que habiten a les regions centrals i occidentals de l’Amèrica del Nord
Joan Muntaner i Bujosa
Cronologia
Historiografia
Historiador i cronista de Palma.
Publicà centenars de documents en el Butlletí de la Societat Arqueològica Lulliana , molts dels quals relacionats amb la història de Valldemossa, que tenia en preparació, i tota una sèrie dedicada a la història de les belles arts a Mallorca Publicà, en collaboració amb Joan Vich i Salom, Documenta regni Maioricarum 1944
tarpan
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels perissodàctils, de la família dels èquids, de dimensions mitjanes i d’una longitud de pèl variable (llarg a l’hivern i curt a l’estiu), extingit vers el 1760 a causa, principalment, de la caça a la qual era sotmès per a aprofitar-ne la carn i la pell.
Habitava a les estepes compreses entre el Don i el Dnièper, i arribava a formar ramats d’uns quants centenars d’individus Hom el considera un dels orígens de les races actuals de cavalls Durant el segle XX l’espècie ha estat reproduïda a partir de creuaments entre races domèstiques