Resultats de la cerca
Es mostren 421 resultats
Joan d’Afflighem
Música
Teòric de la música de probable origen flamenc actiu vers el 1100.
Fou monjo al monestir d’Afflighem, prop de Brusselles La seva obra més coneguda, el tractat De musica cum tonario , dedicada a l’abat Fulgenci, també ha estat atribuïda a l’anglès John Cotton, encara que aquesta teoria no és vigent en l’actualitat L’obra està basada en el Micrologus de Guido d’Arezzo, que cita com una autoritat al costat de Plató, Boeci, Isidor de Sevilla o Hermannus Contractus Conté també un tonari i es caracteritza per abordar per primer cop la descripció d’un organum Fou un dels tractats musicals més copiats i citats durant l’Edat Mitjana Se n’han conservat…
impost sobre béns immobles
Economia
Impost directe i real, d’origen anglosaxó i atribuït generalment a l’àmbit d’administració local, que grava el valor d’immobles urbans i rústics, tant d’ús productiu com rersidencial.
A l’Estat espanyol substituí les Contribucions Territorials Urbana, Rústica i Pecuària, i l’impost municipal sobre solars El fet imposable es concreta en el valor de la propietat de béns immobles de naturalesa rústica i urbana situats en el terme municipal respectiu, en els drets reals d’usdefruit i superfície, i també en les concessions administratives sobre els béns citats Constitueix la base del finançament municipal, atesos el caràcter inamovible del sòl i de les edificacions i la seva elevada capacitat recaptadora, i la senzillesa administrativa de la seva gestió La seva…
factor d’impacte
Arxivística i biblioteconomia
Índex de la importància de les revistes científiques.
S’obté calculant el nombre de vegades que els articles d’una revista han estat citats per la resta de revistes Aquesta mesura no reflecteix directament la qualitat científica de les publicacions, però sí la influència o popularitat d’una determinada revista i, de retruc, la dels autors que hi publiquen, i és un indicador usat sovint en l’avaluació de la producció científica El factor d’impacte és calculat anualment per l’Institute for Scientific Information ISI de Filadèlfia, que pertany a l’empresa Thomson Reuters, i es publica en el Journal citation reports Són analitzades unes 11000…
Juan Fernández de Madrid
Música
Compositor castellà.
Sembla que fou cantor a la capella reial de Ferran II de Catalunya-Aragó cap al 1479 És un dels compositors representat al Cancionero Musical de Palacio La major part de les seves obres en aquest recull segueixen l’esquema de la cançó, això prova el fet que segurament fou un dels compositors de la generació més antiga de tots els citats Les seves composicions s’inclinen per la forma del villancico També li són atribuïdes obres litúrgiques, algunes presents en manuscrits conservats fora de la Península Ibèrica, com el Chigi Codex de la Biblioteca Vaticana, on figura un Asperges…
itinerari
Història
Trajecte, recorregut, camí a seguir.
Són anomenats itineraris d’Antoní cadascuna de les rutes principals de l’imperi Romà, segons una relació d’època incerta, probablement de cap a la fi del s IV dC Són descrites dues vies importants dels Països Catalans La principal, que seguia el litoral, des de Narbona, per Ruscino Castellrosselló, i passava l’Albera per Summo Pyreneo i per Aquis Voconis Caldes de Malavella, anava a Barcelona i per Ad Fines Martorell duia a Tarragona, Tortosa i València Ací se separava de la costa, passava per Xàtiva i anava a cercar el pas d’Almansa L’altra seguia el mateix camí…
Sant Joan de Llacuna (Sant Salvador de Guardiola)
Art romànic
Aquest oratori es trobava dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, a la parròquia de Sant Sadurní de Salelles i al lloc anomenat Boadella No sabem res sobre la seva funció ni dependència potser va dependre del monestir de Santa Cecília de Montserrat El lloc de Boadella i l’oratori apareixen citats el 1084 en una donació feta al monestir de Santa Cecília de Montserrat d’un alou situat al comtat de Manresa a la Boadella, junt a l’oratori de Sant Joan que diuen Llacuna Lacuna El 1120 es documenta de nou el lloc de Sant Joan de Llacuna El 1294 el lloc de Boadella era situat a la…
ausetà | ausetana
Història
Individu d’un poble indígena preromà de Catalunya que tenia com a centre la comarca d’Osona i com a ciutat principal Ausa, que correspon a Vic.
Els ausetans són sovint citats pel autors clàssics Polibi, Livi al primer moment de la conquesta romana 218-217 aC, els quals descriuen la resistència oposada als romans i la política d’oscillació entre l’aliança dels romans i dels cartaginesos Es conegut el nom d’un dels capitosts ausentans, Amusic, partidari dels cartaginesos, el qual hagué de fugir davant el triomf romà Aquestes fonts escrites, però, no permeten de siutar-ne els límits exactes ni gaire aproximats El nom es troba a l’epígraf de les monedes ibèriques de la seca d' Auscescen o Ausesken que cal interpretar com a…
Xavier Ros-Oton i Serra
Matemàtiques
Matemàtic.
Llicenciat per la Universitat Politècnica de Catalunya 2010, on posteriorment obtingué el màster 2011 i el doctorat 2014, aquest darrer any s’incorporà al departament de matemàtiques de la Universitat d’Austin Texas, i el 2017 passà a l’Institut für Mathematik de la Universitat de Zuric La seva aportació principal és en el camp de les equacions diferencials en derivades parcials , camp que té nombroses aplicacions en física, i més especialment en el de la mecànica de fluids L’any 2018 fou un dels teòrics més citats de la seva especialitat Ha rebut, entre d’altres, el premi José…
Berenguer d’Anoia
Literatura catalana
Trobador.
D’origen noble, visqué probablement al principi del segle XIV De les seves poesies únicament és conegut algun fragment inclòs dins el seu Mirall de trobar Aquesta obra, tractat de retòrica, d’extensió breu, és dividida en cinc parts i l’autor hi sintetitza la preceptiva llatina medieval amb la finalitat d’aplicar-la a la poesia trobadoresca Els exemples citats responen als millors trobadors, tot i que no en cita cap de català La seva independència respecte a Las leys d’amor , llibre del mateix gènere, pertanyent a l’escola de Tolosa, aparegut en una primera elaboració el 1328, fa suposar que…
,
mancús
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or encunyada a Barcelona a imitació dels dinars àrabs.
Fou fonamental en el desvetllament econòmic català del segle XI Inicialment entre ~1017-35 fou fabricada pel prestamista i orfebre jueu Bonhom, amb una talla de 7 l’unça 3,80 g Imità diferents models dels dinars andalusins, però en general porten la lectura Bonhom , en llatí en una de les cares Un dels tipus porta el nom Madīnat Barsinuna en caràcters cúfics A partir del 1037, encunyats per Enneas, el seu pes baixà progressivament fins a ésser de 10 l’unça uns 2,70 g Vers el 1070, apareixen mancusos de 15 l’unça 1,90 g, fets encunyar per Ramon Berenguer I, que porten al voltant d’una de les…