Resultats de la cerca

Foren descrits el 1905 pel metge nord-americà Richard Clarke Cabot 1868-1939

Els seus components foren, a l’origen, John Lewis piano i director, Milt Jackson vibràfon, Ray Brown contrabaix i Kenny Clarke bateria Durant la segona meitat dels anys quaranta començaren a tocar junts a la big band de Dizzy Gillespie El 1951, amb el nom de Milt Jackson Quartet, enregistraren un disc, i l’any següent ho feren sota el de Modern Jazz Quartet, havent incorporat el contrabaixista Percy Heath, que substituí Brown El 1954 començaren a actuar amb regularitat i l’any següent Clarke fou reemplaçat per Connie Kay, de manera que quedà establerta la formació…

Es pot presentar en tres orientacions polar, equatorial i obliqua En són casos particulars les projeccions de Clarke , de La Hire i la perspectiva

La metilació pot ésser feta amb sulfat de metil en solució d’hidròxid sòdic Uns altres agents metilants són el iodur de metil i el diazometà Els composts que tenen un àtom de nitrogen bàsic poden ésser degradats a olefines a base de repetides metilacions metilació exhaustiva de Hofmann i successives eliminacions o degradacions de Hofmann degradació de Hofmann La metilació d’Eschweiler- Clarke és emprada en les amines primàries i secundàries i consisteix en una calefacció amb formaldehid i un excés d’àcid fòrmic a 100°C

Fou un dels fundadors del prerafaelitisme La seva pintura, naturalista, s’inspirà en temes històrics i, arran del seu viatge al Pròxim Orient 1854-56 religiosos Rienzi jura d’aconseguir justícia per la mort del seu germà 1849 coll EM Clarke, Londres, La llum del món 1851-56 City Art Gallery, Manchester, El cap de turc 1854 Lady Lever Art Gallery, Port Sunlight, El triomf dels innocents 1844 Tate Gallery, Londres Exposà la teoria del prerafaelitisme a Pre-Raphaelitism and the Pre-Raphaelite Brotherhood 1905

Hi ha les columnes de Bertin , que són prolongacions de la substància cortical del ronyó entre dues de les piràmides de Malpighi les columnes carnoses , que són prolongacions de la substància muscular de la superfície interna dels ventricles del cor s’anomenen músculs papillars o trabècules carnoses, segons quines siguin llurs característiques Les columnes de Stilling Clarke són un grup de cèllules nervioses que ocupen l’angle intern del corn posterior de la substància grisa de la medulla La columna vertebral vertebral és el conjunt ossi format per les vèrtebres cervicals, les…

Integrat per Jim McGuinn guitarra i veus, David Crosby guitarra i veus, Cris Hillman baix, Gene Clark veu, guitarra i percussió i Michael Clarke bateria, la banda fou una mena de resposta nord-americana als Beatles La seva barreja de folk , country i rock va ser molt innovadora, i fins impressionà Bob Dylan, de qui versionaren amb èxit Mr Tambourine Man , entre d’altres Banda sonora de la Califòrnia hippie , els The Byrds es passaren a la psiquedèlia l’any 1966, després de l’abandó de Clark L’any 1968 encara feren un tercer canvi cap al country-rock Després dels The Byrds,…

Autodidacte, començà com a pianista, però ben aviat adoptà la bateria com a instrument habitual, de la qual, juntament amb M Roach i K Clarke, fou l’intèrpret més destacat del jazz modern Collaborà en les bandes de M Lou Williams i de Fletcher Henderson, i posteriorment s’uní al grup de músics que, encapçalats per Ch Parker, protagonitzaren la revolució bop Al final dels anys quaranta fundà els Jazz Messengers , formació cabdal en la història del jazz , que recollia l’herència del soul , el gòspel i el funk , i que ha estat l’escola de molts jazzmen famosos El seu estil, en el…

Durant més de mig segle fou el cantant més important dels teatres londinencs i el compositor més popular de cançons Començà a destacar com a solista el 1695, en la companyia on treballava H Purcell, interpretant obres del famós compositor El 1698 estrenà The Island Princess , composta juntament amb D Purcell i J Clarke, en la qual la seva interpretació d' Enthusiastic Song li valgué una popularitat immensa Leveridge cantà també òperes a l’estil italià, especialment en papers còmics Durant una temporada actuà en la companyia de GF Händel, interpretant òperes d’aquest compositor,…

Vida Formà part del cor de la capella reial i estigué sota la direcció del compositor i organista John Blow, de qui fou deixeble El 1700 esdevingué gentleman extraordinary de la capella reial, juntament amb Jeremiah Clarke Des del 1704 compartiren el càrrec d’organista de la capella, situació que durà fins el 1707, any en què morí Clarke A partir d’aleshores, Croft ocupà tot sol la plaça d’organista L’any següent succeí a Blow en els càrrecs de compositor i master of the children de la capella i organista de l’abadia de Westminster El 1713 es doctorà en música a la…