Resultats de la cerca
Es mostren 211 resultats
regió de Sogorb
Regió del NW del País Valencià, limítrofa amb Aragó i Castella-la Manxa.
Comprèn les comarques de l’Alt Millars, l’Alt Palància, els Serrans i el Racó, amb una superfície de 3 581 km 2 Orogràficament coincideix amb l’àrea més ampla i trencada del Sistema Ibèric Valencià, que hi culmina a Penyagolosa, al límit amb la regió de Castelló de la Plana, i és repartida entre les conques mitjanes del Millars i del Túria i la mitjana i alta del Palància Els recursos econòmics hi són variats, però insuficients la ramaderia ovina transhumant i els conreus de secà són els tradicionals Les obres hidràuliques que s’hi han fet han negat pobles sencers i hi han afegit poca…
Julià de Jòdar i Muñoz

Julià de Jòdar i Muñoz
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Es llicencià en enginyeria química 1964 i en història 1973 i collaborà amb Ricard Salvat a l’Escola d’Art Dramàtic Es professionalitzà com a editor i durant el franquisme fou actiu políticament en l’esquerra independentista El 1997 publicà la novella L’àngel de la segona mort premi Ciutat de Barcelona, primer volum de la trilogia L’atzar i les ombres , obra complexa i ambiciosa, temporalment coincident amb el franquisme i construïda entorn de la formació del protagonista Gabriel Caballero — alter ego de l’autor— dins l’entorn concret dels barris obrers del Besòs, entre Barcelona…
,
Àgata
Literatura catalana
Protagonista de La filla del mar, d’Àngel Guimerà.
El nom, coincident amb el de la pedra preciosa, en remarca ja el valor, tot i el menyspreu de què és objecte Els orígens incerts i el fet d’haver nascut «entre moros» fan que sigui menyspreada i fins titllada d’heretge Entre les comptades excepcions a aquest rebuig, destaca Baltasanet, que proclama «Tant se me’n dóna que vinguis de llevant com de ponent, perquè ja ho va dir el senyor rector un dia, que quan naixem tots som moros» És perfectament conscient del fet que és tinguda per «ningú» i fa «nosa» «Quin mal he fet jo perquè tothom m’avorreixi», es pregunta La discriminació afavoreix la…
sotsvegueria de Baridà
Història
Antiga demarcació administrativa del comtat de Cerdanya, coincident amb el Baridà, que comprenia la part més occidental d’aquest, entre l’estret d’Isòvol i els banys de Sant Vicenç.
Originada com a jurisdicció del castell de Bar, que li donà nom, la vegueria inclogué també la vall de la Llosa i el pagus de Talló nucli del territori conegut posteriorment per la Batllia, en el qual el comte Nunó Sanç fundà la nova població de Bellver de Cerdanya 1225, que esdevingué centre del territori Incorporat el comtat de Cerdanya al govern directe de Jaume I de Catalunya-Aragó, fou creada la vegueria de Cerdanya i Baridà
hugonot | hugonota
Cristianisme
Dit dels calvinistes francesos, i més especialment del moviment politicoreligiós francès, d’inspiració calvinista, configurat a partir del 1547.
L’adhesió al calvinisme d’homes com Antoni de Borbó, rei de Navarra, el príncep de Condé i l’almirall de Coligny, entre altres, donà força política al calvinisme amb vista a la defensa dels seus drets de minoria religiosa, alhora que li feia assumir la defensa dels drets dels estats enfront de la monarquia, més i més absolutista A la mort d’Enric II, coincident amb la celebració del primer sínode calvinista a París 1559, en el qual fou acceptada la Confessio gallicana , redactada pel mateix Calví, la regència de Caterina de Mèdici aportà una dimensió política en la pugna amb els…
Sant Feliu del castell de Guàrdia de Noguera
Art romànic
Situació Absis de l’església amb decoració llombarda, la part més característica per ornamentació i conservació d’aquest arruïnat edifici ECSA - JA Adell L’església de Sant Feliu és al costat del castell de Guàrdia de Mur Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que hem indicat en la monografia anterior JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG245635 Història Malgrat el seu clar origen alt-medieval, no ens han pervingut notícies documentals directament relacionades amb la capella de Sant Feliu, que devia ja estar en ruïnes al principi de segle, car l’any 1904 no apareix en la relació de…
Txèquia 2016
Estat
Protestes contra la política del Govern de Txèquia en relació amb la crisi dels refugiats, contrària a les quotes fixades per la Unió Europea © Chmee2 Al mes d’abril un comitè constitucional de la República Txeca va aprovar el canvi de topònim del país per Txèquia , i va enviar a les Nacions Unides la comunicació oficial perquè es produís el canvi de nom en els idiomes oficials de l’ONU La Comissió Europea va abordar la petició del Govern txec de formar part de la zona euro en un futur pròxim, i malgrat els avenços en els criteris de convergència encara no està en disposició de poder adoptar…
Les fumariàcies
Papaveràcies 1-7 i fumariàcies 8-10 1 Rosella Papaver rhoeas a aspecte parcial, que recull una poncella, una flor ben oberta, un fruit capsular també a 1 b , x 2 i diverses fulles x 0,5 noteu la disposició en dos verticils dels quatre pètals, els nombrosos estams i el gineceu sense estil i amb una desena d’estigmes radials situats sobre un disc Fruits capsulars d’altres papaveràcies 2 P dubium x 2 3 P argemone x 2, normalment hispid 3 a’ i molt rarament glabre 3 a 4 P hybridum x 2 5 P alpinum x 2 6 Roemeria hybrida x 2 7 Chelidonium majus a branca amb poncelles, flors ben obertes i…
Unión, Progreso y Democracia
Política
Partit polític espanyolista.
Fundat l’any 2007 , provenia de sectors del centreesquerra inicialment del País Basc que qüestionaven el marc jurídic i les formacions polítiques majoritàries de l’Estat espanyol PP i PSOE per ser excessivament tolerants amb els nacionalismes basc i català En el seu sorgiment tingueren una gran rellevància moviments com Basta Ya, liderat pel filòsof Fernando Savater , el qual n'era l’ideòleg principal, apareguts com a reacció als atemptats d' ETA La seva primera líder durant la primera dècada d'existència del partit, fou Rosa Díez, que protagonitzà l’escissió del PSOE del País Basc a partir…
Antonio Cánovas del Castillo
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Fill d’un mestre d’escola Treballà com a periodista i es llicencià en dret 1853 a Madrid Entrà a la vida política protegit per Joaquín Francisco Pacheco, cap dels moderats dissidents adversaris de Narváez Participà en la preparació del moviment militar de la Vicalvarada 1854, que inicià el Bienni Progressista fou el redactor del Manifiesto de Manzanares 1854, declaració programàtica del pronunciament que prenunciava la futura Unión Liberal Com a membre d’aquesta agrupació política, fou elegit diputat a corts i designat successivament director general d’administració local i sotssecretari de…