Resultats de la cerca

Llicenciat en belles arts 1971 Fou coeditor de Neon de Suro  1975-82, publicació transgressora que renovà el panorama artístic i cultural de la dècada dels setanta a Mallorca A més de pintor, destaca com a poeta visual, amb una obra iconogràfica amb elements del món del còmic i també el collage Des del 1976 ha exposat la seva obra pictoricoliterària amb mostres com Neon de suro Palma 1976 Lund —Suècia— 1978 París 1979 Milà 1981, Malgrat Palma 1979, Tramesa postal Barcelona 1980 Bilbao 1981, Libros de artistas Madrid 1982, Poesia experimental catalana Barcelona 1993, entre moltes…

Fou deixeble de Nadia Boulanger composició i d’Olivier Messiaen harmonia al Conservatori de París El 1949 s’incorporà a l’estudi de la Radiodiffusion-télévision Française RTF fundat per Pierre Schaeffer , on dirigí del 1950 al 1958 el Groupe de Recherche de Musique Concrète i amb el qual desenvolupà una música que prenia com a primera matèria sons provinents de la vida quotidiana, enregistrats amb micròfons i cintes magnètiques que ulteriorment transformaven en composicions musicals mitjançant aparells electrònics tals com mescladors, filtres, etc Pioners de la música electroacústica i la …

Deixebla del seu oncle Rafael Benet Començà a fer exposicions amb el grup Els Vuit 1946, després individuals a Barcelona i a Madrid Participà en els salons d’Octubre i de Maig de Barcelona Casada amb el pintor Albert Ràfols i Casamada , el 1967 fundà amb aquest l’escola de disseny Eina , de la qual fou professora Partí d’un fauvisme colorista de construcció cubista i passà a fer una pintura d’imatges simples, de formes suaus, lírica en la seva plasticitat Els anys setanta adoptà la tècnica del collage , amb la qual realitzà una sèrie de treballs composts amb elements d’…

Professora de gravat a l’Escola Eina de Barcelona des del 1987, hi impartí també cursos de xilografia, de gravat a la punta seca sobre coure i de collage digital El 1997 es doctorà en història de l’art amb una tesi sobre el gravat polonès contemporani Fou també formadora de professorat en educació artística a la Universitat de Barcelona emèrita des del 2010 i professora visitant a les universitats d’Århus, Copenhaguen 1994, Łódź, Cracòvia i Varsòvia 1993-98, Rzeszów 2007, Winchester 2000-02, Hèlsinki 2001 i Brescia 2004-05 La seva obra és sobretot en paper i també inclou la…

S'installà a Nova York el 1952, i fou, amb els seus quadres de banderers i de dianes, el creador, juntament amb Rauschenberg, del neodadaisme, que aviat s’anomenà pop-art Des del 1958 la seva obra es mogué en un camp d’imatges existents —lletres, paraules, collage i juxtaposicions d’objectes— amb allusions literàries i filosòfiques Des del 1986, les obres manifesten una direcció més clàssica vers els valors allegòrics de la pintura Protagonista del pavelló nord-americà a la Biennal de Venècia del 1988, fou en la mostra de dibuixos a la Hayward Gallery de Londres, l’any 1990, on…

Dedicat professionalment al periodisme, començà a treballar a El adelanatdo de Salamanca En 1970-80 visqué a París, on treballà per a l’Oficina de Radiodifusió i Televisió Francesa ORTF, i fou corresponsal de Destino Posteriorment s’incorporà al diari El País com a crític d’art i música Treballà en diversos programes de televisió, un dels quals, Tatuaje , dirigí el 1985 Com a poeta, en els seus primers llibres barrejava elements socials i experiència íntima El jornal , 1965 Amor peninsular , 1965 i Un humano poder , 1966, però la seva obra evolucionà cap a fórmules experimentals a partir…

Deixeble de Vagn Holmboe al Conservatori de Copenhaguen en 1950-56, fou crític musical del diari Information  1956-64 i organista assistent a la catedral d’Elsinore 1957 Rebé diversos guardons, com ara el Premi Carl Nielsen 1971, fou director de la secció danesa de la Societat Internacional per a la Música Contemporània 1973 i impartí classes al Conservatori de Copenhaguen Cultivà la majoria de gèneres musicals, des de l’òpera fins a la música per a orgue, passant per les peces per a cor i per a orquestra Hereu de la tradició postromàntica provinent de Carl Nielsen, progressivament s’anà…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Kronos Plays & Films MCussó i Ferrer, Barcelona GUIÓ PParcerisas, MCussó i Ferrer FOTOGRAFIA Llorenç Soler color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Abdó Martí MUNTATGE Anastasi Rinos, Germán Lázaro MÚSICA Manel Camp INTERPRETACIÓ Quim Lecina Walter Benjamin, Francesca Neri Asja, Bozena Lasota el guia, Klaus JGerke el narrador, Rosa Raich Mme Gurland, Marcel Muntaner Samuel, Jean Selz ell mateix, Gisèle Freund veu en off , Antonio Chamorro, Jordi Rediu ESTRENA Barcelona, 27021992 Sinopsi El film entremescla elements ficticis i documentals per rememorar la…

La seva trajectòria s’inicià al voltant de l’expressionisme abstracte, però al principi del 1960 introduí elements figuratius sempre com a referència de la vida quotidiana, com les mongetes, sabates, llibres o peixos Escriu llibres visuals i compila environaments de collage amb fulls El seu treball més conegut està vinculat a Fluxus, amb performances i environaments que posen en contacte l’espectador/ performer amb si mateix i amb el món real Utilitza so, objectes trobats i coses familiars, que recull i investiga La sabata és una presència contínua des del començament de la seva…

L’any 2007, les jornades Atlas Literario Español, organitzades a Sevilla per l’editorial Seix Barral i la Fundació José Manuel Lara, foren enteses per les periodistes Nuria Azancot i Elena Hevia com la presentació en societat d’una nova generació literària Aquesta rebé el seu nom de la Trilogia Nocilla , d’ Agustín Fernández Mallo , i hauria trobat les seves bases tant en la poètica de l’escriptor gallec com en els posicionaments teòrics d’Eloy Fernández-Porta el concepte d’Afterpop, especialment i Vicente Luis Mora fragmentació narrativa propera al collage , influència de la…