Resultats de la cerca

L’any 2012 celebrà la seva edició número trenta-sis El disputen els equips de les comarques gironines i serveix per a obrir la temporada És un homenatge a Mateu Pell, una de les persones que més va treballar pel desenvolupament del bàsquet a Girona durant la segona meitat del segle XX

Fou publicat per primera vegada el 9 de setembre de 1986 És la continuació de Tot l’esport Girona i comarques A partir del 1987 El Punt publicà un nou suplement d’esports, Tot l’esport 2

Escrita en castellà, aparegué per primera vegada a Lleida el 9 de juny de 1922 i fou una de les revistes pioneres del seu àmbit a les comarques de ponent, a la vegada que també prestava atenció a l’activitat femenina, fins aleshores residual Seguia els equips lleidatans, amb cròniques dels campionats i seguiment dels jugadors

El 1984 fou adquirit per l’editorial Prensa Alicantina SA De línia independent, democràtica i marcadament progressista, es difon essencialment en les comarques d’Alacant i en nuclis urbans de València i Múrcia El diari té una difusió d’uns 40 000 exemplars en dies feiners L’actual director és Francisco Esquivel Morales

Actualment, i a despit de la mecanització del transport, en resten celebracions a les comarques del Bages, el Berguedà, el Ripollès i el Vallespir És, però, a Balsareny Bages on la festa s’ha tipificat al voltant de la figura del traginer com a transmissor de cultura tant com de mercaderies Té lloc el diumenge de sexagèsima i consisteix bàsicament en la benedicció dels animals, seguida d’una cercavila encapçalada per les senyeres del gremi arreu coneguda pels Tres Tombs , en la qual participen cavalcadures guarnides a l’antiga i grups folklòrics locals i de les viles o comarques veïnes Havent…

L’objectiu d’aquest pla territorial és aconseguir el desenvolupament econòmic i social dels territoris assegurant criteris de sostenibilitat Amb aquesta finalitat, el pla planteja una sèrie de mesures estructurals i estratègiques de l’organització del territori i fixa el marc de referència per a la revisió dels Plans Generals d’Ordenació Urbana PGOU i el desenvolupament del Pla d’Espais d’Interès Natural PEIN La major part de les mesures proposades al Pla Territorial de les Terres de l’Ebre busquen contrarestar l’envelliment demogràfic, especialment a les comarques de la Ribera d…

Juntament amb la regió d’Oriola, que comprèn les comarques meridionals de llengua castellana i del País Valencià, correspon —llevat la Marina Baixa i Xixona— a la zona de l’actual País Valencià no incorporada al regne de València fins al 1304, que formà, fins al 1707, una governació separada de la resta del país, amb centre a Oriola governació d’Oriola i que, fins el 1957, integrà el bisbat d’aquesta ciutat D’altra banda, juntament amb la part septentrional d’aquesta mateixa regió d’Oriola, la regió d’Alacant correspon al conjunt de les àrees comercials d’Alacant i d’Elx

Tenia com a finalitat principal esdevenir un òrgan d’expressió del naixent projecte de les Comarques Centrals Valencianes i participar en la vertebració d’aquest espai alternatiu a la divisió en províncies com a fòrum de debat sobre els seus lligams històrics, culturals, econòmics i lingüístics En el consell de redacció i l’assessor hi havia representants d’arreu d’aquest territori, fet que incidí en el caràcter supracomarcal de la publicació Entre els objectius exposats en la primera editorial figuraven també la promoció dels joves investigadors, la creació de vincles amb la…

Forma l’extrem oriental de les serres ibèriques-valencianes És la més oriental i més baixa de la sèrie de serralades que, partint de la serra de Javalambre Aragó, van descendint cap a l’E a través de les serres d’Andilla i les Alcubles Té, com aquestes, direcció NW-SE El vessant septentrional forma el límit meridional de la conca del Palància mitjà i baix, mentre que el vessant S descendeix ràpidament sobre el Camp de Túria i l’Horta La formen una sèrie contínua de serres, més baixes cap a l’E, que arriba als 718 m alt al pic de Rebalsadors Vessants ràpids i relleu complicat fan que la…

L’AIE del Penedès i la Conca d’Òdena, celebrada a Martorell el 1950 i l’AIE de les comarques catalanes, a Santes Creus el 1953, foren la primera i la segona trobades d’estudiosos d’aquesta sèrie Fins el 2000 se n’han fet 43 L’AIE és una reunió científica d’estudiosos que té lloc de manera itinerant per tot Catalunya, amb incursions esporàdiques en indrets de parla catalana, com Perpinyà 1971, la parròquia andorrana d’Encamp 1993 i Morella 1996 La primera assemblea 1950 fou impulsada per Joan Mercader i Riba, d’Igualada, i Josep Iglésies i Fort, de Reus, i per un bon nombre de…