Resultats de la cerca

Estudià a Oxford, viatjà per França i Itàlia 1493-96 i es relacionà amb els humanistes més destacats del seu temps Erasme, Budé Fundà el collegi de Sant Pau a Londres 1509 Hom el considera precursor de la Reforma interpretà i comentà la Bíblia amb esperit crític, desaprovà el celibat i la confessió auricular, negà l’eficàcia dels pelegrinatges i del culte a les imatges i atacà la corrupció de l’Església Adoptà la filosofia neoplatònica i redactà una gramàtica llatina

Jueu convers, era doctor en arts i teologia Ensenyà gramàtica a Llucmajor 1504-05, i, malgrat la seva condició, des del 1508 regí una escola de gramàtica, retòrica i oratòria a Palma, però sense sou oficial, fins que l’any 1534 el consell li assignà un sou anual Comentà la popular gramàtica de Joan Pastrana Thesaurum pauperum 1533 i la dedicà a Nicolau de Montanyans Deixeble seu fou el llatinista Baltasar Salvà, el qual li dedicà una epístola llarga i erudita

Professà a Halle 1884-1906 i fundà els Kant-Studien 1897 i la Kant-Gesellschaft 1905 Inspirant-se en la dialèctica transcendental de la Crítica de la raó pura de Kant obra que comentà en un estudi publicat en 1881-92 i, alhora, en la voluntat de poder de Nietzsche, elaborà la doctrina del ficcionalisme —també conegut com a filosofia del com si —, positivisme idealista segons el qual tot coneixement no és sinó una ficció, bé que és sempre útil Die Philosophie des Als Ob , ‘La filosofia del com si’, 1911

Perfeccionà la tècnica del burí a París i a Berlín, i interpretà dibuixos de Josep Triadó o d’altres artistes S'especialitzà en planxes de metall destinades a l’estampació de tapes de llibres de producció industrial Hàbil en el dibuix ornamental, es distingí també en l’art del cuir incisat i repussat i en el gravat de ferros de daurar emprats pels enquadernadors Fou premiat en diverses exposicions nacionals i internacionals Amb el pseudònim Roca i Falgar publicà en la Revista Gráfica , el 1900, la reproducció d’una relligadura en cuir repussat de singular mèrit i la comentà amb…

Fou soldat al servei de Francesc I de França i metge d’Enric II i dels seus tres fills Francesc II, Carles IX que el salvà de la matança d’hugonots la nit de Sant Bartomeu i Enric III Durant llargues temporades viatjà amb els exèrcits francesos per Europa, per guarir ferides de guerra Féu en aquesta especialitat innovacions notables, com la de suprimir la cauterització de les ferides amb oli bullent, que aleshores era usual Fou també un expert en la lligadura de vasos sanguinis, herniotomies i parts difícils Comentà en unes memòries, titulades Voyages faits en divers lieux , la…

Capellà a Vilalba dels Arcs Terra Alta i beneficiat a Sant Miquel de València Cap al 1646 emprengué la traducció en vers castellà de tota l’obra d’Ausiàs Marc, que feu precedir d’una nota biogràfica del poeta i comentà amb glosses marginals Las obras del profundo y elegante poeta Ausias March, nuevamente corregidas y sin abreviatura alguna, desenterradas de su lengua lemosina, en octavas rimas castellanas Romangué inèdita al segle XVIII, un manuscrit d’aquesta traducció fou descrit per V Ximeno, mentre que Cerdà i Rico utilitzà notes que sobre la traducció havien deixat els…

Estudià a Uppsala i fou professor de literatures estrangeres a diferents universitats del país Edità el Pseudo-Turpí, traduí al suec Les esposalles de la morta de Víctor Balaguer, traduí i comentà el Quixot i estudià El Misterio de los Reyes Magos 1871, entre altres obres S’ocupà de literatura catalana contemporània en un opuscle publicat en suec, de què es feu ressò el Diario de Barcelona  i que fou traduït a Lo Gai Saber  “Lo Renaixement literari català”, 1878 Membre del comitè del premi Nobel, es relacionà amb Joaquim Miret i Sans a propòsit de la candidatura d’Àngel Guimerà,…

Ingressà als caputxins el 1918 i fou ordenat sacerdot el 1926 Publicà un bon nombre de treballs sobre temes de patrística, d’història i de literatura i valuoses edicions de texts antics, com la Consueta del misteri de la gloriosa Santa Àgata 1953, la Consueta de Sant Eudald 1954, Una poesia religiosa del segle XIII 1953-1957, Procés d’un bruixot 1968, Eiximenis 1960 i la Llegenda àuria de Jaume de Voràgine segons un manuscrit de Vic 1975 Collaborador de la Fundació Bíblica Catalana i de la Fundació Bernat Metge, traduí i comentà L’himne acatist a la Mare de Déu 1961 Amb pseudònim…

El 1222 fou nomenat canceller de la Universitat d’Oxford i el 1253 bisbe de Lincoln Considerat un dels fundadors de l’escola d’Oxford, el seu pensament palesa influències de Plató i Aristòtil La seva contribució més difosa i original és la teoria sobre la llum, segons la qual aquesta és el component últim de la realitat Del fet que el comportament de la llum segueix lleis matemàtiques, se'n deriva que aquestes tenen una gran importància en l’estudi de la natura Exposà la seva filosofia en nombrosos tractats, d’entre els quals De unica forma omnium, De sphera, De generatione stellarum, De motu…