Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
Pietro Aretino
Literatura italiana
Escriptor italià.
Visqué a Perusa 1506-17, on escriví poesia i es dedicà a la pintura, i a Roma 1517-22, on tingué una gran activitat a l’entorn de la cort de Lleó X, acrescuda a la mort del papa, quan, amb motiu del conclave, compongué les Pasquinate que li obriren el camí de la fama a tot Itàlia Més tard 1522-23 visqué en diverses corts italianes, sobretot a Florència, al servei dels Mèdici, Giovanni dalle Bande Nere i del cardenal Giulio de'Medici En ésser aquest elegit papa Climent VII, tornà a Roma 1523-25, on gaudí de gran popularitat escriví versos que l’obligaren a exiliar-se, bé que hi…
Francisco Antonio de Lorenzana-Butrón e Irauregui
Cristianisme
Arquebisbe de Toledo (1772) i cardenal (1789).
Consagrat bisbe de Palència, passà a ocupar l’arquebisbat de Mèxic 1766, on desenvolupà una gran activitat de formació del clergat, d’escriptor i d’editor Traslladat a la seu de Toledo, fomentà els estudis històrics i litúrgics i treballà per la restauració i conservació del ritu mossàrab, del qual edità el Breviari Publicà el SSPP Toletanorum quodquod extant opera en tres volums, 1782-83 També edità el catecisme i els decrets del concili tridentí i una Collectio canonum Ecclesiae Hispanae publicada pòstumament, el 1806, patrocinà l’edició de les obres d’Isidor de Sevilla Excellí per la seva…
Chigi della Rovere-Albani
Llinatge patrici de Siena.
Té origen en Alemanno 1277, el net del qual, Chigio, donà nom a la família Adquiriren noblesa sienesa el 1377, i el 1509 uniren al propi cognom el Della Rovere Dedicats al negoci de la banca, es destacà Agostino Chigi mort el 1520, dit el Magnífic , establert a Roma, que feu importants préstecs als papes, els quals el feren administrador dels béns de l’església fou un mecenes dels artistes i feu construir el palau decorat per Rafael i els jardins que posteriorment s’anomenaren de la Farnesina El 1634 Agostino Chigi della Rovere fou creat príncep del Sacre Imperi per l’emperador, i príncep de…
Jaume Serra
Cristianisme
Cardenal.
Parent de Roderic de Borja, al servei del qual residí a Roma, essent mestre en teologia, Innocenci VIII el nomenà arquebisbe d’Oristany Sardenya el 1492, arxidiòcesi que mai no visità i que renuncià el 1510 a favor del seu nebot Pere Serra i Munyós Fou l’home de confiança de Roderic per a la creació del ducat de Gandia i per al matrimoni del seu fill Joan amb María Enríquez, cosina de Ferran II L’epistolari català de Serra sobre aquests afers té una gran vàlua històrica i filològica El 1500 Alexandre VI el nomenà cardenal prevere, i legat a Perusa, i l’any següent li atorgà l’administració de…
Józef Glemp
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic polonès.
Ordenat de sacerdot el 1956 i doctor en dret canònic 1964, fou consagrat bisbe de Warmia el 1979 El 1981 fou nomenat arquebisbe de Varsòvia i primat de Polònia, càrrec en el qual succeí Stefan Wyszyński , i que ocupà fins l’any 2009 President de la Conferència Episcopal de Polònia durant 23 anys fins el 2004, l’any 1983 fou nomenat cardenal, i el 2005 formà part del conclave en el qual Joseph Ratzinger fou elegit papa Malgrat el ferm suport del papa Joan Pau II a l’oposició anticomunista polonesa representada pel sindicat Solidarność que liderava Lech Wałesa, adoptà una actitud…
Lluís d’Aragó
Cristianisme
Cardenal.
Primogènit d’Enric d’Aragó, marquès de Gerace i de Polixena de Centelles A la mort del pare 1478 heretà el marquesat i el càrrec de protonotari del regne El 1492, es casà amb una neboda del papa Innocenci VIII, Battistina Usodimare Cibo 1492 Dos anys després seguí la carrera eclesiàstica, a la qual era destinat pel tractat entre Alexandre VI i el nou rei de Nàpols Alfons II Fou protonotari apostòlic i elevat a cardenal-diaca 1496 El 1499, arran de la conquesta francesa de Milà, Frederic I de Nàpols l’envià, juntament amb la reina Joana, vídua de Ferran I, a demanar ajuda a Ferran II de…
Benet XIV
Cristianisme
Nom que adoptà Prospero Lambertini en esdevenir papa (1740-58).
Erudit canonista, rector de la Universitat de Roma, fou nomenat bisbe d’Ancona 1727 i arquebisbe de Bolonya 1731 Fou creat cardenal el 1728 En morir Climent XII, els cardenals estaven dividits pels interessos de les potències estrangeres Després d’un conclave laboriós que durà sis mesos, Lambertini fou elegit papa Es mostrà obert a tots els camps de la cultura mantingué correspondència amb pensadors i científics sense discriminació i establí centres d’ensenyament científic superior a Roma S'interessà per la litúrgia Benèvol amb les tendències regalistes, els seus concordats foren…
Francesc
© Presidencia de la Nación Argentina
Cristianisme
Nom que adoptà el cardenal Jorge Mario Bergoglio en ésser elegit papa (13 de març de 2013).
De pares d’origen italià Es graduà com a tècnic químic el 1957 ingressà com a novici a la Companyia de Jesús i el 1969 fou ordenat sacerdot Provincial en 1973-79, desenvolupà una intensa tasca pastoral i docent com a professor de teologia, i fou rector de la Facultat de Teologia i Filosofia de San Miguel de Tucumán 1980-86, on en 1967-70 havia estudiat teologia Completà els estudis a Alemanya, on es doctorà L’any 1992 fou nomenat bisbe d’Auca i bisbe auxiliar de Buenos Aires, fins el 1997, que passà a ser-ne bisbe coadjutor, i l’any següent arquebisbe Nomenat cardenal pel papa Joan Pau II i…
Ricard Maria Carles i Gordó
CEE
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ordenat prevere 1951, el 1953 es llicencià en dret canònic a la Universitat Pontifícia de Salamanca, i del 1951 al 1967 fou rector i arxipreste de Tavernes de la Valldigna la Safor Traslladat aquest any a la parròquia de Sant Ferran València, hi exercí de conseller de la Joventut Obrera Cristiana JOC i de responsable de la formació dels diaques, i posteriorment fou delegat episcopal per al clergat i conseller diocesà de pastoral familiar Nomenat bisbe de Tortosa 1969, hi celebrà un sínode diocesà 1989 Membre destacat de la Conferència Episcopal Espanyola CEE, formà part de la Comissió…
Vaticà 2013
Estat
El 13 de març l’arquebisbe jesuïta de Buenos Aires, Jorge Mario Bergoglio, va ser escollit per succeeir el papa Benet XVI El nou pontífex, en endavant papa Francesc, va substituir així Joseph Ratzinger al capdavant del Vaticà, el qual va renunciar al febrer al tron de l’Església catòlica a 85 anys i amb un notable desgast físic i polític arran dels escàndols de corrupció i les lluites de poder a la cúria romana Escollit el segon dia del conclave i en la cinquena votació, el papa Francesc va anunciar l’inici d’un període de gestos d’obertura i profundes reformes en la cúria, les…