Resultats de la cerca

La creació d’aquesta nova confederació per Bismarck eliminava Àustria del conjunt d’estats alemanys i consagrava l’hegemonia prussiana Formada per 22 estats, adquirí una estructura federal de tendència centralista, per la preponderància que hi adquirí Prússia, el major dels estats confederals El govern comú controlava no solament les forces armades, sinó les comunicacions, les duanes, la política i el comerç exterior Per imposició de Napoleó III i per un vague sentiment d’independència, els quatre estats d’Alemanya del Sud Baden, Baviera, Hessen-Darmstadt i Württemberg s’havien…

Integrada per sindicats d’obediència protestant i catòlica, fou reconstituïda l’any 1968, en abandonar tota referència al cristianisme i adoptar el nom de Confederació Mundial del Treball

D’orientació socialdemòcrata, té delegacions regionals al Tercer Món a Àsia Nova Delhi, a Àfrica Monròvia i Ouagadougou i a Amèrica Mèxic La seu central és a Brusselles, i el congrés es reuneix cada quatre anys L’any 1987 era integrada per 147 organitzacions de 97 estats i representava 82 milions de treballadors

Associació empresarial multisectorial integrada per 38 gremis i associacions empresarials i creada l’any 1978, amb seu a Terrassa Vallès Occidental És membre de la patronal catalana Foment del Treball Nacional El 1996 transformà els seus estatuts per ampliar el seu camp d’actuació de l’àmbit comarcal a l’autonòmic Eusebi Cima en fou elegit president, càrrec que revalidà fins el 2005, que fou succeït per Antoni Abad, reelegit els anys 2009, 2013 i 2017 L’any 2011 impulsà, conjuntament amb el centre d’emprenedoria Autoocupació, el Centre de Reempresa de Catalunya, un mercat de compravenda de…

Sorgí d’una conferència convocada per la federació de sindicats de Sant Sebastià 1931 i celebrada els mesos de juny-juliol del 1932 a Madrid amb representacions de 153 sindicats i 133 402 afiliats El primer congrés constitutiu no es reuní fins per l’abril del 1934, a Madrid hi foren representats prop de 180 000 obrers i Antonio Mije en fou elegit secretari general Amb una certa força a Sevilla, Astúries i Biscaia, als Països Catalans la seva presència fou molt dèbil al Principat comptà notablement amb la Federació de la Indústria Gastronòmica FOSIG, i a les Balears, amb el Sindicat del Ram de…

De caràcter nacionalista i democràtica, propugnava una confederació de nacions ibèriques i es preocupà de la difusió, en terres d’Amèrica, de les activitats dels Països Catalans, tot fomentant les relacions econòmiques d’aquests amb els països americans En fou secretari general Miquel Ferrer, amb residència a Mèxic

Hi participaren Alternativa Verda , Els Verds , Els Verds-Unió Verda Alternativa Ecologista de Catalunya , que després de les eleccions generals de 1993 es donà de baixa, el Moviment d’Esquerra Nacionalista , i diversos collectius ecologistes de base i persones a títol individual Concorregué a les eleccions legislatives de 1993 36683 vots, el seu millor resultat i a les europees de 1994 25420 vots En les municipals de 1995 formà la coalició Iniciativa per Catalunya-Els Verds amb Iniciativa per Catalunya, el Partit dels Comunistes de Catalunya, Candidatures d’Unitat Popular i Candidatures del…

El partit es donà de baixa del Registre d’associacions el 16 de març de 1934, al mateix temps que la Juventud Republicana Federal del distrito V i L’Estat Federal, entitat constituïda el 24 d’agost de 1931 que havia estat presidida per Jaume Durany i Bellera Declarà com a objectiu la voluntat de reunir en una organització comuna les diverses entitats federals Secretari general Tomás de Antonio Grajales vicesecretari Francesc Godó La Junta Municipal de Barcelona fou presidida per Martirián Ventura Mantingué relacions estretes amb l’Agrupación Catalana de Federales Históricos A finals de 1933,…

No pogué actuar públicament fins el 1914 Un comitè regional amb Salvador Seguí, que n'esdevingué secretari general, Camilo Piñón, Joan Pey, Salvador Quemadas, etc organitzà el congrés de Sants 1918, amb delegats de 73 860 afiliats Exercí dins la CNT un paper decisiu i director, per tal com sempre hi aportà el major nombre d’afiliats En 1919-23 hagué d’afrontar, després de la vaga de La Canadenca , una violenta onada d’atemptats i empresonaments contra els seus principals dirigents, fet que, juntament amb la dissolució decretada per Martínez Anido pel novembre del 1920, n'afectà greument el…

Constituïda gràcies a la Federació de Treballadors Agrícoles de Llevant i a la Federació de Societats Obreres del Grau, celebrà el seu primer congrés a València els dies 1-3 de desembre de 1919, amb delegats que representaren 142 943 obrers En un segon congrés Castelló de la Plana, desembre del 1922 els treballadors afiliats foren 42 517 En aquells anys s’afirmaren com a dirigents Jaume Aragó, Rafael Vidiella, Domènec Torres, Joan Rueda, Romà Cortès i Eusebi C Carbó, que dirigí Solidaridad Obrera de València, l’òrgan de premsa de la regional A partir del 1931 fou dominada majoritàriament pels…