Resultats de la cerca

Té el pit, la gola, la cara i la part superior del cap negres, la resta de les parts superiors verda irisada i les parts inferiors i les galtes blanques la cua és blanca, amb una franja negra ampla a l’extrem És gregària i s’alimenta d’insectes, larves, cucs, molluscs i també de gra Nia a terra, sovint en camps conreats la posta és de quatre ous, i durant aquesta època és marcadament territorial Habita al centre i al nord d’Europa i Àsia, i a l’hivern emigra cap al sud és comuna, a la tardor i l’hivern, als Països Catalans

Forma colònies d’una gran densitat sobre les roques de la zona intermareal, la qual cosa dona lloc a una franja negra d’aproximadament 1 m d’amplada, especialment a les àrees de fort trencant Els musclos es fixen al substrat sòlidament, mitjançant el bissus S’alimenten de plàncton, animal i vegetal, que capturen per filtració Molt apreciats en gastronomia, els musclos són conreats en parcs artificials des de temps molt antic mitilicultura A la Mediterrània predomina el musclo mediterrani M galloprovincialis , mentre que a l’Atlàntic ho fa el musclo comú M edulis , molt…

Originàriament era un text, a manera de trop, adaptat a una vocalització d’un cant litúrgic, però al segle X, en el cercle musical creat entorn del monestir de Sant Marçal de Llemotges, ja designa el text extens i vagament rimat que hom cantava després de l’alleluia de la missa Al segle XII aquesta mena de texts adquiriren la forma de veritables poemes litúrgics Se n'han conservat uns cinc mil, la gran majoria anònims Conreats a Catalunya des del segle XI, formen part dels tropers-prosers proser En els manuscrits litúrgics germànics, hom els anomena seqüència La reforma de Pius V…

Presenten fulles linears, sovint submergides quan són joves i linears, ovals o sagitades, usualment emergides, quan són madures Les flors són actinomorfes, solitàries o més sovint agrupades en inflorescències, de color blanc, rosa o propra, freqüentment hermafrodites, amb tres estams o un múltiple de tres L’ovari és superior i cada carpel lliure conté un òvul anàtrop L’embrió és monocotiledoni Algunes alismatàcies són conreades a la Xina i al Japó com a aliment per exemple, de la Sagittaria sagittifolia sagitària o cua d’oreneta se n'aprofita el bulb i de la Sagittaria lattifolia , les arrels…

Són de talla petita o mitjana, tenen el cap gros, amb els ulls prominents, les mandíbules, armades i molt potents, i les antenes, filiformes El protòrax és més estret que l’abdomen, i els èlitres són amples i recobreixen completament l’abdomen Les ales són ben desenvolupades, i les potes, llargues i molt àgils En general són de color verd metàllic, pigallats de vermell i blanc Són depredadors i els més ferotges d’entre els insectes s’alimenten de larves de tota mena, de gastròpodes terrestres i d’altres insectes De costums diürns, viuen en llocs sorrencs, com platges, voreres de rius, de…

Malgrat que ja se'n troben mostres a l’edat mitjana el miniaturista Florenci de la Bíblia de sant Isidor de Lleó, del 960 l’escultor Arnau Gatell al claustre de Sant Cugat, s XII l’anònim del cadirat del cor de Pohlde, a Hannover, 1284, etc, els trets fisiognòmics són encara poc individualitzats, i l’artista sol incorporar-se a l’obra exercint el seu ofici La gran època de l’autoretrat començà al Renaixement gràcies a la perfecció tècnica assolida i al sentit d’autovaloració de l’artista com a creador individual Giorgione, Dürer, Tizià, etc Anthonis Moor adoptà l’actitud, posteriorment molt…

L’aigua d’aquest riu és derivada, per l’esquerra, per tal de regar els horts del fons de la vall un aqüeducte en forma de pont passa l’aigua per damunt l’Aglí, per tal de regar també la riba dreta Al regadiu són conreats arbres fruiters, però el conreu principal del terme és la vinya, que s’enfila pels costers de les muntanyes Prop del poble hi ha un fàbrica d’electricitat que aprofita l’energia hidràulica Vista parcial de les arcades de l’aqüeducte d’Ancinyà © Fototecacat La població es mantingué estable fins mitjan segle XIX 301 h el 1851 i disminuí lleugerament fins al final…

Comprèn, doncs, una aurèola de nuclis satèllits i les vies de comunicació, les aigües, els boscs i els camps conreats o no que els separen de la ciutat i entre ells Per això hom ha proposat també el terme d’àrea rururbana Així s’explica que prolonguin funcions intraurbanes residencial, de dormitori, industrial, de distribució comercial i n'assumeixin d’altres d’específiques hortícola, allotjament, annexos urbans els principals, llocs d’esbarjo, etc Una gran ciutat, juntament amb l’àrea suburbana que pot incloure altres ciutats prou importants, és anomenada sovint àrea metropolitana Als països…

La capital és Valencia Comprèn part de la Cordillera de la Costa i de la plana alluvial de l’Orinoco i la part occidental de la depressió del llac de Valencia El clima hi és tropical plujós, amb temperatures mitjanes d’uns 26°C i precipitacions anuals que oscillen al voltant dels 1 000 mm És el segon estat més densament poblat del país 377,4 h/km 2 1994 i un dels més industrialitzats L’àrea que envolta el llac de Valencia, de sòls molt fèrtils i intensament conreats conreus tropicals, és progressivament ocupada pel desenvolupament del sector industrial tèxtil, indústries químiques,…