Resultats de la cerca
Es mostren 476 resultats
corba de nivell
Geografia
Línia imaginària que, en un mapa o plànol, uneix els punts d’igual altitud en el territori.
El seu ús en els mapes permet mostrar les característiques bàsiques que defineixen el relleu d’un territori determinat Així, les corbes de nivell molt juntes al mapa representen pendents pronunciats al territori, mentre que les corbes de nivell separades indiquen pendents molt suaus
Jacob Viner
Economia
Economista canadenc.
Deixeble de Taussig, fou professor de les universitats de Chicago 1919-46 i Princeton 1946-60 És un dels primers especialistes del s XX en teoria del comerç internacional Publicà Studies in the Theory of International Trade 1937, on estudia des dels mercantilistes fins als precedents de Keynes/> Una altra obra seva és International Trade and Economic Development 1953 Autor també d’un famós article 1931 sobre corbes de costs i corbes d’oferta, hom li deu la distinció entre economies reals externes i economies pecuniàries externes És important la seva tasca teòrica…
corba
Cartografia
Representació esquemàtica, mitjançant unes línies, que indica les successives fases d’un fenomen.
La corba clinogràfica representa el valor mitjà dels pendents en els diferents punts d’una regió geogràfica, en funció de les altures corresponents La corba de nivell és la més important És emprada en les representacions cartogràfiques per a unir els punts d’igual altitud, tenint com a referència un pla horitzontal L’equidistància o la separació entre cada dues corbes de nivell és en funció de l’escala del mapa Cada cinc corbes hom en dibuixa una de més gruixuda per comprendre més fàcilment el relleu La corba de pendent general representa la inclinació d’un terreny i…
unicursal
Matemàtiques
Dit de la corba algèbrica plana de gènere zero.
Puix que el gènere p és donat per la fórmula p = n -1 n -2/2-δ- k , on n és el grau de la corba, δ el nombre de punts nodals, k el nombre de punts cuspidals, són corbes unicursals les còniques n =2, les cúbiques amb un punt doble o cuspidal n =3, δ=1, k =0 o bé n =3, δ=0, k =1, les quàrtiques amb tres nodes n =4, δ=3, etc La característica intuïtiva de les corbes unicursals és que poden ésser recorregudes d’una sola tirada passant, si cal, per l’infinit El gènere i, per tant, el caràcter de corba unicursal p =0 és invariant per a les transformacions algèbriques
superfície reglada

Superfícies reglades
Matemàtiques
Superfície engendrada per una família infinita de rectes que depenen d’un paràmetre.
Cadascuna d’aquestes rectes és anomenada generatriu de la superfície els procediments habituals per a definir-les són donar les equacions d’una recta en l’espai amb un paràmetre variable, o bé donar tres corbes directrius i prendre com a generatrius les rectes que recolzen sobre aquestes tres corbes Hi ha dues classes de superfícies reglades si en tots els punts d’una mateixa generatriu la superfície té el mateix pla tangent, es tracta d’una superfície desenvolupable , i la superfície pot ésser construïda cargolant oportunament un o diversos trossos de paper però si…
Autòdrom de Terramar

Cotxes participant en el Ral·li de Cotxes d’Època de Sitges del 2010 circulant per l’Autòdrom de Terramar
Arxiu Ajuntament de Sant Pere de Ribes
Automobilisme
Motociclisme
Circuit automobilístic i de motos de Sant Pere de Ribes.
Construït per l’arquitecte Jaume Mestres i inaugurat el 1923, fou impulsat per Frederic Frick Armangué, membre del Reial Automòbil Club de Catalunya, el Reial Moto Club de Catalunya i la Penya Rhin La pista feia 2 km exactes i l’amplada variava entre els 12 i els 18 m El radi interior de les corbes, peraltades, era de 110 m, i les rectes –que en realitat eren corbes molt suaus– sumaven 1500 m Hi corregueren cotxes des de 750 fins a 2000 cc Albert Divo, amb un Sunbeam, guanyà la cursa inaugural a una mitjana de 142,8 km/h Malgrat la seva espectacularitat, la pista aviat quedà superada pel…
meandre
Arquitectura
Decoració arquitectònica formada per enllaços sinuosos i complicats.
És molt semblant a la greca, però amb les línies corbes
ruleta
Matemàtiques
Trajectòria descrita per un punt d’una corba, anomenada rodolant, que rodola sobre una altra anomenada base (rodolament).
Els exemples més coneguts són els de les corbes anomenades cicloide, epicicloide i hipocicloide
singular
Matemàtiques
Dit del punt d’una corba o d’una superfície que no és ordinari (o simple), és a dir, que és isolat, o no admet tangent, o és un punt d’encreuament.
És un concepte clau de la geometria diferencial en l’estudi de corbes i superfícies
Maryam Mirzakhani

Maryam Mirzakhani
© Stanford University
Matemàtiques
Matemàtica iraniana.
El 1994 i el 1995 guanyà les medalles d’Or de les Olimpíades Internacionals de Matemàtiques per a estudiants no universitaris El 1999 es graduà a la Universitat Tecnològica de Sharif Teheran i posteriorment ingressà a la Universitat de Harvard, on preparà la tesi doctoral amb Curtius McCullen 2004 En 2004-08 treballà al Clay Mathematics Institute i fou professora a la Universitat de Princeton Aquest darrer any s’incorporà com a docent a la Universitat de Stanford El seu camp d’estudi se centrà en la topologia de dimensió baixa, i una de les seves primeres aportacions destacades fou la…