Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
cistre
Música
Instrument cordòfon de la família dels llaüts, sense cordal, i en el qual hom obté el so pinçant amb el plectre les cordes, generalment dobles i metàl·liques.
El mànec és força allargat i té la caixa en forma de pera i el fons pla Era conegut a l’edat mitjana i fou utilitzat sobretot als s XVI i XVII Al s XVIII foren construïts cistres-tiorba amb dos clavillers
La decoració de la capella del Palau Dalmases de Barcelona
Art gòtic
La magnífica decoració de la volta estrellada de la capella els àngels músics canten la glòria de Déu i lloen el naixement de Crist, representat a l’Epifania de la clau central S’ha atribuït a l’escultor Antoni Claperós © Enciclopèdia Catalana – JGumí El Palau Dalmases, situat al carrer de Montcada de Barcelona, es construí cap al final del segle XVII sobre l’antic palau dels senyors de Boixadors, del qual es conserva intacta la capella gòtica del principi del segle XV La volta estrellada de la capella presenta una clau central decorada amb un relleu esculpit que mostra una representació de l…
Prats de Molló i la Presta
Municipi
Municipi del Vallespir, que comprèn la capçalera de la comarca, l’alta vall del Tec, des de roca Colom (2.507 m alt), sota la qual hi ha les fonts del Tec, fins a l’engorjat del balç de l’Ase, poc abans del poble del Tec.
Des del massís del Canigó, que accidenta el sector septentrional del terme, fins a roca Colom, una línia de crestes el separa del Conflent hi destaquen els pics de Tretzevents 2731 m, de Bacivers o Bassibés 2680 m, de Rojà 2724 m i de Sethomes 2661 m, el coll de Bocacerç 2281 m, el pla Guillem 2301 m, la collada del Vent 2229 m, el puig de la collada Verda 2403 m, el llarg cordal de les Esquerdes de Rojà 2316 m i el pic de la Mort de l’Escolà 2463 m La carena que limita, al S, amb la vall de Camprodon és, a l’E del pic de Costabona 2465 m, molt més franquejable a través del coll de Siern 1629…
violí
Violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument d’arc.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts amb mànec Deriva del membre de tessitura soprano o discant de la família de les viole da braccio És difícil, però, determinar en quin moment el violí s’independitzà de la família originària per formar-ne una de pròpia -integrada pel mateix violí soprano, la viola contralt, el violoncel tenor/baríton i alguns tipus de contrabaix baix-, atès que la terminologia de l’instrument fou imprecisa fins molt temps després de l’aparició de l’instrument En els seus primers estadis, el mateix nom s’assignava a…
tiorba
Música
Instrument cordòfon compost i sense cordal, de la família del llaüt, precedent immediat del chitarrone romà, que aparegué al segle XVI i que, com ells, desaparegué al final del segle XVIII.
llaüts
Guitarra espanyola que utilitza la closca d’un armadillo com a caixa de ressonància.
© X. Pintanel
Música
En la classificació organològica moderna, nom donat als cordòfons composts en els quals la caixa de ressonància, amb cordal o sense, va unida a un mànec de longitud i amplada variables.
Les cordes són fixades per un extrem al claviller del mànec, i per l’altre a la caixa Dins la família dels llaüts hom inclou els diversos tipus de violes, violins, els mateixos llaüts mandolina, chitarrone , etc i les guitarres
botó
Música
Peça petita circular, bombada, de fusta (banús) o de vori, la qual sosté el cordal dels instruments cordòfons que constitueixen un grup dins la família dels llaüts, precisament definits per aquesta característica.
baríton
Música
Instrument cordòfon, de la família dels llaüts, amb cordal (corda fregada), variant greu de la viola d’amor, creat a Alemanya al segle XVII i caigut en desús a mitjan segle XIX.
A Itàlia rebé el nom de viola di bordone D’unes dimensions semblants a les del violoncel 61 cm de llargada i 13 cm de gruix, té sis o set cordes melòdiques de tripa, afinades en quartes ascendents des del mil 1, i un nombre variable pels volts de dotze de cordes metàlliques, sotaposades a les primeres, que ressonen per simpatia o són tocades en pizzicato
banjo
banjo de cinc cordes
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon, de la família dels llaüts, sense cordal (corda pinçada); pot tenir 4, 5, 6 o 9 cordes, i és de mànec llarg, com la guitarra, i de caixa circular coberta amb pell, com el tambor.
Hom el fa sonar amb els dits o per mitjà d’un plectre D’origen afroamericà, ha estat molt usat en els primers conjunts de jazz de Nova Orleans N'hi ha de diferents menes, segons el nombre de les cordes i llur afinació