Resultats de la cerca

Té una potent acció antibacteriana contra els gèrmens grampositius i gramnegatius, tot i que l’aparició de formes mutants resistents s’esdevé sovint després del primer contacte amb l’antibiòtic l’adaptació dels bacteris a l’estreptomicina pot esdevenir tant intensa, que aquests la poden arribar a necessitar per a poder desenvolupar-se de forma normal Cal remarcar la seva potent acció tuberculostàtica, i per això és emprada en el tractament de la tuberculosi, associada a la isoniacida i a l’àcid p -aminosalicílic Sembla que la seva acció consisteix a modificar la permeabilitat de la paret…

Aquesta conservació dels morts d’una manera artificial ja era practicada a l’antic Egipte buidant les vísceres i omplint-les amb substàncies poc conegudes bàlsams, resines, etc Actualment hom intentà d’evitar la multiplicació de microbis destruint primerament tots els que hi ha en el cadàver, i impedint-ne una posterior contaminació Cal aturar també els processos d’autòlisi dels sistemes enzimàtics del cadàver, per la qual cosa hom empra substàncies coaguladores de les proteïnes El mètode d’embalsamament habitual consisteix a injectar per l’artèria caròtide uns quatre litres de líquid compost…

És anomenada laberintitis la inflamació de l’orella interna En general, n’afecta una de sola Se sol presentar com a complicació d’un procés infecciós proper, com és el cas d’una otitis mitjana crònica colesteatomatosa, una parotiditis, una meningitis o bé a conseqüència d’un traumatisme cranial Com que en el laberint hi ha les estructures responsables de l’oïda i de l’equilibri, quan s’inflama en són afectades les dues funcions Així, s’esdevenen sordesa, sovint completa, i atacs de vertigen Habitualment, evoluciona cap a una sordesa total i irreversible, mentre que quan es destrueixen les…

Fou descobert l’any 1976 per un equip de l’Institut de Paleontologia de Sabadell integrat per Jordi Agustí, Josep Gibert i Narciso Sánchez Excavat sistemàticament els anys vuitanta sota el patrocini conjunt de la Junta de Andalucía i la Diputació de Barcelona, la seva llista faunística ultrapassa les trenta espècies, la qual cosa permet fer-se una idea de la fauna de mamífers que poblava el S d’Europa fa més d’un milió d’anys Aquesta llista inclou elefants, rinoceronts, cavalls, hipopòtams, cérvols i diferents bòvids pertanyents al grup de l’actual bou mesquer Praeovibos,…

Les preteses restes de l’home de Piltdown consistien en fragments d’un arc cranial força evolucionat i una mandíbula d’aspecte simiesc acompanyats d’utensilis de sílex Malgrat l’afirmació que totes aquestes restes corresponien a un mateix individu, hom descobrí que els únics fragments veritables, atribuïbles al Paleolític superior, eren els cranials La mandíbula, procedent d’un simi, havia estat tenyida perquè semblés fòssil, i hom n'havia llimat les dents per tal d’alterar-ne la morfologia Posteriorment, el descobriment d’un bagul que conté peces tractades químicament de la mateixa manera…

El presenten els peixos, amfibis, i rèptils primitius

Les restes foren descobertes el 2013 i el conjunt pertanyia a uns quinze individus, la troballa més nombrosa d'un grup d’una mateixa espècie d’homínids fòssils al continent africà El nom naledi significa 'estrella' en llengua sotho, i fa referència al conjunt rupestre on es localitzà el descobriment Rising Star Presentat al setembre del 2015 per l’equip dirigit per Lee R Berger, Homo naledi era d’una mida entre mitjana i petita Tenia un volum encefàlic més similar al dels australopitecs , amb els quals comparteix també similituds pel que fa al tronc, la pelvis i l’espatlla, però…

Formulada per FJ Gall, postulava que les funcions psíquiques són localitzades en unes àrees determinades del cervell, que a major desenvolupament d’aquestes àrees correspon una intensitat anàloga de les funcions que hi radiquen, i que aquest desenvolupament es reflecteix en la morfologia externa de la caixa cranial, cosa que permetria, mitjançant un examen del cap, de descobrir les tendències innates dels individus Bé que hom ha demostrat que el primer dels supòsits de la frenologia és en gran part cert, el caràcter fallaciós dels altres abocà al fracàs els intents d’aplicació…