Resultats de la cerca

La construcció de la tercera muralla inclogué el lloc en el recinte urbà i fou cobert pel fòrum i el capitoli de la nova Aelia Capitolina d’Adrià 135 Constantí ho féu excavar i bastí 335 sobre el sepulcre una rotonda martyrium coneguda amb el nom d' Anàstasi ‘resurrecció’, enfront de la qual —i separada per un claustre entorn del Calvari— edificà una grandiosa basílica de cinc naus exactament sobre la cripta de la Invenció de la Creu, anomenada Martyrion , amb l’absis orientat vers el Sant Sepulcre Destruït pel soldà Hakim el 1009, el complex fou reedificat, bé que la basílica…

Una finestrella permet la veneració del màrtir per part dels fidels Més baixa que el nivell de l’església, la confessió ha donat sovint origen a la construcció d’una cripta sota el presbiteri Entre les diverses esglésies que tenen una confessió, cal esmentar les romanes de Sant Climent, Sant Joan del Laterà i, sobretot, Sant Pere del Vaticà

Situada al centre de Jutlàndia, a la riba occidental del llac homònim, és un nucli industrial foneries i indústria alimentària, tèxtil i tabaquera Antiga capital de Jutlàndia, fou un cèlebre lloc de sacrificis fins el 1340 hom hi elegí els monarques danesos La catedral, fundada al s XII, conserva el cor i la cripta primitius la resta és del s XIX

L’església segle XI, de planta netament bizantina, amb nàrtex i gineceu, és tota decorada amb mosaics, que formen un dels millors conjunts d’art musiva bizantina L’iconòstasi té quatre icones del pintor cretenc Damaskinós segle XVI La cripta la primitiva església de Santa Barba, del segle X conté la tomba de sant Lluc i alguns frescs, en mal estat

Situació Les ruïnes d’aquesta església, constituïda en priorat, són situades al cim d’un petit serral d’aquí li devia venir el nom que emergeix a l’extrem septentrional del municipi, prop de la ratlla fronterera amb Aguilar de Segarra i no gens lluny del termenal de Rajadell Li són properes les masies de Cal Conco per la banda de Grevalosa i la de Cal Boteric pel cantó d’Aguilar Long 1°39’10” — Lat 41°42’35” Un aspecte del conjunt de les ruïnes de l’església des del costat sud-occidental Tal com indica el nom, l’edifici fou erigit dalt d’un turó F Junyent-A Mazcuñan Vista de la part exterior…

Ceràmica industrial L’església és tot el que resta d’una gran abadia benedictina romànica que no fou acabada s’hi destaquen el cor, la immensa cripta de tres naus i sobretot la façana, amb tres portals magníficament treballats, una de les millors obres de l’art provençal del s XII, amb escenes de la vida de Crist i grans figures d’apòstols Té un museu Arqueològic

Fou fundada entre el 1001 i el 1007 pel comte Guifré II de Cerdanya i Conflent La comunitat, dirigida pel monjo Esclua —que fou el constructor de les primeres edificacions—, ja hi residia el 1004 el 1009 el bisbe Oliba d’Elna consagrà l’església dedicada a sant Martí, santa Maria i sant Miquel El 1014 Esclua fou consagrat, a petició d’Oliba, abat de Ripoll i de Cuixà, considerat pels monjos del Canigó com llur pare espiritual Continuaren les obres i hi hagué una nova consagració de l’església el 1026 El 1035 s’hi retirà el comte Guifré i hi morí el 1049 fou enterrat a la tomba que ell mateix…

Situació Sant Pere de les Roques, església singular, amb la nau en ruïnes, que té un fals transsepte amb cúpula i una petita cripta a l’extrem de ponent de l’edifici F Español L’església és situada al llogaret o veïnat de les Roques, al nord-est del terme Mapa 34-15390 Situació 31TCG689042 Per a arribar a l’església, cal agafar la carretera C-241, que de Santa Coloma de Queralt va a Igualada Un cop passat Aguiló surt un trencall a mà esquerra, sense asfaltar, que mena a diversos llogarets després de la Pobla, s’arriba a les Roques FEB Història Molt probablement cal identificar…

Des de mitjan segle XIV només tingué prior nominal i gens de vida monàstica Guardava les relíquies dels seus patrons, robades el 1399 pels cardonins El 1593 les seves rendes foren atorgades a la nova canònica diocesana de Solsona En resta la curiosa església romànica, restaurada, composta d’un creuer amb tres absis però sense nau, possiblement inacabada, obra dels segles XI i XII la cripta, amb capitells originals, fou restaurada el 1898

Autor de narracions per a públic infantil com El poble de Llepamelós 1995, Gratacelònia 1996, El misteri de la cripta ibèrica 2000 o La reina Ataülfa 2001, entre d’altres, i de teatre infantil, com La ciutat dels gratacels amb X Vidal, 2003 i dels poemaris Nàufrags sens illa 1987 i L’estel fugaç 1999 Autor també d’obres d’animació a la lectura, com Jocs i estratègies d’animació lectora 1995 i collaborador en diverses publicacions periòdiques