Resultats de la cerca
Es mostren 177 resultats
Benito Jerónimo Feijoo y Montenegro
Música
Escriptor gallec.
Monjo benedictí, el 1709 s’establí a Oviedo, on ensenyà a la universitat i esdevingué un representant destacat de la Illustració hispànica Escriví sobre una gran varietat de temes, sempre en castellà, que recopilà en les obres Teatro Crítico Universal 1725-40 i Cartas eruditas 1742-60 En l’assaig Música de los templos i en d’altres textos, defensà la idea, ja exposada per tractadistes anteriors, que la música expressa l’harmonia de l’Univers i tendí a identificar-la amb el sentiment religiós Desaprovà les influències italianes i les innovacions del seu temps cromatisme, danses,…
José Guerrero
Pintura
Pintor andalús.
Als anys quaranta s’installà a Madrid, on feu cartells per a cinemes Després residí a París, Roma i Londres fins que s’installà definitivament a Nova York l’any 1949 Allí conegué els artistes de l’anomenada action-painting Pollock, De Kooning, Kline, entre d’altres, amb els quals exposà i en el qual moviment ha estat sovint inclòs Més enllà d’adscripcions, la seva obra presenta clares ressonàncies de les fonts populars andaluses, en l’encès cromatisme i la importància del negre Considerat un dels pintors espanyols més importants de la segona meitat del segle XX, fou reivindicat…
Iacopo Bassano
Pintura
Pintor italià, membre (el més destacat) de la família Bassano
.
És autor de pintura religiosa i retratista Travessà una etapa manierista, en la qual establí relació amb El Greco Fou influït per la pintura flamenca i per Ticià, per Tintoretto i pel Veronese Bé que de temàtica religiosa, les seves obres constitueixen veritables escenes campestres i casolanes Centrà el seu interès, més que en el tema de l’obra, en els components de l’acció i en allò de més quotidià i no transcendent que hi figura La seva pintura canvià i eixamplà la temàtica pictòrica de l’època, i constitueix una fita de l’evolució del realisme en la pintura Tècnicament superà el fals…
James Abbot McNeill Whistler
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador nord-americà.
Installat a París 1855, estudià a l’Académie Gleyre, on descobrí l’art japonès El 1859 anà a Londres, on residí una gran part de la seva vida El seu estil, partint del realisme de GCoubert, passà per una etapa impressionista, a partir de la qual arribà a una síntesi d’impressionisme, simbolisme i estampa japonesa, especialment a partir del 1864, en què el seu art madurà i arribà a un cromatisme refinat Entre les seves obres, especialment les de petit format, cal esmentar Nocturn en blau i or ~1856 Tate Gallery, Londres, La princesa del país de la porcellana 1864 Freer Gallery,…
Frank Bridge
Música
Compositor, violinista i director anglès.
Orientà la seva carrera com a destacat violinista i director i, com a compositor, les seves primeres obres s’emmarcaren dins la tradició Compongué principalment música de cambra, gènere en el qual desenvolupà la seva personalitat musical, emprant un llenguatge de gran claredat que entroncava amb el darrer Romanticisme, si bé l’ús que feu del cromatisme augurà un seguit de noves possibilitats expressives Tot i que el seu llenguatge harmònic es basà en la tradició anglesa, no oblidà les contribucions de la Segona Escola de Viena, especialment d’Alban Berg Malgrat que posseeix un…
Bernard Zweers
Música
Compositor holandès.
Rebé la primera formació musical a la seva ciutat natal i inicià l’activitat compositiva molt jove -a catorze anys compongué una missa que fou interpretada en diverses esglésies- Continuà els estudis amb S Jadassohn a Leipzig del 1879 al 1882 De nou a Amsterdam, es dedicà a la direcció coral, i a partir del 1895 fou professor de composició al conservatori d’aquesta ciutat Les seves obres, tot i mostrar sovint influències clares de la música germànica tant del cromatisme wagnerià com del formalisme de R Schumann o J Brahms, tenen un estil eclèctic amb constants referències al…
Francis Pilkington
Música
Compositor anglès.
El 1595 obtingué el títol de batxiller en música al Lincoln College d’Oxford El 1602 era sotsxantre a la catedral de Chester, on serví durant tota la seva vida, i el 1623 fou nomenat xantre Pilkington compongué preferentment cançons i madrigals En The first Booke of Songs or Ayres of 4 Parts 1605 s’aproxima estilísticament als ayres de Th Campion i Ph Rosseter En The Second Set of Madrigals, and Pastorals, of 3, 4, 5 and 6 Parts 1624 combina la gravetat de l’estil tradicional anglès amb l’expressivitat emotiva, tot fent ús del cromatisme i la dissonància En les portades de les…
Cosmè Tura
Pintura
Pintor italià, cap de l’escola de Ferrara, on treballà al servei dels ducs d’Este.
La seva producció mostra influències molt diverses la força plàstica de Donatello i Mantegna —l’obra dels quals conegué directament en una estada a Pàdua—, la claredat i el to monumental de Piero della Francesca i el cromatisme dels flamencs Autor d’obres com ara Primavera 1460-63, National Gallery, Londres, Anunciació 1469, Museo del Duomo, Ferrara, el políptic Roverella 1474, al Musée du Louvre, París, i en altres museus i Sant Antoni de Pàdua 1484, Galleria Estense, Mòdena, el seu estil rarament original es caracteritzà per un dibuix incisiu, per una tensió dramàtica en les…
música d’avantguarda
Música
Dit d’aquella música que s’allunya de la tradició i aporta nous plantejaments tècnics i estètics.
En un sentit molt genèric, cada època ha tingut una música avançada -ulteriorment incorporada a la tradició- que es podria considerar avantguardista l' ars nova , l' ars subtilior , la seconda prattica , el cromatisme wagnerià, etc Més particularment, el terme ha estat utilitzat sovint per a referir-se a la música del segle XX -des de la atonalitat de l’Escola de Viena fins a diverses figures aïllades C Ives, E Varèse, etc- directament vinculada, o vinculable, als moviments artístics d’avantguarda També ha esdevingut sinònim de la música contemporània posterior a la Segona Guerra…
Ercole de’Roberti
Retrat de Giovani II Ventivoglio , d’Ercole de’ Roberti (National Gallery, Washington)
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor italià.
Destacat representant de l’escola ferraresa, es formà amb Francesco del Cossa, continuador seu en la decoració del Saló dels Mesos Setembre , 1470, al Palazzo Schifanoia, a Ferrara, i en la realització del Políptic Griffoni , la predella del qual féu a Bolonya cap al 1473 Pinacoteca Vaticana, on executà també els retrats de Giovanni II Ventivoglio i de Ginevra Bentivoglio National Gallery, Washington i la taula de la Pietat per a San Giovanni in Monte Walker Art Gallery, Liverpool El seu estil, presidit sempre per un moviment refrenat i una malenconia de to tràgic Sant Joan Baptista , ~1480…