Resultats de la cerca

Feu l’aprenentatge al taller del seu pare, també pintor i gravador, Hans Cranach Al començament del segle XVI s’establí a Viena a aquesta època pertanyen les primeres obres conegudes de l’artista la Crucifixió conservada al Kunsthistorisches Museum de Viena 1500 i la Crucifixió conservada a l’Alte Pinakothek de Múnic 1503 A la fi del 1504 es traslladà a Wittemberg, on entrà al servei de l’elector Frederic de Saxònia En 1508-09 feu un viatge als Països Baixos La coneixença directa de la pintura holandesa contemporània fou transcendental per a la seva obra posterior, més diversa i abundant Fou…

Evolucionà des d’un inicial estil gòtic, caracteritzat pel seu idealisme, la seva elegància i el seu misticisme Tríptic de la Crucifixió, ~1330, museu Wallraf-Richartz, Colònia, cap a una posterior recerca de l’expressió pròpiament plàstica i d’una composició més rigorosa Stephan Lochner A la segona meitat del s XV fou progressivament sotmesa a la influència de la pintura flamenca Mestres de la Vida de la Mare de Déu i de l’altar de Sant Bartomeu, tots dos al museu Wallraf-Richartz, i s’acabà al s XVI amb Bartholomäus Bruyn , renaixentista de característiques paralleles a les dels…

Representant de l’escola florentina, la seva activitat és en gran part desconeguda Hom li atribueix la Tebaida Galleria degli Uffizi, Florència i la Temptació de Sant Antoni Santa Croce, Florència, obres d’una evident orientació giottesca Entre el 1385 i el 1401 és documentat a València i a Toledo, on introduí les formes italianes i originà la creació d’una puixant escola de pintors, entre ells Rodríguez de Toledo Resta avui la incògnita sobre la seva participació en els retaules de Sant Eugeni i de la Crucifixió i en els frescs de la capella de San Blas a la…

Fill i deixeble de Francesc Ribalta Molt jove —a 18 anys— realitzà La Crucifixió 1615, Museu de Sant Carles, València, encara dins el corrent manierista El seu estil és semblant al del seu pare, encara que molts cops accentua el tenebrisme a la manera bassanesca d’Orrente El Sant Jeroni 1618, Museu Nacional d’Art de Catalunya és una bona mostra del seu art L’escàs nombre d’obres firmades fa difícil de discernir-ne, moltes vegades, la paternitat Es casà l’any 1618 amb Mariana Roca de la Serna Mort molt jove, el seu estil restà mancat d’una personalitat pròpia El taller dels Ribalta passà quasi…

Fou refeta al segle XII, quan li foren afegits l’absis i el campanar llombard Els pòrtics de davant i de la façana W daten dels segles XVI i XVII En el curs dels treballs de restauració, duts a terme sota la direcció de Rafael Benet, el 1963, hi fou descoberta una majestat d’estuc, adossada a una creu pintada, sobre els braços de la qual hi ha representats el sol i la lluna i, a sota, dos personatges llegendaris, Longí i Stefanton, relacionats amb la crucifixió, tot emmarcat per una sanefa també pintada S'hi guarda igualment un notable retaule gòtic del principi del segle XVI, d’…

Es formà amb Fiorenzo di Lorenzo en l’ambient de l’escola úmbria i collaborà amb Il Perugino en les taules de la Vida de Sant Bernadí 1473, Galleria Nazionale dell’Umbria, Perusa i en els frescs de la Capella Sixtina 1481-83, Vaticà la influència d’aquest darrer conduí el seu estil vers una execució més subtil del paisatge 1492-94, frescs de les Sales Borja, Vaticà, i de la capella Bufalini, Santa Maria d’Aracoeli, Roma Fou a Siena on desenvolupà el seu art preciosista i decoratiu, de vius colors i de to fastuós, palès en les Escenes de la vida de Pius II 1502-07, a la Biblioteca Piccolomini…

Es formà en la secta ebionita, d’origen judeocristià, dels elcesaïtes, la qual intentà de reformar creà una doctrina i una església de caràcter sincrètic en què barrejà ensenyances de Jesús, Zoroastre i el Buda Predicà a Pèrsia en temps del primer rei sassànida 224-241, i ho féu després pel Balutxistan, d’on hagué de fugir, i tornà a Pèrsia Detingut per ordre dels mags mazdeistes, morí, segons uns, a la presó, i segons uns altres, escorxat viu la llegenda de la seva crucifixió ha d’ésser entesa allegòricament Anomenat també Mani Ḥayyâ ‘Mani el Vivent’, en grec passà com a Manikhaĩos, d’on…

Actiu entre el 1466 i el 1507, fou la personalitat dominant a Castella i a Lleó de l’escola anomenada hispanoflamenca Les seves primeres obres —retaule de San Ildefonso, a la catedral de Zamora ~1466, taula del Martiri de Santa Caterina Museo del Prado, Madrid— acusen una forta influència flamenca, especialment de D Bouts És també autor del retaule de Sant Andreu ~1470, Museo Diocesano, Salamanca i de les taules de la Pietat i la Crucifixió Museo del Prado, on revela un estil realista, fins a extrems patètics, i una gran duresa i fredor, sobretot en els paisatges, coincident amb CWitz, del…

Al Museu de la Seu de Manresa es conserva, amb el núm inv 0001, un magnífic frontal obrat vers el 1357 a Florència Fa 90 cm d’alçada per 333 cm d’amplada Fou donat a la Seu per l’home de lleis manresà Ramon Saera en el seu testament del 1357 Frontal de la Passió de la Seu de Manresa El 1357 el jurista Ramon Saera donà aquest importantíssim llenç pintat i brodat al temple on encara es conserva És un exemple magnífic de la influència florentina en les arts catalanes d’aquesta època, ja que va ser manufacturat per Geri Lapi a Florència, segons consta en una inscripció a la part inferior de l’…

Els calvaris eren installats en esglésies o cases particulars, i eren visitats pel públic Sobresortiren a Barcelona els construïts per Ramon Amadeu s XVIII, Domènec Talarn s XIX i Miquel Tusquelles començament del s XX, i a Mallorca, els de Pere Joan Riera s XIX