Resultats de la cerca

Llicenciada en filosofia i lletres La seva poesia reflecteix el compromís cívic de l’escriptor davant la injustícia, l’explotació i la marginació D’entre la seva obra es destaquen Vencida por un ángel 1950, Víspera de la vida 1951, Los días duros 1953, Belleza cruel 1958, Toco la tierra 1962 i Antología total 1973

Combatiu i cruel, es feu odiós als altres déus, fins i tot al seu pare Deimos el terror i Fobos la por l’acompanyaven en les seves expedicions El culte a Ares no fou gaire popular a Grècia A Roma fou identificat amb Mart L’art i la literatura han recordat l’episodi dels amors d’Ares i Afrodita sorpresos per Hefaistos

Mestre de capella de la catedral de Sevilla 1832-47, compongué un cèlebre Miserere A Madrid, succeí Ramon Carnicer en la càtedra de composició del conservatori 1855 Escriví òperes, com El solitario 1842 i Don Pedro el Cruel 1843, un Método de solfeo 1846, que fou d’ús general durant molts anys als conservatoris, i música religiosa, i féu una antologia de música religiosa Lira sacro-hispana , en 10 volums 1869

Els anys trenta deixà l’advocacia per tal de dedicar-se a la literatura Publicà The Cruel Sea 1951, fruit de les seves experiències com a oficial naval durant la Segona Guerra Mundial, que assolí una gran popularitat, així com The Story of Esther Costello 1953 i The Tribe that Lost Its Head 1956 La seva darrera novella, Running Proud 1978 havia de formar part d’una trilogia que deixà inacabada

Fill i successor de Yūsuf I Bé que fou un polític hàbil, que sabé aprofitar la guerra civil castellana entre Pere el Cruel i Enric de Trastàmara amb diverses annexions territorials Priego, Utrera, Jaén, Úbeda, etc, és famós sobretot com a mecenes d’ibn al-Hatīb, d’ibn Hātima, d’ibn Zamraq, etc i per la seva política cultural construí hospitals i la madrassa del seu nom a Granada

Fou pactada una pau perpètua entre Catalunya i Castella, basada en vincles matrimonials Pere el Cruel es maridaria amb Joana, filla del rei català, i el primogènit de Pere III, Joan, amb la filla gran del rei castellà Aquest, però, no trigà a rompre l’acord, allegant que el rei català s’hi havia compromès a fer assassinar Enric de Trastàmara i l’infant Ferran d’Aragó i no ho havia complert

Dedicat sobretot al relat, publicà Cuentos de barro 1933, on reflecteix els problemes del camperol sense futur en el seu medi cruel Seguiren Trasmallo 1954, Cuentos de cipote 1958 i La espada y otras narraciones 1960 L’originalitat de l’autor està en la seva identificació amb els personatges, en l’amor que posa en l’elaboració dels seus trets i desgràcies, en una íntima comprensió basada en la tendresa i la sinceritat total

Fill de Pere I i de Constança Manuel Llevat del període 1373-78, el seu regnat transcorregué en permanent estat de guerra contra Castella, per les seves pretensions a aquesta corona a la mort de Pere el Cruel 1369 Formà una coalició amb Catalunya-Aragó i Granada, i després una aliança amb Anglaterra, contra Enric II de Castella, que no tingueren èxit En morir, ocupà el tron el seu germà bastard, el mestre d’Aviz Joan I

Al s XV, el tema literari de la dama cruel i l’amant màrtir tingué una gran difusió a Catalunya arran del poema d’Alain Chartier, La belle dame sans merci ~1424, traduït al català per Francesc Oliver El 1457 el cirurgià barceloní Martí Bellit organitzà al monestir de framenors de Barcelona un certamen poètic sobre el tema la invitació, en vers, fou feta per Antoni Vallmanya, guanyador del premi Francesc Ferrer glossà el tema en una carta a Pere Torroella

Estudià a Dresden i a Berlín i es dedicà al dibuix humorístic per als diaris Després d’una estada a París, participà en el dadaisme i en el futurisme Creà una obra d’un expressionisme cruel sobre escenes de la vida contemporània La vida d’un socialista 1920, Ecce homo 1923 i Mirall d’un burgès 1925 Fugint dels nazis emigrà als EUA 1933 i s’hi naturalitzà 1938 Al final de la seva vida defensà un realisme a ultrança