Resultats de la cerca
Es mostren 256 resultats
col de jardí
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les crucíferes, de tija normalment simple, amb un cabdell poc dens de fulles grans, sovint arrissades, de color verd blavós i més o menys tintades de blanc, rosa o púrpura.
Aquesta col s’utilitza en jardineria com una planta ornamental de caràcter anual aprofitant les coloracions de les fulles Fa flors grogoses, com moltes varietats de cultiu de les cols no obstant això, cal evitar que floreixi perquè s’espiga i perd la seva forma peculiar Sovint es cultiva en grup o fent vorades
mevlevi
Religió
Membre d’una orde sufí fundada pels deixebles del poeta sufí Jalāl al-Dīn RūmD el s. XIII.
Se’ls coneix també com a dervixos dansaires o giradors, per com executen la dansa meditació dita sema , en què ballen girant sobre ells mateixos Tenen el centre a la ciutat turca d’Iconi Durant l’imperi Otomà, l’ordre mevlevi cultivà, a banda de l’ordre espiritual, l’excellència cultural i artística Es considera que són progressistes i liberals
Carme Aguadé i Cortés

Carme Aguadé
Pintura
Pintora, filla del polític Jaume Aguadé i de la pintora Carme Cortès.
Cultivà una visió plana, de factura impersonalitzada, d’objectes de la vida quotidiana, presos com a significat de situacions socials Estudià al costat d’Ignasi Mundó i fins l’any 1967 treballà en un paisatgisme intimista de caràcter líric Posteriorment, anà estilitzant la seva pintura, que tendí a la reducció geomètrica de les formes naturals Són característiques les seves tonalitats suaus
Rafael Armengol i Machí
Pintura
Pintor.
El seu estil conté certs elements pop combinats amb una tendència informal Juntament amb Boix i Heras, en una obra collectiva titulada Trilogia monoteista , que fou exhibida al Saló de Març de València el 1964, representà la primera manifestació del nou realisme als Països Catalans Cultivà les imatges seriades i la incorporació de la reproducció litogràfica, a la manera de Robert Rauschenberg
Joan Ramon Zaragoza i Rubira
Medicina
Metge.
Especialitzat en radiologia, forense 1962 i professor d’història de la medicina Catedràtic de terapèutica física de la Universitat de Sevilla 1970, entre molts altres llibres és autor de Medicina y sociedad en la España romana i coautor de Manual de terapéutica física y radiología i de Tabaco y salud 1980 També cultivà la literatura i guanyà el premi Nadal del 1980 amb la novella Concerto grosso
Lloyd Bacon

Lloyd Bacon
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
S'inicià com a actor, primer a l’escena i més tard al cinema, en diversos films de Charlie Chaplin i de la Triangle Cap al 1920 realitzà films per a Mack Sennet El 1928 The Singing fool obrí la seva participació en la comèdia musical 42th Street 1933, Wonder Bar 1934 Cultivà també el cinema dit social a Marked Women 1937 i d’altres films
Andarax
Riu
Riu d’Andalusia, al vessant mediterrani (62 km).
Neix a Sierra Nevada, flueix en direcció W-E per depressions tectòniques amb sediments terciaris, i després de Santa Fe de Mondújar gira cap al S fins que desguassa prop d’Almeria formant delta El seu règim és pluvial subtropical amb fort estiatge Al curs alt i mitjà hom cultiva raïm per a l’exportació al curs baix les aigües subàlvies són aprofitades per al conreu de tarongers
Thomas Allen
Música
Baríton anglès.
Estudià cant i orgue al Royal College of Music de Londres i entrà al cor del Festival de Glyndebourne Treballà a les companyies de la Welsh National Opera i el Covent Garden fins el 1971, que inicià la seva carrera com a solista Cultiva el lied i l’òpera i destaca tant en el repertori mozartià com en l’obra dels autors anglesos, en especial de Benjamin Britten
Alfred Stevens
Pintura
Pintor belga.
A Brusselles fou deixeble de Navez Anà a París, on estudià amb Roqueplan, i es convertí en un dels principals pintors del Segon Imperi Cultivà el retrat femení i temes de la vida mundana La banyista Musée de Compiègne El seu germà Joseph Stevens Brusselles 1819 — 1892, fou pintor de gènere i animalista Els seus quadres es troben en els principals museus de Bèlgica Anvers i Brusselles i en els de Stuttgart i Rouen
Teinosuke Kukame Kinugasa
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic japonès.
Pioner del cinema del seu país i capdavanter de la seva avantguarda amb Kurutta Ippeiji ‘Una pàgina de bogeria’, 1926, estudià més tard a Europa, on cultivà el realisme cap als anys trenta Després de la Segona Guerra Mundial utilitzà el color a Jigoku-mon ‘La porta de l’infern’, 1953, que li valgué un premi a Canes, i continuà en actiu fins els anys seixanta, després d’haver dirigit més d’un centenar de films