Resultats de la cerca

Filla gran de Pere II d'Urgell i de Margarida de Montferrat i germana del comte Jaume II Empresonat el seu germà el 1413, i segons testament del seu pare, passà a ser comtessa d'Urgell, raó per la qual fou jutjada pel rei Ferran I i, declarada culpable com el seu germà, li foren confiscats tots els béns Juntament amb la seva mare, la seva germana Cecília i la seva cunyada Isabel esposa de Jaume i les seves filles, es reclogué al monestir de Sixena, l'abadessa del qual era la seva germana Isabel L'any 1416, Elionor i Cecília foren traslladades al monestir de Corbins, i el 1418…

Vida i obra Coneguda com a Maria de Bell-lloc , era germana de Francesc de Sales Maspons i cunyada de Francesc Pelai Briz Després del breu poema Lloances 1865, en publicà en gran nombre a La Renaixença , La Veu del Montserrat , Calendari Català i “La Llumanera de Nova York” i en recollí a Salabrugues 1874, Poesies catalanes 1880 i Poesies 1888 Publicà narracions a La Illustració Catalana i en feu reculls, partint de fonts folklòriques Narracions i llegendes 1875, Montseny 1880, ambdues premiades als Jocs Florals de Barcelona, Llegendes Catalanes 1881 i Costums i tradicions del…

William Wordsworth, natural d’aquesta regió, de la qual parla sovint en els seus poemes, s’hi installà el 1799, i l’any següent s’hi establí el seu amic Samuel Taylor Coleridge Robert Southey —cunyat de Coleridge i amic de Wordsworth— també hi residí aquest fet i altres vinculacions, personals i literàries l’amor de Coleridge per la cunyada de Wordsworth, la collaboració d’aquests dos poetes en el llibre Lyrical Ballads , del 1798, afavoriren la integració de tots tres en una suposada escola anomenada lakista , denominació que ja els fou donada per la crítica contemporània a l’"…

Situada dins l’antic terme del castell de Matamargó Des d’un bon principi degué tenir funcions parroquials, que ha conservat fins fa poc Durant molt de temps depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona La primera notícia sobre el lloc i l’església apareix en el testament de Verònica, cunyada d’Odó Randulf de Rocafort, feudatari pels vescomtes de Cardona del castell de Matamargó En aquest testament, publicat l’any 1035, la testadora manà donar un mancús, que li devia el seu cunyat, a l’església de Sant Pere de Matamargó A partir d’aquí tots els membres de la família Rocafort…

Aquesta església fou la parròquia d’un barri o raval del mateix nom situat al nord-est de la ciutat La seva situació exacta es desconeix J Lladonosa i altres autors són de l’opinió que es tractava d’una església situada extramurs, cosa que sembla contradir el primer document que en parla, segons el qual el 1160 Arnau de Montsó i la seva muller Balasqueta van vendre a Perelló i a la seva muller Sibilla un hort que afrontava amb “la muralla de la parròquia de Sant Gili” L’any 1170 Ramon d’Aler i la seva cunyada Maria van vendre a Arnau de Pallerol unes cases que eren a la ciutat de…

Vida i obra Jesuïta 1854, ensenyà a l’Havana 1859-63 i posteriorment al seminari de Salamanca Tornà a Catalunya, i, preocupat pel desenvolupament personal i social de la dona, fundà a Calella 1875 la congregació de les Serves de Sant Josep, comunitat aprovada el 1900 amb el nom de Filles de Sant Josep, dites popularment butinyanes o josefines Publicà moltes obres religioses, especialment hagiogràfiques, en llengua castellana En català publicà Les migdiades del mes de maig 1871, un llibre pietós destinat als menestrals el drama sobre sant Martirià, La venjança del Martre 1871, i els…

En morir 1674 el darrer dels Carròs de Centelles, deixà hereus els Borja, ducs de Gandia Però s’inicià una serie de plets amb els comtes de Cervelló durant els quals ambdues parts s’intitularen marquesos de Quirra Finalment fou adjudicat als comtes de Cervelló El comtat de Quirra havia estat concedit el 1363 a Berenguer Carròs i de Ribelles , que havia estat senyor del castell de Quirra des del 1349 per donació del rei Per mort vers el 1401 de la seva filla i segona comtessa Violant, el títol passà al fill d’aquesta i de Berenguer Bertran, que prengué el nom de Berenguer Carròs En morir vers…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Titán Films Antoni Bofarull, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Manuel Saló, FRovira i Beleta FOTOGRAFIA Salvador Torres i Garriga blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alfonso de Lucas MUNTATGE Antoni Cànovas MÚSICA Frederic Martínez i Tudó INTERPRETACIÓ Francisco Rabal Miguel, Julita Martínez Inés, Manolito García Víctor, Isabel de Castro Maruja, ABofarull El Vicente, Carlos Otero Goyo, Juan Manuel Soriano l’inspector Tormo, Consuelo de Nieva ESTRENA Barcelona, 22021954, Madrid, 07051954 PREMIS Ciutat de Barcelona 1953 millor director, Donostia 1953 millors…

Sostingué, el 1457, lluites cavalleresques amb Pere Pallars de Lladró, que amb Lluís de Boïl estava implicat en les bandositats que dugueren a la mort Jaume Guillem Escrivà i Martí, amb la vídua del qual, Isabel Serra, es casà Es mullerà després amb Castellana de Montpalau, cunyada del seu germà Joan Escrivà de Romaní i Ram Vengué Beniparrell a Lluís de Vilanova, i mitja baronia de Patraix al comte de Cocentaina Implicat novament en bandositats amb Joan del Milà en 1477-79, aquest darrer any fou nomenat lloctinent de València, càrrec que no arribà a exercir Fou nomenat virrei de Sardenya el…

Fou conegut també amb el nom de Joan de Randazzo Succeí el seu germà Guillem II El noble Matteo Palizzi el denuncià al seu germà, Pere II de Sicília, de voler-lo destronar 1340 el rei, però, el nomenà vicari del regne i Matteo fou exiliat a Pisa Fou governador de Messina i mantingué el prestigi dels catalans a Sicília Mort el rei, continuà com a vicari i regent, juntament amb la reina Elisabet, del seu nebot Lluís I 1342 Dominà una revolta anticatalana a Messina Estigué en tractes amb els hongaresos per a lluitar contra la reina Joana I de Nàpols en morir el seu marit, Andreu 1345…