Resultats de la cerca
Es mostren 112 resultats
Les galtes
Anatomia humana
Les galtes constitueixen les parets laterals de la boca Es componen de quatre capes de teixits La capa més externa és la mateixa pell o teixit cutani A sota de la pell hi ha una capa subcutània que conté teixit adipós o gras Per sota del teixit subcutani hi ha la capa muscular, formada pels músculs masseters i buccinadors Els músculs masseters apropen i allunyen entre si els ossos maxillars són els músculs més involucrats en la masticació Els músculs buccinadors , per la seva banda, estiren i retreuen l’orifici bucal La capa més interna és la mucosa bucal o oral , que és …
opistobranquis
Malacologia
Subclasse de mol·luscs de la classe dels gastròpodes que es caracteritzen per una distorsió parcial del sac visceral, en el sentit de desfer l’espiralització primitiva.
A causa d’això, els connectius nerviosos no presenten quiastonèuria La brànquia única, que és la del cantó dret, és situada, juntament amb l’aurícula, darrere el ventricle, fet que dóna nom al grup La brànquia pot ésser reduïda o bé mancar-hi En aquest cas, la respiració és de tipus cutani, o bé mitjançant brànquies secundàries en forma de papilles al descobert situades dorsalment nudibranquis La majoria de les espècies manquen de conquilla, o bé aquesta és molt prima i recoberta pel mantell Tots els representants d’aquest grup són hermafrodites Amb una sola excepció una…
mantell
Anatomia animal
Replec cutani de tipus membranós que cobreix la túnica dels tunicats.
aparell respiratori

Aparell respiratori humà
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Conjunt d’estructures que permeten als animals la captació d’oxigen i l’expulsió de l’anhídrid carbònic produït en la respiració interna.
En els organismes unicellulars, en els pluricellulars de mida petita i en altres organismes que, tot i ésser més grans, no oposen resistència al pas de l’oxigen com els porífers, els celenterats i alguns platihelmints, hi ha un procés de lliure difusió de l’oxigen pel cos, el qual arriba a l’interior de totes les cèllules Atès que totes les cèllules depenen funcionalment del forniment d’oxigen, en els organismes recoberts d’epidermis impermeables o ceratinitzades s’hi ha desenvolupat un sistema circulatori que els garanteix la provisió d’oxigen i la recollida del diòxid de carboni que els cal…
pell
Biologia
Història
Tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els sistemes respiratori, digestiu i genitourinari.
És constituïda per una capa epitelial ectodèrmica, l' epidermis, i una capa d’origen mesodèrmic, el derma o cori cutani L’epidermis és formada per quatre capes o estrats basal, germinatiu o de Malpighi granulós, lúcid i corni El color de la pell és variable segons la quantitat de pigment melanina de la capa de granulosa El derma és format per teixit conjuntiu lax amb els vasos i els nervis El conjunt del derma i l’epidermis és anomenat cutis , a sota del qual hi ha el teixit cellular adipós Amb l’ajuda dels seus annexos pèls, ungles, glàndules sebàcies i sudoríperes, papilles…
dermatomiïtis
Patologia humana
Col·lagenosi que afecta preferentment la pell i els músculs.
Es caracteritza per l’aparició d’eritema i edema cutanis i de debilitat i inflamació musculars La seva aparició pot ésser associada amb un tumor maligne És una malaltia poc freqüent i ataca preferentment les dones es presenta entre els 40 i 60 anys Afecta totes les races a qualsevol indret del món La causa és desconeguda, però actualment hom considera que pot ésser deguda a una alteració dels mecanismes immunològics L’eritema cutani hi és característic, i es presenta en forma de coloració vermella purpúria a les parpelles i a la zona periorbitària També pot ésser característica…
carboncle
Patologia humana
Veterinària
Malaltia infecciosa dels animals, especialment del bestiar boví i oví, que es pot transmetre a l’home per un bacteri que es troba en el pus de les lesions cutànies, en els esputs i en els excrements.
Rep també els noms de malaltia dels drapaires, malaltia dels cardadors de llana i malaltia dels escorxadors Es coneix des de mitjan segle XIX i fou utilitzada per R Koch per a desenvolupar la teoria de la malaltia infecciosa En funció de la via d’entrada del microorganisme i l’evolució de la infecció, se'n distingeixen diversos tipus agut, cerebral, cutani, crònic, pulmonar i intestinal És freqüent als sòls, on es troba principalment en forma d’espores que resisteixen la dessecació i les altes temperatures durant molt de temps A diferència d’altres malalties humanes, no es…
braç

D’esquerra a dreta: ossada i musculatura profunda de la regió braquial anterior, i musculatura de la regió braquial posterior (braç 1 3); morfologia externa latero-anterior (braç 1 2) [a: braó o braç pròpiament dit; b: avantbraç] (David, de Miquel Àngel)
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part de cada extremitat toràcica de l’home compresa entre el colze i l’espatlla (en oposició a avantbraç).
L’esquelet del braç és constituït per l’húmer, que s’articula amb l’escàpula a l’espatlla i amb el cúbit i el radi al colze Els músculs del braç són envoltats per l’aponeurosi braquial, que circumscriu, mitjançant dos envans fibrosos, les regions braquials anterior i posterior A la regió braquial anterior hi ha dos plans musculars, un de superficial, constituït pel deltoide i el bíceps, i un de profund, format pel coracobraquial, el braquial anterior i el supinador llarg A la regió braquial posterior només hi ha un múscul, el tríceps braquial Els vasos sanguinis són constituïts, en els plans…
Funció de medul·la suprarenal
Fisiologia humana
La medulla suprarenal pot considerar-se com un òrgan del sistema nerviós autònom , o vegetatiu , que controla diverses funcions orgàniques de manera inconscient Concretament, forma part del denominat sistema simpàtic , que actua en les situacions d’estrès o alerta A la medulla suprarenal s’elaboren catecolamines , hormones derivades de l’aminoàcid tirosina, de les quals les més destacades són l’ adrenalina i la noradrenalina Un cop secretades, aquestes hormones passen de la medulla suprarenal a la circulació sanguínia, quan s’activa el sistema nerviós simpàtic, és a dir, davant situacions d’…
El que cal saber de la policitèmia
Patologia humana
La policitèmia vera consisteix en un increment de la massa total de glòbuls vermells, la concentració dels quals supera els 6 milions/mm 3 , i que produeix un augment de la viscositat sanguínia La policitèmia pot ésser secundària a una altra malaltia que provoqui una elaboració exagerada de glòbuls vermells Així, per exemple, se sol associar a les manifestacions de diverses malalties pulmonars Un cas especial de l’alteració, la policitèmia vera, constitueix una afecció crònica d’origen desconegut que sol afectar homes adults Un signe típic de la policitèmia és la rubefacció, és a dir, l’…