- La policitèmia vera consisteix en un increment de la massa total de glòbuls vermells, la concentració dels quals supera els 6 milions/mm3, i que produeix un augment de la viscositat sanguínia.
- La policitèmia pot ésser secundària a una altra malaltia que provoqui una elaboració exagerada de glòbuls vermells. Així, per exemple, se sol associar a les manifestacions de diverses malalties pulmonars. Un cas especial de l’alteració, la policitèmia vera, constitueix una afecció crònica d’origen desconegut que sol afectar homes adults.
- Un signe típic de la policitèmia és la rubefacció, és a dir, l’envermelliment cutani. Davant l’aparició d’aquest signe és important dirigir-se al metge per tal que en determini l’origen, ja que, donat cas que es tracti efectivament d’una policitèmia, cal efectuar de seguida un tractament per tal d’evitar els trastorns circulatoris que poden provocar una major viscositat de la sang, com ara trombosi.
- En el tractament de la policitèmia hom indica un procediment especial, la sagnia o flebotomia, que consisteix en una extracció de sang semblant a la d’una donació. Les sagnies, efectuades periòdicament, poden normalitzar la quantitat de glòbuls vermells.