Resultats de la cerca
Es mostren 118 resultats
braquiürs
Carcinologia
Secció de crustacis decàpodes que comprèn els crancs de mar típics.
Els braquiürs tenen el cos deprimit dorsiventralment, amb el cefalotòrax ample i l’abdomen o plèon calcificat i curt, aixafat, simètric i doblegat ventralment sota el perèion El primer parell de periopodis sol ésser més gros que els restants i té forma de pinça els pelopodis són petits, i els dos primers parells, en els mascles, són modificats normalment en apèndixs copuladors els uropodis manquen o són rudimentaris Els braquiüris són crancs gairebé sempre marins o d’aigües salabroses, bentònics i litorals, que viuen sobre el fons, enmig d’algues o colgats a la sorra o al fang…
anomurs
El bernat ermità forma part de la secció de crustacis constituïda pels anomurs
© Corel Professional Photos
Carcinologia
Secció de crustacis decàpodes, situada entre els macrurs i els braquiürs.
Agrupa espècies que tenen l’abdomen voluminós, asimètric, nu i no segmentat, com els xufancs i bernats ermitans, o bé que el tenen reduït, simètric i amb els segments recoberts per pleurons calcificats, replegat sota ell mateix i no pas contra el cefalotòrax, com els sastres o els crancs de porcellana Els primers solen introduir l’abdomen, per tal de protegir-lo, dins les conquilles de molluscs gastròpodes, generalment, esponges i altres objectes, que traginen contínuament, i que canvien a mesura que se'ls queden petits Damunt aquests objectes protectors es fixen alguns antozous…
Els crustacis fòssils
Els cirrípedes Exemple de balanomorf epibiòtic, aquest Balanus concavus té la base fixada damunt d’una valva de lamellibranqui Es tracta d’una espècie que persisteix actualment en aigües càlides i en mars tropicals, tant a la Mediterrània com a l’Atlàntic i al Pacífic La mostra de la fotografia × 3,5 procedeix, però, dels materials pliocens de Vila-robau Alt Empordà Jordi Vidal / Collecció Jordi Martinell Els cirrípedes són presents en el registre fòssil dins d’un període que va des del Silurià superior fins a l’actualitat El fet, però, que només els toràcics tinguin un esquelet fa que…
Els crustacis
Els crustacis són, després dels insectes, el grup d’artròpodes que ha tingut més èxit evolutiu, si jutgem pel nombre d’espècies existents entorn de 30 000 i per la diversitat d’ambients on es troben Es tracta d’un grup quasi exclusivament aquàtic, adaptat perfectament, tant a les aigües marines com a les continentals En aquest sentit, hom considera que, per l’espai que ocupen i per la funció que hi fan, són els equivalents als insectes, fonamentalment terrestres, en el medi aquàtic De fet, també hi ha espècies de vida terrestre, però en molts casos la seva permanència al medi terrestre és…
portúnids
Carcinologia
Família de crustacis decàpodes de la secció dels braquiürs, que inclou el franquet.
espírula
Zoologia
Gènere de cefalòpodes de l’ordre dels decàpodes, de la família dels espirúlids.
De petites dimensions, és interessant pel fet d’ésser l’únic representant vivent d’aquest ordre que no té la conquilla totalment interna Aquesta és quasi completament recoberta pel mantell, però sobresurt per dos petits orificis, un de ventral i un altre de dorsal A més, la conquilla conserva l’envà primitiu i l’enrotllament espiral És batipelàgic i propi de les mars del sud
rizocèfals
Carcinologia
Ordre de crustacis cirrípedes que comprèn espècies paràsites sobre l’abdomen dels decàpodes.
Llur cos és transformat en una massa informe amb ramificacions o arrels que penetren a l’interior de l’hoste no s’hi reconeix, doncs, cap mena de segmentació ni d’apèndix, ni tampoc aparell digestiu Són hermafrodites En llur desenvolupament larval passen per les fases de naupli i cipris i produeixen no totes les espècies castració parasitària i inversió de sexe La majoria d’espècies pertanyen al gènere Sacculina saculina
L’estudi dels crustacis
Una primera síntesi de la fauna carcinològica catalana fou feta per Agustí M Gibert en publicar 1919-20, al volum núm 5 dels «Treballs de la Institució Catalana d’Història Natural» , la seva obra «Crustacis de Catalunya» , acordada ja a les tot just promulgades 1913, 1917 Normes Ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, és a dir, escrita amb ortografia catalana moderna Tanmateix, les vacillacions en la terminologia científica són patents en la plana de mostra que recull la illustració Jordi Vidal En fer la revisió històrica de l’estudi d’un determinat grup sistemàtic, hom sol apropar-s’…
sepiòlids
Malacologia
Família de mol·luscs cefalòpodes dibranquis de l’ordre dels decàpodes, que comprèn els morralets.
acantofira

Acanthephyra pelagica
World Register of Marine Species (cc-by-nc-sa-4.0)
Carcinologia
Gènere de crustacis abissals de l’ordre dels decàpodes, presents a la Mediterrània occidental.